Poemes, cròniques, fotos, cites, notes de viatge, notícies i comentaris de llibres, exposicions, temes culturals, història de Catalunya i de Mèxic, que sovint trascendeixen més enllà.
Licenciado en Historia, domino el catalán, el español y el francès y tengo conocimiento de otras lenguas.
He publicado una monografía sobre La Vall de Campmajor (1998)donde nací y otra sobre la toponímia de la provincia de Girona (Els noms de lloc,2006), la parte medieval de la Història del Pla de l’Estany, y con DD. AA. un libro sobre historia oral (2003), así como artículos, reseñas y crónicas en la Revista de Girona y otras.
También he escrito 4 poemarios inéditos hasta que los incluí en el blog en catalán: Poemes de terra endins (1983), Poemes de terra enllà (1984), Poemes de Barna i dona (1997), Buscant l’amor he arribat molt lluny (2009), que incluye los poemas de amor y otros escritos este siglo XXI.
En mayo de 2011 publiqué por mi cuenta en Atlixco A la cala de mi corazón, breve antología bilingue con fotografías de mi autoría y me integré en el Taller de Poesía Semillas de Noviembre, he participado en los 3 encuentros Atlixco La palabra escrita en el agua y he publicado poemas en los librotos de los recitales de los Amics de les Lletres Garrotxines y en los suplementos Catedral y Yollotzin Atl.
El darrer cap de setmana d’octubre, el petit poble de Sant Salvador de Bianya, el darrer de la Garrotxa, a tocar el Ripollès, es va
omplir d’artistes i de gent delerosa de conèixer el seu passat i el seu
present, perquè s’hi van donar cita la 15ª·
edició de la Caminada de la Via Romana
i la 2ª· de la BIANYAL, itinerari d’art i
patrimoni a la Vall de Bianya.
Des d’aquí vull felicitar els organitzadors d’ambdues
activitats, perquè sé per experiència el que costa dur a terme amb èxit
activitats culturals com aquestes, i és
això el que dóna vida a la Catalunya
del segle XXI, que lluita en tots
els àmbits per ser reconeguda com un país modèlic, on la modernitat i la
tradició es donin la mà de manera satisfactòria.
Centrant-me en la segona d’aquestes activitats, la seva
església romànica, consagrada el 1170, però que deu bona part de la seva
aparença actual a la restauració que Isidor
Pujador encomanà a l’arquitecte Rafael
Masó, i la masia El Callís, que
originàriament remunta al segle XIII, però que va ser ampliada per Miquel Callís
fa 250 anys, van presenciar com un grup de persones, vingudes majoritàriament d’Olot i voltants, i entre les que hi havia
el que va ser batlle de la ciutat, Lluís
Sacrest, i el periodista Salvador
Alsius, escoltava amb atenció les explicacions històriques d’en David Darné, en David Santaeulària i jo mateix sobre els canvis en el paisatge i la
vida al seu entorn, així com les artístiques d’en Kim Domene i en Narcís
Gironell sobre les obres que només aquells dies s’hi exposaven d’una manera
amena i documentada alhora.
Les creus, els arcs, els sants, els sons i les piles baptismal
i beneitera ens deien en les seves veus com i perquè les van imaginar i
realitzar els seus creadors, i com van arribar fins allà, alguns vinguts de
molt lluny. És el cas de la Lúa Coderch,
del Perú, que va gravar personalment una sèrie de sons i cants imitant els de
diversos ocells i animals i els va penjar a prop del colomar del Callís, de
manera que molts ni se’n van adonar.
Així és de vegades efímer l’art, però l’Ajuntament d’Olot segueix en la via de donar
ales a la cultura i en el seu vol l’irradia per la comarca, esdevenint així un
referent en l’àmbit nacional.
Amb aquesta sortida de sol al Callís i la darrera foto que faig fer-hi aquests dies d’estada
en aquest indret màgic de Catalunya us deixo per començar un nou dia en aquesta ciutat, que oficialment ja és poble màgic , però que encara li falta
molt, desitjant que avui els diputats elegits democràticament es posin d’acord
per elegir el seu president, i que el president de l’Estat al que ja fa 300
anys que està sotmesa, ho respecti d’una
vegada per totes. Amén.
