Passem en l’autobús per la zona de l’Exposició Universal del 2008, dedicada a l’aigua, i que va deixar una sèrie d’edificis suggeridors com la
Torre de l’Aigua, el
Palau de Congressos d’Aragó, del
pavelló d’Aragó i el
pavelló Pont i l’escultura
Alma del Ebro, per seguir després cap al
Palau de la Aljafería, el primer palau musulmà, construït el segle XI, on baixem un moment, les muralles romanes i la riba de l’Ebre.
Allà comencem el nostre recorregut a peu pels carrers estrets dels voltants de la
catedral i la
casa del Deán, que ens permeten admirar el que van fer els mudèjars simplement amb rajols, per entrar tot seguit a la
basílica del Pilar i fer el mateix amb la
Santa Capilla on hi ha el
pilar que segons la tradició i diverses anàlisis data del 40 d. C. i sosté a la
Verge patrona de Saragossa, Aragó i Espanya, el
retaule major, executat en alabastre policromat d’Escatrón pel gran pintor i escultor valencià però d'origen i que va crear la major part de la seva obra a Aragó
Damià Forment entre 1509 i 1515 sobre la Purificació, Assumpció i Nativitat de la Verge María, així com escoltar com va pintar el gran pintor aragonès
Francisco José de Goya y Cifuentes dues de les seves cúpules, superant les del seu mestre
Francisco Bayeu, i en va quedar una altra per pintar.
Ja a fora la plaça contemplem el monument que li va dedicar la ciutat i les fonts, anem fins a l’Ajuntament i visitem el
Museo Ibercaja, on s’exposen tots els gravats d’aquest gran pintor, nascut prop d’aquí a Fuendetodos el 1746 i mort a Bordeus el 1828, en els quals va dibuixar amb gran claredat les misèries que li va tocar viure i on es veu tot el que un home sord pot deixar plasmat sobre el paper, i que ja a Mèxic m’inspiraran una sèrie d’ècfrasis o poemes curts basats en aquestes petites grans obres mestres de l’art espanyol més pur.
Dinem aviat i anem per l’autopista cap a
Lleida i
Montblanc, la vila de la Catalunya Nova amb les
muralles medievals millor conservades i que cada any per
Sant Jordi festeja amb gran solemnitat la llegenda de com el nostre patró va matar al drac, on un reguitzell de senyeres i estelades pels carrers mostren com aquest esperit que va fer sortir al carrer més d’un milió i mig de persones el passat
11 de setembre per demanar que
Catalunya sigui un
nou Estat d’Europa segueix viu a tot el país.
Allà ens desviem fins a
l’Espluga de Francolí per visitar sota una lleugera pluja que plou falta fa a aquestes terres seques de garrofers, ametllers i vinyes el monestir cistercenc de
Santa Maria de Poblet, que l’austeritat del seu art i l’esperit de comunitat dels monjos des del 1150 l’omple de vida i transmeten als qui el visitem un sentit diferent a aquesta, però també el
panteó reial i
l’altar major (1527-1529), una altra gran obra de
Damià Forment, que ens deixen un petri però viu record de les persones que van forjar la nostra història i art medievals i renaixentistes, però també el nostre destí col•lectiu com a país.
I de pressa perquè es fa tard anem cap a sota
Montserrat per agafar a Monistrol de Montserrat el
tren cremallera que puja fins al
santuari i mentre es fa fosc ens permet encara escoltar com els monjos benedictins i l’escolania canten els vespres i tot el seu entorn s’omple d’una pau i una màgia que només a aquesta hora es pot apreciar en tota la seva grandesa, i amb aquest esperit baixar fins a
Barcelona.
©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 20 de desembre de 2012.
