Els àngels et canten

Benvolgut Manel: sé que ens has deixat,
però que allà dalt on has anat
els àngels canten amb gran esclat
de joia el molt que ens has ensenyat
mentre has viscut i has treballat.

Primer tocant la trompeta, després
composant sardanes que, ai, només
els qui no tenen oïda o accés
a la nostra música o diners
podran ignorar o menysprear més.

I dirigint la Polifònica
que, de forma harmònica,
i gairebé hegemònica
va cantar de forma crònica
més d’una obra simfònica.

Com les que els darrers anys
has compost com Boleranys,
superant alguns paranys
que la vida i desenganys
t’han posat pels viaranys.

Per això, ara que ets lluny,
com un darrer homenatge,
m’ha semblat molt adient
publicar aquest poema
que tu ja bé coneixies.

©Joan Fort i Olivella
Sant Miquel de Campmajor,
20 de maig de 2000