Entrada destacada

Les festes majors mexicanes i les danses tradicionals

Un dels trets característics del poble mexicà és la seva visió festiva de la vida. Tal com ho va explicar molt bé Octavio Paz a El laber...

Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Garrotxa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Garrotxa. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 d’abril del 2016

Per on ha de passar la via verda



















Per on ha de passar la via verda

Hi ha molt de verd a la Garrotxa,
però la via verda no té sortida
cap a Sant Pau pels Resclosanys.

Com ho farem?, es pregunten fa anys
per fer-ne via i sense fer fressa.
Que passi pel pont que va fer el meu avi

I així la cosa s’arranja aviat.
Però nois, que us heu pensat.

Que això és bufar i fer ampolles?
Esteu ben arreglats, poseu-vos-hi molles.

Que tots plegats volem tranquil·litat
i no una altra dificultat.

Busqueu alternatives més viables.
Potser haureu de tirar alguns cables.

Si no voleu passar per Collabós,
pel camí de Sant Ponç i el del Pedrós.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 8 d’abril de 2016.

dijous, 12 de novembre del 2015

Bianya s'omple d'artistes



El darrer cap de setmana d’octubre, el petit poble de Sant Salvador de Bianya, el darrer de la Garrotxa, a tocar el Ripollès, es va omplir d’artistes i de gent delerosa de conèixer el seu passat i el seu present, perquè s’hi van donar cita la 15ª· edició de la Caminada de la Via Romana i la 2ª· de la BIANYAL, itinerari d’art i patrimoni a la Vall de Bianya.

Des d’aquí vull felicitar els organitzadors d’ambdues activitats, perquè sé per experiència el que costa dur a terme amb èxit activitats culturals com aquestes,  i és això el que dóna vida a la Catalunya del segle XXI, que lluita en tots els àmbits per ser reconeguda com un país modèlic, on la modernitat i la tradició es donin la mà de manera satisfactòria.


Centrant-me en la segona d’aquestes activitats, la seva església romànica, consagrada el 1170, però que deu bona part de la seva aparença actual a la restauració que Isidor Pujador encomanà a l’arquitecte Rafael Masó, i la masia El Callís, que originàriament remunta al segle XIII, però que va ser ampliada per Miquel Callís fa 250 anys, van presenciar com un grup de persones, vingudes majoritàriament d’Olot i voltants,  i entre les que hi havia el que va ser batlle de la ciutat, Lluís Sacrest, i el periodista Salvador Alsius, escoltava amb atenció les explicacions històriques d’en David Darné, en David Santaeulària i jo mateix sobre els canvis en el paisatge i la vida al seu entorn, així com les artístiques d’en Kim Domene i en Narcís Gironell sobre les obres que només aquells dies s’hi exposaven d’una manera amena i documentada alhora.

Les creus, els arcs, els sants, els sons i les piles baptismal i beneitera ens deien en les seves veus com i perquè les van imaginar i realitzar els seus creadors, i com van arribar fins allà, alguns vinguts de molt lluny. És el cas de la Lúa Coderch, del Perú, que va gravar personalment una sèrie de sons i cants imitant els de diversos ocells i animals i els va penjar a prop del colomar del Callís, de manera que molts ni se’n van adonar.

Així és de vegades efímer l’art, però l’Ajuntament d’Olot segueix en la via de donar ales a la cultura i en el seu vol l’irradia per la comarca, esdevenint així un referent en l’àmbit nacional.

Amb aquesta sortida de sol al Callís i la darrera foto que faig fer-hi aquests dies d’estada en aquest indret màgic de Catalunya us deixo per començar un nou dia en aquesta ciutat, que oficialment ja és poble màgic , però que encara li falta molt, desitjant que avui els diputats elegits democràticament es posin d’acord per elegir el seu president, i que el president de l’Estat al que ja fa 300 anys que està sotmesa,  ho respecti d’una vegada per totes. Amén.

A You Tube trobareu el video de la BIANYAL 2015.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco de las flores, 12 de novembre de 2015

dimecres, 17 de setembre del 2014

La campana de la Llibertat

                                                                                   















Fins al cor de Barcelona         
Molts garrotxins han portat
Llur gran desig en persona
La Veu de la Llibertat.

Tant fort el seu nom ressona
I tant lluny ha arribat
Com la més immensa ona
Que Europa ha presenciat.

Té la forma de campana
Porta aquest gran nom gravat
I el de manta persona
Que el vol immortalitzat.

 L’ha tocada ma germana
Milions l’han entonat
La nació catalana
Per aquest any l’ha fixat.

No hi ha ni Rajoy que el pari
Aquest Dret tan corejat
Per més que es creu que l’ampari
Constitucionalitat.

Ni cap altre mandatari
Del Dret Comú allunyat
Ni exèrcit mercenari
De l’Estat més descarat.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 16 de setembre de 2014.