Entrada destacada

Les festes majors mexicanes i les danses tradicionals

Un dels trets característics del poble mexicà és la seva visió festiva de la vida. Tal com ho va explicar molt bé Octavio Paz a El laber...

Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Índia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Índia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 de juliol del 2025

La volta al món d ‘un valencià

 

He estat més de mig any amb intermitències llegint un llibre de viatges viscut i escrit fa poc més de 100 anys per un escriptor valencià molt prolífic i conegut per les seves novel·les costumistes o realistes, i del que aviat es celebrarà el seu naixement, pel que és bo recordar la seva obra i aquesta en concret.

Es tracta de La vuelta al mundo de un novelista, escrita per Vicent Blasco Ibáñez a ran del seu viatge en el vaixell Franconia des del novembre de 1923 al març del 1924, i publicada a València per l’Editorial Prometeo el 1924 i 1925 en 3 volums, amb una última edició també en tres volums a l’editorial Alianza Editorial el 2007, però que jo he llegit en una edició dels seus hereus del 1958, precisament l’any en què vaig néixer jo.

Ell ja havia escrit altres llibres de viatges que també havien tingut molt d’èxit: En el país del arte (El Pueblo, València, 1896), també en tres volums, sobre Itàlia; Oriente (València, Sempere, 1907); i Argentina y sus grandezas (Madrid, Hispanoamericana, 1910). I mentre va estar exiliat a París va traduir una geografia i una història universals, cosa que també es nota en els seus coneixements.

El llibre està dividit en tres llibres o volums en algunes edicions. El primer abasta els Estats Units, Cuba, Panamà, Hawaii, Japó, Corea i Manxúria. Són especialment interessants les descripcions de costums i paisatges i comentaris que fa sobre Hawaii i Japó. El segon Xina, Macao, Hong-Kong, Filipines, Java, Singapur, Birmània i Calcuta, i realment és ple de detalls curiosos i molt interessants que no tenen pèrdua. I el tercer la Índia, Ceilan, Sudan, Núbia i Egipte, acabant a Niça, prop de Menton on vivia i va morir el 1928, explicant molts de detalls d’aquestes grans cultures que ens deixen bocabadats.

Sens dubte és un gran viatge al passat i al present de tots aquests països que encara avui ens dona grans lliçons de grandesa i diversitat en un món tan globalitzat.

Joan Fort i Olivella

Atlixco, 15 de juliol de 2025.

dimecres, 13 de novembre del 2013

De la meva absència i d’en Miquel Martí i Pol i en Joan Margarit

Tres mesos d’absència en aquestes pàgines no han pas estat fàcils. Per no sé quines raons tècniques, d’imperícia, de censura o bé de polítiques googleanes no he pogut treure ni afegir cap paraula, cap poema ni comentari ni cap imatge de fets que tant m’hauria agradat comentar com la Via Catalana a Catalunya i arreu del món.

Finalment en aquest dia de tramuntana, malastruc per a molts que deuen haver patit el virus o el mal del dia 13, les destrosses del tifó de Filipines o del foc de Colomers i altres pobles del Baix Empordà, en què només de pensar en la seva cara i el malson que deuen estar passant ja em venen tots els mals, he trobat la senzilla manera de tornar a ser present, mal que els pesi a alguns, i encara que de moment sense poder posar fotos als textos i als poemes.

I ho he pogut fer mentre els companys i companyes d’Itineràncies poètiques també homenatgen amb els seus versos al gran poeta de Roda de Ter en Miquel Martí i Pol, E. P. D., i a la Libreria Gandhi de la Ciutat de Mèxic, noms que per sí sols ja ens diuen molt als catalans i a les catalanes conscients de la duresa de la lluita per la llibertat d’uns grans països i d’uns Pobles sotmesos a mil tiranies, un altre gran poeta català, en Joan Margarit i el mexicà José Emilio Pacheco estan essent homenatjats, llegint els seus punyents poemes i parlant amb el públic assistent de la lluita, els problemes i les estratègies del poble català per aconseguir que una cosa reconeguda per les Nacions Unides fa mig segle i que unes quantes nacions europees oprimides de segles com nosaltres han pogut aconseguir en els darrers anys mitjançat un Referèndum d’Autodeterminació, nosaltres també ho puguem fer el 2014, tres segles després d’aquell 11 de Setembre de 1714, que Barcelona i Catalunya van sofrir la derrota i la humiliació de perdre mitjançant el Decret de Nova Planta tots els drets aconseguits durant 8 segles de lluita contra invasors i traïdors pels quatre punts cardinals, legítima, pacífica i democràticament, i així puguem aconseguir la Independència d’Espanya, per la que tanta gent ha mort i tanta ha anhelat i somia cada nit i cada dia, i els demés pobles dels Països Catalans que també van patir i segueixen patint els mateixos vexacions de les llibertats més fonamentals com a tals algun dia també la puguin aconseguir si així ho desitgen. II*II

Avui no he pogut saludar i felicitar a aquests dos grans poetes, però dimarts passat ja ho vaig poder fer a en Joan, i vaig poder constatar que seu tarannà senzill i tranquil, les seves persones i les seves obres són un gran pilar i testimoni d’aquell lema convergent que

                      La feina ben feta no té fronteres
                      trenca totes les barreres
                      i millor si porta senyeres
                      com les nostres tan deleres. II*II 

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 13 de novembre de 2013