Llaços lliures

Llengües germanes.

Ponts de diàleg.

Projecció cap al futur.

Pobles que es troben.

Proves que es posen.

Llencen desafiaments.

Trencar cadenes.

Trobar dreceres.

Lligams que no ens esclavitzin.

Sumar esforços.

Sanejar cossos.

Lloar llums i llibertat.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 17 de març de 2016

Poema escrit per i publicat a la versió en paper
en castellà, català i romanès de la revista
Horitzó Literari Contemporani (HLC 2)
de Març-Abril de 2016,
dirigida per  Daniel Dragomirescu.

Per millorar el panorama

El paisatge es va assecant

i el meu cor sovint també

en aquests dies tants curts

que conviden al diàleg.

Penso en tantes injustícies,

corrupteles i matances,

que omplen de sang i deutes

tantes llars de tot el món.

No paro de preguntar-me

fins on ha arribat Jesús.

On queda el seu testimoni?

Només en les lluminàries?

Ja prou ens va redimir

que podem fer el que volem?

No hem de remar una mica

per merèixer el cel dels justos?

Com a mínim intentar-ho

respectant els innocents,

que es mereixen una vida

millor que la dels seus pares.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 27 de novembre de 2014.

Aquesta nadala me la van recitar 
el diumenge 21 de desembre al
70 Recital dels Amics de les Lletres Garrotxines

Paisatges de Nadal.

Tan lluny i tan a prop

Estem molt lluny i molt a prop
El càncer ara ens acompanya.
La ferotgia d’aquest cop
prest ens allunyi la migranya.

Els pensaments volen isards
damunt la pluja i les collades,
i els veig passar com àgils dards
ben empesos per les ventades.

En el dolor ens trobem immersos
i tontament ens aclapara.
A mi em priva de fer versos.
La depressió em surt molt cara.

I de retop et pica a tu
i caus també en un gran pou.
Aquí el remei més oportú
riure i pensar, malgrat que ens cou.

Ens cal molt seny per superar-lo,
diàleg i gran voluntat,
amb valentia afrontar-lo
foragitant-lo d’un plegat.

©Joan Fort i Olivella

Sant Miquel de Campmajor,

25 d’octubre de 2009