Anar a Olot pels voltants de Sant Lluc o en general a la
tardor et permet copsar tots els colors de l’àmplia activitat cultural i
artística de la ciutat dels volcans i de la seva gent, així com dels paisatges
que l’envolten.
Una d’aquestes són el conjunt d’exposicions que, amb el
títol general de Miquel Plana. Arquitecte
del llibre, es poden veure en diverses sales de la ciutat, i especialment a
la Sala Oberta de l’Hospici.
Com diu el fulletó explicatiu, són diverses exposicions
dels llibres de bibliofília de Miquel Plana i Corcó (1943-2012). Es tracta
d’una obra excepcional, pionera a la Garrotxa, i una de les més reeixides del
panorama cultural i editorial de Catalunya en aquesta especialitat. Més de
cent cinquanta volums que recullen textos d’uns dos-cents escriptors
catalans il·lustrats per més d’un centenar d’artistes plàstics. Aquesta obra,
feta en la seva totalitat a Olot, es distribueix per diferents espais de
la ciutat seguint el criteri que es desprèn dels temes que conformen
cadascun dels volums de l’obra de Plana. Ha merescut elogis de crítics de
Catalunya, Espanya i França, i ha estat exposada a Barcelona, Madrid i
París.
Concretament, la que mostra moltes de les seves portades i
edicions de llibres es pot veure encara fins al 17 de gener de 2016, i la que es titula “Miquel Plana.
Cartells: bibliofília en 2D” fins al
22 de novembre, contenen entre altres alguns dels poemes i cartells amb poemes del
gran poeta de Roda de Ter Miquel Martí i
Pol, que mostro en aquesta entrada per la seva permanent actualitat.
El recordo encara en la seva darrera visita a Olot i el recital que li vam dedicar els
Amics de les Lletres Garrotxines, i
quan llegeixo aquests i altres poemes seus me n’adono de la força que poden
tenir les paraules i la poesia, quan són expressades amb senzillesa i
honestedat.
Divendres passat, el blog de Fernando Sabido Sánchez Poetas para el Siglo XXI
va arribar a les 15.000 entrades i
segueix creixent a grans passes, amb poetes de tot el
món i de tots els sexes, les races, les èpoques i els estils, des de místics i
religiosos, fins a ateus, comunistes, anarquistes, i tots els -ismes coneguts,
conreadors de la poesia visual, etc. És, per tant, una fita molt important.
Com ja vaig fer quan va arribar als 10.000
http://poefotoh.blogspot.mx/2013/06/mes-de-10000-poetes-en-un-blog.html,
i sens entrar
en una anàlisi qualitativa, faré una breu anàlisi numèrica dels poetes per
estats i països, centrant-me en el cas de Catalunya.
Ens trobem, doncs, que els tres estats amb més poetes
representats serien: Espanya, amb un
total de 2.912 poetes, gairebé
doblant al segon, Argentina (1.464),
que va seguit de Xile (1.110). A força
distància els segueixen Mèxic (874), Estats
Units (678), Colòmbia (564), Perú (511), i Cuba (479), i encara més Veneçuela
(358), Itàlia (356), Brasil (333) i França (308). Després vindrien Equador
(250), Uruguai (240),Anglaterra (223), El Salvador (179) i Bolívia
(178), gairebé empatats Portugal
(156), República Dominicana (158),
Costa Rica (154) i Nicaragua (153),
i després Grècia i Puerto Rico (132), Hondures (128) i Israel (118).
Però si analitzem Espanya
per nacionalitats i comunitats autònomes, ens trobem que les tres primeres
són: Andalusia (751), Madrid (372) i Catalunya (272), que va seguida de Castella-Lleó (234). Ja a més distància van, però força igualades, Canàries (156), Galícia (153), Astúries
(146), El País Basc (145) i el País Valencià (144). Les Illes Balears i Pitiüses
hi estan representades amb 54 poetes, amb la qual cosa tenim que la
part dels Països Catalans que
actualment està dins Espanya sumarien un total de 470 poetes, ja molt pel damunt del Brasil i segurament pel damunt de Cuba,si tinguéssim en compte
els poetes d’Andorra (2), la Catalunya
Nord i l’Alguer. Ceuta només té 1 poeta a l’antologia, com molts petits
estats, però cap d’ells és gens menyspreable.
