Te’n vas amb
la tardor, Isabel.
Com una fulla
de roure,
que el caure
diu al qui no
es vol moure
on ha de raure
si vol anar a
trobar l’estel.
Has estat
sempre fidel
a uns ideals
pregons,
i Déu et va
donar uns dons
i llengües que
nacions
han servat amb
un gran zel.
Que la Mercè
et dugui al cel,
perquè des
d’allà, amb més vista,
ens puguis
guiar, solista,
per camins de
xuclamel.
Joan Fort i Olivella
Atlixco, 25 de setembre de 2019
A Isabel Campos Goenaga, en el seu
decés.
♥️
ResponElimina