Per què?

Ara es desglaça el Pol Nord       
i com en temps dels vells víkings
s’obren rutes pels extrems
per tot el ciberspai.
És el moment escaient
per preguntar-se tothom
per què Déu pare envià
al seu fill Jesús al món,
per què el seu missatge és viu
i l’Ésglésia perviu
arreu dels cinc continents.

La resposta és ben senzilla
i complexa a la vegada.
Perquè Ell que és i és bo,
etern, misericordiós,
vol que mentre seguim vius
pensem mirant en la creu
cap al cel i el sol solet
que ens esperen ben atents
segons com anem calçats
i cap on fixem la ruta.
Que no perdem mai el Nord,
tant de dia com de nit,
i vivim el gran misteri
dels dons del Sant Esperit.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 7 de desembre de 2013

Fageda despullada

Fageda despullada.

Ara et veig assetjada

per un estol humà.

Les fulles ja crepiten

mentre onejant leviten

i ploren pel demà.

©Joan Fort i Olivella

Amb un hivern així...

Quina alegria!. Els Reis han portat
un bon tou de neu a cada teulat.
M’han dit que ha nevat molt al Pirineu
i que han sortit flors i bolets arreu,
que els bullidors i els estanyols són plens
perquè en gaudeixin tant els grans com els nens,
que ragen les fonts i tot és molt verd
com feia hiverns que no estava tant gerd.

Aquí només ha plogut una mica,
tot està sec i ben buida la pica,
la gent crema molts marges i rostolls
i fins i tot rosteixen els rebolls.
La Candelera ha vingut rient
per espantar una mica la gent.
De bon matí bufa un aire glaçat
per agafar prest un bon refredat,
i al pic del dia un sol que recrema
i t’has de posar un bon tou de crema.
Dia per altre hem de regar la gespa
i comença a sortir alguna vespa.
S’acosta el dia de Sant Valentí
i cal tenir ben bonic el jardí.
Presenten la moda de primavera
i cal tenir cura de la cartera.  

©Joan Fort i Olivella Atlixco, 7 de febrer de 2009

Camelltoltes

Camell, ens portaves sal
trepitjant còdols i arenes
des del temps més ancestral,
per adobar nostres cenes
amb pernils curats com cal,
que ens fan allunyar les penes
de l’hivern més fredoral
i de les nits més serenes.

Però avui els camions,
helicòpters i avions
t’han tret la feina més dura
i t’ho mires amb desaire,
fent com aquell qui procura
olorar el que porta l’aire.

I l’aire porta els aromes
d’unes temptadores pomes.
Són les drogues de disseny,
pastilles que fan volar
pel damunt del dur terreny,
i amb deliri pregonar
com qui ha perdut el seny
que ja no cal treballar.

I també porta cançons
que parlen del Carnaval,
de mil i una il•lusions,
somnis blancs i sens igual,
via Internet o hormonal,
perquè s’acaba el mil•leni
i per l’amor tot s’ho val.

  ©Joan Fort i Olivella
Sant Miquel de Campmajor,
13 de febrer de 1999, vigília de Sant Valentí
i abans d’anar a Banyoles a passejar el Carnestoltes amb un dromedari al davant.

Les disfresses

En aquesta freda nit dels ignorants,
vigília de la de Sant Valentí,
es plantegen a Catalunya Ràdio
la qüestió de la disfressa col•lectiva
per mitjà de la disfressa personal.

–Ens disfressem perquè així ens divertim.
–Ens disfressem perquè així sortim
de la foscor hivernal dels nostres cors,
de la monòtona agonia dels motors
i en el vestit creat trobem el cos
perdut a la oficina dels horrors.

–Ens disfressem per integrar-nos més al veïnat
–tan divers com menystingut–
i semblar un poble, com a mínim, quan hi ha festa,
per si calgués robar el carrer a l’endemà
i fer altre cop els rebomboris del pa.

–Ens disfressem perquè en el fons
som una tribu que ens hem trobat
amb la natura esfumada
entre el perfum parisenc i el de l’Onyar
i entre la roba de “l’altre” oblidat
dins la boutique o bé al supermercat.

La qüestió és sentir-se còmode
vestit d’una manera que ens és inusual,
però que la jet-set de fa dos segles
ja aprofitava per a fer-se ressaltar
sense deixar de banda el nostre nom
i començar a entrenar-se per la Marxa,
el pas de l’Equador o la Travessa,
mentre tinguem els rius bruts
com estan i bloquejats convenis importants.


Joan Fort i Olivella 
Febrer de 1988/juny de 2008.

Fulles de te

Sé que esteu a gust en el got, 
que hi dormiu, avui, malgrat tot; 
que teniu un gust amargant, 
però que no n’hi ha per tant; 
que entonant amb veu de folk 
no hi entrareu dins d’aquest solc.

Tanmateix avui ja fa fred. 
Els meus dits ho han notat tantost. 
Han anat de dret al rebost 
i han trobat un rebequet. 
Ara pla que la farem bona, 
i amb una mica d’arròs 
omplirem prou bé la panxona 
i satisfarem tot el cos.

-->©Joan Fort i Olivella