Cal fer també esment d'estats com Marroc (53), Iran (53), Iraq (37) i el Líban (25), també amb una
tradició mil·lenària i poetes de gran valor religiós i cultural. És per tant ja una mostra molt important de la
millor poesia de tots els temps, i de la gran feina de recollida i classificació de la mateixa d’aquest pintor, poeta i antòlag andalús de
poesia, nascut el 1950, però resident a la població madrilenya d’Alcalá de Henares, i el seu equip de traductors i seguidors, que ja
ultrapassen els 850, i compta amb més de 4 milions 358.000 visites, entre
les quals moltes de meves, així com de la presència molt viva i productiva de
la poesia a la xarxa.
Finalment només voldria comentar que els tres darrers
poetes catalans antologats són Rafael
Argullol (Barcelona, 1949), amb 25 obres publicades d’una gran profunditat i
qualitat (14.840), Antoni Turull i
Creixell (Barcelona, 1933-Bristol, 1990), gran estudiós de Pere Quart (Sabadell, 1899-Barcelona, 1986) i de Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-Vic, 2003), així com de la poesia cubana en concret i
iberoamericana en general (14.996); i Miquel
Desclot (El Clot, 1952), amb una important producció destinada als infants
(14.99?). Podríem dir, per tant, que hi són tots els grans poetes del país, si
bé encara hi manquen molts autors que s’han mogut i es mouen en un àmbit més
local i amb obra no traduïda i per tant menys coneguda a fora, com és el cas dels meus companys i companyes dels Amics de les Lletres Garrotxines, especialment Joan Mercader i Sunyer i Concepció Batallé i Mallarach.
Reitero doncs la meva felicitació a Fernando Sabido Sánchez per la seva feina de divulgació d’un gènere
que, a nivell comercial, no té ni molt menys el pes de la novel·la, però sí a nivell
cultural.
Atlixco, 23 de
febrer de 2015, amb modificacions i afegitons al llarg de la setmana.
Postdata: Ja ha ultrapassat els 17.000! (7 de setembre de 2015).
I els 18.000! (22 de gener de 2016).
I els 19.000! (30 de juliol de 2016).
Avui (7 de març) de 2017) ha ultrapassat els 20.000 i n'escriuré un nou comentari.
Avui que es celebra el Dia Internacional de la Bici fa 5 anys que visc en aquesta ciutat de Mèxic que es diu Atlixco, la ciutat de l’aigua i les flors, que és tota ella un mercat i un seguit de grafits.
Quan vaig arribar-hi per conèixer-la havien fet neteja i no n’hi havia gaires, però com que normalment em moc en bici o a peu m’he adonat que en aquest temps han proliferat d’una manera esgarrifosa, de manera que ara quasi que no hi ha cap carrer que se’n deslliuri ni setmana en que no aparegui alguna pintada nova, i el mateix passa a la capital i a moltes ciutats i pobles.
Per compensar-ho l'ajuntament ha anat embellint el centre de la ciutat amb l'enjardinament d'una part de l'antiga via i flors penjades en diversos indrets com l'escala Ampla i en començar la primavera amb aquesta catifa de flors feta de testos de varis colors, que ha vist molta gent. I un grup de poetes i pintors han començat a pintar en alguns murs estratègics alguns versos de destacats poetes
També ha crescut considerablement la població, provinent de diversos llocs de la República més insegurs, els fraccionaments i les cases amb rètols d’en venda, símptomes dels atractius que ofereix i alhora de la crisi que encara que diguin el contrari es pateix com a tot arreu, agreujada aquí per la manca d’indústria, compensada una mica amb l’establiment de nous restaurants i jardins de festes, perquè de menjar i celebrar tot el que poden no se’n poden estar.
