Carrer de Sales

Quan vaig passar amb les vaques

camí del Pirineu

encara no sabia

que aquí havia nascut

en Joan Mercader.

Jo també ignorava

que amb els anys els seus llibres

em serien mestratge

de l'humor més clar i fi.

I com el pas del temps

ens ensenya a ser humils

davant la desmemòria

i la pèrdua d’estímuls.

Per això avui que encara

puc recordar quelcom

vull escriure aquests versos

com un càlid record

a un carrer, a un home,

a unes belles culleres,

a la gran transhumància

i també als bons costums.

Als dos germans Saderra,

i també als Fontfreda,

a en Santi Soler

i a tot el seu món.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 21 de juny de 2011

Tan lluny i tan a prop

Estem molt lluny i molt a prop
El càncer ara ens acompanya.
La ferotgia d’aquest cop
prest ens allunyi la migranya.

Els pensaments volen isards
damunt la pluja i les collades,
i els veig passar com àgils dards
ben empesos per les ventades.

En el dolor ens trobem immersos
i tontament ens aclapara.
A mi em priva de fer versos.
La depressió em surt molt cara.

I de retop et pica a tu
i caus també en un gran pou.
Aquí el remei més oportú
riure i pensar, malgrat que ens cou.

Ens cal molt seny per superar-lo,
diàleg i gran voluntat,
amb valentia afrontar-lo
foragitant-lo d’un plegat.

©Joan Fort i Olivella

Sant Miquel de Campmajor,

25 d’octubre de 2009