En una hora i mitja per l’autopista, que primer segueix per l’interior i des de Sámano i
Castro Urdiales amb boniques vistes sobre la costa càntabra, fins a prop de
Bilbao (Bilbo), la capital de Biscaia i del
País Basc, que des de finals dels anys 90 ha canviat completament d’imatge. Amb la construcció del
Museu Guggenheim, obra emblemàtica de l’arquitecte
Frank O. Gehry, format per 10 cossos de pedra calcària i els altres 10 de vidre i titani que recorden a voltes un vaixell i altres una rosa oberta, de la
torre Iberdrola i altres edificis, així com dels
ponts Euskalduna, de la Salve i
Zubizuri de l’arquitecte
Santiago Calatrava i de l’Ajuntament, d’un tramvia i de l’enjardinament de les vores de la ria, aquest sector de la ciutat ha deixat l’aspecte absolutament fosc que tenia i ha portat vida cap a la plaça d’Unamuno i el que es coneix com
las 7 calles, plenes de tasques i comerços, i la
plaza Nueva, on mengem uns pinxos amb una família d’Arizona.
En aquest passeig a peu d’anada i tornada no sento però ningú que parli en basc, i quan de tornada pujant a l’ascensor li pregunto a una senyora, que resulta que és romanesa, em diu que sí que es parla força, i ella una mica.
Ja no ens queda temps per visitar el museu per dins, però un company diu que val la pena i que les exposicions
d’Eduardo Serra i de
l’escola de Viena estan molt bé.
La llibreria, també, i permet fer-se una bona idea de la complexitat i riquesa de l’art contemporani.
Agafem l’Autopista Vasco Aragonesa cap a Llodio (Laudio) i per conèixer millor tot el món del
vi de la Rioja, després de
Miranda de Ebro la deixem a la sortida de
Haro, on veiem per fora les caves dels famosos
vins Paternina i Muga, per arribar-nos fins a
Briones, poble als afores del qual la
família Vivanco ha construït un
Museu del Vi que val la pena visitar. S’hi explica la història, totes les classes de raïms i tot el procés de conreu de la vinya i d’elaboració dels diferents vins amb tota cura de detalls i recursos, i a més hi ha una col•lecció de 3.500 peces d’art relacionades amb aquest i de tirabuixons d’una gran qualitat i interès etnogràfic.
Entre vinyes i fruiters anem cap a
Miranda de Ebro, una parada obligada del camí de Sant Jaume per visitar la seva
catedral on segons la llegenda del miracle el gall i la gallina van cantar i per això encara es poden veure a dins, cosa que nosaltres no fem perquè ja els havia vist en un altre viatge, però sí una capella on es conserva un bonic retaule de la Verge i la
plaça Major, on una colla de nens i nenes juguen alegrement, donant una imatge de vida a aquest marc de pedra presidit pel gran escut de l'Ajuntament.
I d’aquí fins a
Saragossa, on arribem després de 12 hores de viatge i d’haver recorregut 445 km des del mar Cantàbric a la
capital d’Aragó, que travessa un
riu Ebre de color verdós pels aiguats dels dies anteriors a la conca del seu afluent el Gállego.
©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 19 de desembre de 2012.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)