Ahir vaig poder parlar una mica d’aquesta situació al programa “Entrevistar-te” de Sinergia Radio, explicant també el Dia Inter-nacional del Llibre, Dia de Sant Jordi a Catalunya i les activitats que es faran a la UNAM de Mèxic, en les quals participaré junt amb la Delegació de la ANC. Dissabte es celebrarà a Cuernavaca.
La República és molt gran i dels seus 32 estats n’he conegut per sobre una dotzena, la qual cosa no em permet encara fer-me’n una imatge global, però sí alguns trets definitoris que em permeten dir que s’ha avançat en molts aspectes, però que evidentment queda molt per millorar en tots els camps, especialment en el de l’educació.
En els camps on em moc, que són el de literatura, i concretament la poesia, la història i la fotografia, hi ha força activitat, i la qualitat depèn molt de les valoracions personals, però crec que no és gens menyspreable, tot i la limitació dels pressupostos destinats a la investigació en aquests camps, llevat potser de l’arqueologia per la seva repercussió en el sector turístic.
Limitant-me al camp de la poesia, dels autors que he pogut llegir en paper o en diversos webs i blogs, i d’estils molt diferents, els que més m’han agradat i voldria destacar són Carlos Pellicer, alguns llibres o poemes d’Octavio Paz i de Jaime Sabines, José Emilio Pacheco, Efraín Bartolomé, Jorge Fernández Granados, Vicente Quirarte, Adolfo Castañón, Luís Flores Romero, Javier Sicilia per la seva reflexió religiosa i social, i 600 haikus de Carlos López Moctezuma. I de les dones Rosario Castellanos, Coral Bracho, Gloria Cervitz, Elsa Cross, Tedy López Mills, i Margarita Minerva Villareal.
El Taller de Poesia Semillas de Noviembre d’Atlixco està funcionant molt bé i ja està donant alguns fruits saborosos, com els llibres que aquí ja he comentat de Cohutec Vargas Genis, Esmeralda Tobón Ávalos, Javier Duhart i Juan Cuautle (en premsa), i del 16 al 20 de maig es faran la 3ª• Trobada de Poetes Atlixco la palabra escrita en el agua, que aquest any començaran al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic.
I dels Països Catalans m'he anat endinsat en la poesia d'Agustí Bartra, difícil però molt rica, i de la que encara no havia pogut comentar, el llibre Amb vides a la sang, del gironí Quim Curbet, i Cada dia un dia, de Ricard Creus, que des de fa uns anys viu al mas El Perer del Corb, en plena Zona Volcànica de la Garrotxa, i alguns poemes d’Assumpció Forcada, Montserrat Costas, Anna Carreras, Sandra Rodríguez, Jaume Pérez Montaner, Antoni Vidal Ferrando i Antoni Marí entre altres, així com alguns que m’envia el company dels Amics de les Lletres GarrotxinesAntoni Edo i que espero aviat es decideixi a publicar.
La meva s’ha ressentit molt dels estats anímics i no ha estat a l’alçada que jo i vosaltres hauríeu desitjat, però com heu vist en aquests blogs vaig escrivint algun poema i crònica de tant en tant i tinc un relat a punt d’acabar, les publicacions digitals dels llibres de poemes i alguna investigació per anar fent.
Per altra part vaig seguint a través de la Societat d’Onomàstica les publicacions que en aquest camp es fan arreu del món, així com les de les comarques gironines. En canvi, al deixar de rebre L’Avenç he perdut força el contacte amb la historiografia catalana, i amb la historiografia mexicana és força general o limitat a alguns aspectes socioeconòmics.
Aquest diumenge em van comunicar la mort d’en Lluís Martí i Salló el dia 5 de gener i d'en Josep Maria Melció, Mn. Mel, el dia 3 de febrer, dos grans homes, el primer nascut a Vilafreser el 1951 i el segon a Banyoles el 1935, però estretament vinculats amb aquesta ciutat i amb la Garrotxa en un sentit ampli o les Garrotxes i que havia conegut poc però suficient com per apreciar-los molt i voler-los dedicar un petit record des d’aquesta petita finestra que és el meu bloc.
