El darrer cap de setmana d’octubre, el petit poble de Sant Salvador de Bianya, el darrer de la Garrotxa, a tocar el Ripollès, es va
omplir d’artistes i de gent delerosa de conèixer el seu passat i el seu
present, perquè s’hi van donar cita la 15ª·
edició de la Caminada de la Via Romana
i la 2ª· de la BIANYAL, itinerari d’art i
patrimoni a la Vall de Bianya.
Des d’aquí vull felicitar els organitzadors d’ambdues
activitats, perquè sé per experiència el que costa dur a terme amb èxit
activitats culturals com aquestes, i és
això el que dóna vida a la Catalunya
del segle XXI, que lluita en tots
els àmbits per ser reconeguda com un país modèlic, on la modernitat i la
tradició es donin la mà de manera satisfactòria.
Centrant-me en la segona d’aquestes activitats, la seva
església romànica, consagrada el 1170, però que deu bona part de la seva
aparença actual a la restauració que Isidor
Pujador encomanà a l’arquitecte Rafael
Masó, i la masia El Callís, que
originàriament remunta al segle XIII, però que va ser ampliada per Miquel Callís
fa 250 anys, van presenciar com un grup de persones, vingudes majoritàriament d’Olot i voltants, i entre les que hi havia
el que va ser batlle de la ciutat, Lluís
Sacrest, i el periodista Salvador
Alsius, escoltava amb atenció les explicacions històriques d’en David Darné, en David Santaeulària i jo mateix sobre els canvis en el paisatge i la
vida al seu entorn, així com les artístiques d’en Kim Domene i en Narcís
Gironell sobre les obres que només aquells dies s’hi exposaven d’una manera
amena i documentada alhora.
Les creus, els arcs, els sants, els sons i les piles baptismal
i beneitera ens deien en les seves veus com i perquè les van imaginar i
realitzar els seus creadors, i com van arribar fins allà, alguns vinguts de
molt lluny. És el cas de la Lúa Coderch,
del Perú, que va gravar personalment una sèrie de sons i cants imitant els de
diversos ocells i animals i els va penjar a prop del colomar del Callís, de
manera que molts ni se’n van adonar.
Així és de vegades efímer l’art, però l’Ajuntament d’Olot segueix en la via de donar
ales a la cultura i en el seu vol l’irradia per la comarca, esdevenint així un
referent en l’àmbit nacional.
Amb aquesta sortida de sol al Callís i la darrera foto que faig fer-hi aquests dies d’estada
en aquest indret màgic de Catalunya us deixo per començar un nou dia en aquesta ciutat, que oficialment ja és poble màgic , però que encara li falta
molt, desitjant que avui els diputats elegits democràticament es posin d’acord
per elegir el seu president, i que el president de l’Estat al que ja fa 300
anys que està sotmesa, ho respecti d’una
vegada per totes. Amén.
A You Tube trobareu el video de la BIANYAL 2015.
©Joan Fort i
Olivella
Atlixco de las flores,
12 de novembre de 2015
