Entrada destacada

Les festes majors mexicanes i les danses tradicionals

Un dels trets característics del poble mexicà és la seva visió festiva de la vida. Tal com ho va explicar molt bé Octavio Paz a El laber...

Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris toponímia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris toponímia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 30 de juliol del 2014

Volcans de Mèxic


Socors! Demana
En mig de l’oceà.
Fa un gran efecte.


El Pinacote
És en mig del desert
Dit de Sonora.


Colimapétl.
Pujat pels acolhuas
Fa milers l’anys.


Encara ens causes
Tan gran impressió
Que cal pujar-te.


Paracutín.
Nou anys d’erupció.
Fa seixanta anys.


Tequila beu
Tothom que mira el món
Com mexicà.


Força nevat
El volcà de Toluca
Té dos estanys.


Erupció.
Dues grans piràmides.
Teotihuacan.


Tot l’any Don Goyo     
Va treient fumarola.
Parla ma llengua.


La dona blanca
Sempre l’hi fa costat
Amb gran presència.


Oh la Malinttzin!
Per venjar els mexicans
Trià Cortés.


Dels deus de l’aigua
Gran esposa la veien
Els de Tlaxcala.


Però es casà
Amb qui va conquerir
La Nova Espanya.


Nauhcampatépetl
(La muntanya quadrada).
Com el Perote.

La va escalar               
Per obrir a Cortés
Grans perspectives.


Citlaltepétl
(El camí de l’estel)
Guia Orizaba.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, gener de 2014.


dijous, 15 de desembre del 2011

Un gran llibre sobre la Vall de Campmajor


L'autor, un empordanès enamorat de les Garrotxes i en especial d'aquesta vall on vaig tenir la sort de néixer,  ha dedicat quasi dos anys a resseguir totes les cases i racons i a parlar amb els seus habitants i fotografiar-ne tots els detalls i matisos, que queden reflectits en aquest llibre completíssim.

Jo n'he fet una introducció històrica amb tots els elements que disposava, i també conté un recull de la Toponímia (per parròquies i sectors), tal com està concebut el llibre, completant el recull que seguint els meus consells el meu germà ha anat publicant a la revista Golany, i constitueix una important aportació a la toponímia del Pla de l'Estany i gironina, tan mancada d'inventaris, i instants de la Vall de Campmajor, que ara que ja els he pogut veure impresos reflecteixen en magníques imatges el pas de les estacions.

A més de ser una invitació a conèixer i resseguir la Vall de Campmajor on també va néixer el pintor Lluís Roura i Juanola, en el pròleg que ell escriu ens dóna a conèixer les grans pintures en que ell ha plasmat la vida de Jesús a les esglésies de Santa Marias dels Turers de Banyoles, Sant Martí d'Empúries, Sant Pere de l'Escala i Sant Pere de Figueres, i que constitueixen un bonic itinerari per seguir en aquestes properes festes nadalenques o quan vulgueu.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 15 de desembre de 2011

dimecres, 29 d’abril del 2009

Simfonia de pedra i verd

Del bosc de Tosca a les roques Encantades
tens Vall d’en Bas tantes pedres per vorades
que se’n podria omplir un cabàs.
Els cingles de Roca-roja i del Grau
et tanquen pel migdia, i la nostra vista atrau
i es pregunta de què l’home és capaç.

La tossa de Pujolriu i els de Falgars més altius
vetllen els Hostalets i no són gaire gasius
del verd que presideix la vall arreu.
El verd ja senyoreja a glops
als cingles del Bronçar i a la serra de Llancers,
contrastant tothora amb els Crivillers
Puigsacalm i el puig dels Llops.

La serra del Corb i la Roca Bellera,
la de Marboleny i la serra Gatonera
et clouen per llevant tan dignament
que hom fixa els ulls en pobles que hem deixat:
el Mallol, els Hostalets, Sant Esteve, Sant Privat,
Joanetes, Puigpardines, realment un gran present.


I belles ermites, com Sant Mateu i Sant Quintí,
i a sota el Corb Sant Miquel i Sant Martí.
I de Sant Joan dels Balbs, que me’n dieu?
Un espai preciós i acollidor,
com a Ridaura el comunidor
que de l’església escampava la veu.

El Serrat i Massegur
em porten records de tu,
gent sincera i matinera,
bé i afaiçonant l’ambient
tant el Rourell i el Bosquet
com la Calm i la Clapera.



De la pedra n’han fet bes,
un monument al pagès
enmig del verd més pregon.
Si el blat de moro enamora,
potser aviat serà l’hora
de fer saber a tot el món

que els seus pobles i masies
tenen tot l’encant que els dies
els han donat amb l’ajut
de la gent més esforçada
que habita la contrada
i la cura amb gest traçut.

-->©Joan Fort i Olivella
Sant Salvador de Bianya,
tardor del 2005