Precisament el mateix dia en Joan Carreras i Ros va publicar al suplement dominical del Diari de Girona un bellíssim article sobre Mn. Mel que em va fer arribar i on diu entre altres coses aquestes paraules que comparteixo: A Ridaura i a la Garrotxa sobretot, però també a tot arreu on havia passat i a tothom a qui havia tractat i conegut, ha deixat i deixa una empremta i un record inesborrables i un buit difícil d’omplir. Ha estat i és així gràcies al seu caràcter i tarannà obert i jovial, proper i sincer, popular i generós.
L’amor a la terra on van viure i a la gent amb qui van viure, reflectit en la passió per la fotografia, i en el cas d’en Lluís també per tot tipus de documents, ha deixat abundants fruits en forma d’imatges, fets, paraules i llibres que quedaran per sempre en el record de les persones que el vam conèixer i de les poblacions i comarques que tant bé van saber captar i conservar per a la memòria col•lectiva.
D’ara endavant, cada vegada que freqüentem un campanar o un cim, una vall o una gorga, una rectoria o un arxiu, una casa o un racó qualsevol d’aquesta part muntanyosa de les comarques gironines ens recordarem de les seves veus inconfusibles i del seu interès per conservar, millorar i difondre tot allò que de realment valuós hi havia al seu entorn.
En Lluís va venir una vinculació especial amb l’Ajuntament de Banyoles, del que va ser tinent d’alcalde entre 1983 i 1987, amb l’Associació de Comerciants, que va presidir des de 1988 fins a 1990 ja que era un destacat botiguer de roba, amb el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i el seu Arxiu d’Imatges, del que va tenir cura als anys 90, així com amb la premsa i la televisió locals, publicant el llibre La Puda i el seu balneari (2001).
I en Mel amb les parròquies on va exercir el seu ministeri sacerdotal i amb la gent de l’Alta Garrotxa, que va immortalitzar en el llibre Caminant per l’Alta Garrotxa (1984) i que no van passar desapercebudes, com ho va mostrar l’assistència de 43 capellans i unes 500 persones al seu funeral.
Des d’aquí els envio el meu sincer agraïment, record i desig d’un descans etern, ben merescut després dels sofriments que van patir al final de les seves vides per malalties tan dures com són les de la vista i la del cor.
El nostre recorregut per Catalunya ens porta en tren fins a Girona per la costa, en autobús fins a Banyoles i d’allà a visitar a diversos familiars i amics a Girona, Banyoles, Sant Miquel de Campmajor, Falgons, Fontcoberta, Olot, Camprodon, i a travessar vàries vegades la Vall de Bianya, la Vall d’en Bas i els túnels de Bracons i també els de l’Eix Transversal per anar fins a la plana de Vic i la seva capital Vic, la plaça Major de la qual ha vist tants fets importants de la nostra història i segueix essent un dels mercats més importants del país i mostrant ara amb les senyeres, estelades i fins i tot algunes estelades amb el lema “Catalunya nou Estat d’Europa” penjades als balcons, igual com a les poblacions que acabo d’esmentar i fins i tot en un acte tant genuí com una boda, que la reivindicació independentista és molt viva arreu, però que també hi ha gent molt reticent i arrapada a Espanya.
En aquestes anades i vingudes, i també a l’antic Hospici d’Olot, mirant l’exposició d’escultures de la Rosa Serra, una altra molt interessant i itinerant sobre els 200 anys de la Guerra del Francès, tema que he estudiat però que al estar lluny no ho he pogut fer com hauria desitjat amb motiu d’aquest aniversari, parlant amb el personal del museu comarcal veient que ara hi ha el Centre d’Observació del Paisatge de Catalunya on hi havia l’arxiu comarcal que precisament celebra els seus 25 anys en una nova seu i on també havia passat força hores, passant per sota de volcans apagats fa més de 10.000 anys,
i sobretot al Callís penso en la teoria del seu director en Joan Nogué que el paisatge és un altre dels elements definitoris del fet diferencial català i que no s’ha tingut prou en compte.
