L’any que acabem de deixar enrere ha estat marcat a nivell general per la llarga cua de les
crisis financeres d’alguns dels principals països del món, que ha fet trontollar moltes economies estatals i familiars i fet sortir als carrers sobretot els joves, que són els qui estat més afectats per l’atur, però també molta altra gent, que en aquests països s’ha revoltat contra els vertaders causants de les crisis, que són alguns banquers, especuladors i polítics corruptes, mentre en molts països
la pobresa i la fam ni tan sols els permet manifestar-se i són algunes organitzacions internacionals que han de demanar ajut per ells.
L’altre àrea de mobilitzacions ha estat el
món àrab, on han provocat la caiguda dels règims dictatorials de Tunis, Líbia, Egipte, Iemen, Iran e Irak, amb canvis de règim, molta sang i destrucció, i resultats que caldrà anar seguint en els propers anys i decennis. Paral·lelament a
Islàndia s'elegia una assemblea parlamentària que elaboraba una nova constitució.
Els moviments naturals, sovint també lligats al
canvi global, com terratrèmols, sequeres i aiguats també han causat milers de morts i destrosses, amb les consegüents migracions.
Aquí a
Mèxic hem tingut una mica de tot això, amb molta sequera al Nord i aiguats al centre i sud, i la lluita contra el
narcotràfic ha fet aglutinar esforços i produït més detencions que mai davant la seva gravetat, però cal portar-la molt més enllà del terreny policial, perquè els dèficits educatius, laborals i d’intregació social són molt greus. Tot i que és cert que s’han creat més de mig milió de llocs de treball, molts no són de la qualitat desitjada, la població jove que no treballa ni estudia és molt abundant, i també està tornant molts dels migrants als Estats Units.
A
Catalunya, Saül Gordillo ha titulat la seva columna d’avui de l’Avui-El Punt
“Un any sense somriure”, fent al•lusió als pocs èxits del govern convergent sortit de les eleccions del 2010, amb un
augment de l’atur del 9,17 € (51.571 persones), que a l’Estat ha estat del 7,86 %, assolint un màxim històric del 22€.
Tot i la gravetat de la crisi i centrant-me en el terreny cultural que ha fet tancar conegudes llibreries, també se n'han obert de noves, la sola aparició de tres
nous diaris generals en català, en la seva versió en paper i digital,
La Vanguardia,
Ara, i
El Singular digital, obre noms camins a la seva normalització, a més de la seva important presència a
Internet i a les xarxes socials. El fet que la
Wiquipèdia tingui més de 250.000 articles en català, posant-nos a l’altura de llengües com el finès o inclús el xinès, em permet utilitzar-la sovint amb gran satisfacció.
La sobredosi de webs, blocs i tota mena d’informació, ara a més a través del
Facebook, causa un cert estrés i treu hores de llegir llibres en paper, però també m’ha permès escoltar molta música i cançons que no coneixia o que feia temps que no escoltava. Parlant de llibres, entre els que he llegit i rellegit amb més gust hi ha la poesia de l’escriptor i premi Nobel argentí
Jorge Luís Borges i dels poetes mexicans
José Emilio Pacheco i
Lina Zerón, el primer per la seva senzillesa i la segona per la seva sensualitat, així com els
600 haikus de Carlos López Moctezuma, el llibre de
Ricard Creus Ahir d’amor i avui encara, i el conte de
Richard Bach ple de poesia
Joan Salvador Gavina. En canvi, m’ha resultat molt fosca la
Poesía de Ramon Xirau i de diversos poetes poblans i de molts que vaig llegint en els blocs que segueixo.
Pel que fa a la
narrativa he llegit amb plaer un llibre que tenia pendent de fa temps,
El fil de plata, de Lluís-Anton Baulenas,
El tren de medianoche, de la escriptora irlandesa Denyse Woods, i varis poemaris i tres novel•les del meu amic
Javier Duhart que ja he comentat en algun dels posts i alguns contes de
Manuel de Pedrolo i de diversos autors mexicans. I en el camp de la història, la tesi d’en Pere Gifre sobre els hisendats i les
Memorias de Daniel Cosío Villegas.
A nivell personal, la publicació i primeres presentacions del meu primer llibret de poemes
A la cala mi corazón m’ha portat molt de temps, però també la satisfacció del contacte amb el públic, la ràdio i la televisió, de veure escoltar poesia escrita en català amb atenció, encara que no l’entenguin, i resta pendent el tema de la comercialització, plantejant-me l’edició a Bubok dels altres poemaris, així com acabar una narració que he començat i traduir poemes d'autors catalans poc coneguts a Mèxic.
Encara que no vaig poder anar al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic, la participació en la trobada de poetes
La palabra escrita en el agua d’Atlixco i en el taller de poesia, ara enriquit amb el mestratge del jove poeta del DF
Alí Calderón, m’ha ajudat a entrar en el domini del vers lliure i conèixer les noves generacions de poetes mexicans i llatinoamericans, com la xeresana
Raquel Lanseros.
Pel que fa a aquest
blog no em resulta gens fàcil escriure, però és una satisfacció veure que els 22 posts que he publicat el 2011 han rebut més de 1.400 visites i, entre visites i pàgines visitades, assoleixen les 2.575, essent les
pàgines vistes des del començament 4.041. Aquestes visites procedien d’Espanya (suposo que de l’àrea catalana més que res, 2.375), Mèxic (619), Estats Units (468), Alemanya (109), Rússia (78), França (76), els Països Baixos (45), però també des de Malàisia (36), Corea del Sud (35) i el Japó (20), i ja hi comença haver alguna visita des d’un iPad, iPhone, Android i BlackBerry. No cal dir que les agraeixo moltíssim i que també agrairia més comentaris.
Els poemaris
Buscant l’amor he anat molt lluny,
Poemes de terra enllà i
Poemes de terra endins encapçalen el rànking de visites amb 269, 232 i 164 pàgines vistes respectivament, mentre que curiosament els Poemes de Barna i dona només han tingut 45 visites, igual que el “Viatge a València” i quasi igual que els “Haikus de Nadal”. Les altres pàgines més vistes són els articles sobre “Les festes majors mexicanes i les danses tradicionals” (135), “Els Crits de Mèxic i de Catalunya” (73), la crònica “Un altre viatge per l’Espanya seca” (70), el poema sobre la Vall d’en Bas Simfonia de pedra i verd”, i el comentari “Regal d’aniversari força curiós” (61).
Respecte a les fotos de l’
àlbum de Picasa moltes han rebut més de 200 visites, i algunes dels Pirineus, de l'Atlas i de Mèxic més de 300, assolint algunes de les de l'Atlixcáyolt més de 400 visites. Curiosament la del bes dels gegants d'Atlixco ha tingut 415 visites i la que estic amb la família Roure-Fustel al pic d'Engorgs ha arribat al la cota màxima de 466 visites.
El bloc en Castellà només ha tingut 168 visites en els 5 mesos que porta de vida, però tampoc hi he escrit molts comentaris perquè em moc relativament poc. Aquest any espero poder-ho fer mes i començaré a publicar un nou bloc amb les cròniques de les excursions per les Garrotxes i el Pirineu.
©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 5 de gener de 2012
.JPG)