Precisament aquest juliol vaig fer un poema per al recital de tardor dels Amics de les Lletres Garrotxines que no havia inclòs al bloc titulat "Pluja de records" i que diu:
Pluja al carrer. / Ragen per dins / Records units / Per un topònim: / Vall de Bianya.
A Olot també veig que a la llibreria El Dracqueden força exemplars del meu llibret A la cala de mi corazón, així com dels companys Joan Mercader, Roser Carreras i Narcís Munsó que esperen comprador, i també en tenen per vendre les meves cunyades.
Aquest viatge pel nord de Portugal, d’Espanya, del País Basc i de Catalunya no ha fet sinó refermar el meu convenciment des que vaig fer el servei militar a Madrid que tot i alguns trets comuns cadascun d’aquests països té uns trets i una història que els caracteritzen i els diferencien, i que aquells lemes de “Catalonia is diferent” o “Catalonia is not Spain” que van sortir amb força al carrer fa 20 anys amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, davant la crisi, l’espoli fiscal i el continu atac i la nul•la comprensió del nostre fet diferència basic que és la llengua, aquest 2012 s’han convertit en un massiu “Catalunya nou Estat d’Europa” i quedat reflectits d’una forma clara a les urnes en les tres eleccions autonòmiques que hi ha hagut i marcaran el futur de cadascun.
La sala de Can Trinxeria es va omplir per escoltar la presentació del meu poemari a Olot. Els Amics de les Lletres Garrotxines i altres familiars i amics vinguts de diverses comarques catalanes van escoltar amb atenció i van aplaudir al seu moment les paraules de cadascun dels qui s'asseien a la taula.
L'alcalde de la ciutat Josep Mª· Corominas va explicar la seva política de suport a la cultura i dels '"ambaixadors d'Olot" i comarca, entre els que em compto, per fer-la més rica i oberta i deixà pas al poeta i president dels Amics Josep Casellas i Granados, qui va llegir un text preparat pel també poeta i degà dels poetes garrotxins Joan Mercader i Sunyer que en aquell momenmt estava recollint un premi, en el qual plasmava els lligams de la poesia amb l'amor i recordava alguns dels versos del poemari que es presentava, no en va titulat A la cala de mi corazón per les condicions pregones i llunyanes del meu amor.
Tot seguit la rapsoda Margarida Arau va recitar amb molta cura alguns dels poemes que jo li havia indicat i l'animador cultural Josep Maria Canals va exposar el meu currículum, cloent jo mateix la vetllada amb unes paraules d'agraïent al vetllador de l'arxiu d'en Miquel Martí i Pol en Florenci Crivillé i Estragués, al fotògraf Ernest Costa i Savoia i al públic assistent, i fent algunes precisions sobre el llibre que presentava.
Aquest dissabte dia 24 de setembre es presentará a Olot el meu poemari A la cala de mi corazón. L'acte tindrà lloc a Can Trinxeria a les 7 del vespre i presentarà el llibre el president dels Amics de les Lletres Garrotxines Josep Casellas i Granados, que llegirà un text preparat pel poeta degà dels Amics Joan Mercader, els qual no ho podrà fer perquè en aquell moment estarà recollint un dels molts premis que ha obtingut a la veïna comarca d'Osona. Us hi esperem!
Joan Fort i Olivella El Callís 23 de setembre de 2011
Seguint les petjades de l’Albert i la Coralí els germans Fontfreda han trepitjat tanta Garrotxa que només de pensar-hi ja em fa mal la clotxa i sento arreu sentors d’alzina i romaní.
Serà inoblidable per a molts i per a mi un Divendres Sant amb enterrament inclòs en un antic hostal, en indret molt reclòs,} on la seva presència ja feia empetitir.
Quin és l’indret que ells no coneixen? Quin és el cim que ells no han pujat, o que una seva excursió no mereixen?
La seva petja és constant i pregona, i ajuda als qui van al seu costat a passar tothora una bona estona.
.JPG)
