Entrada destacada

Les festes majors mexicanes i les danses tradicionals

Un dels trets característics del poble mexicà és la seva visió festiva de la vida. Tal com ho va explicar molt bé Octavio Paz a El laber...

Translate

dilluns, 11 de maig de 2009

Buscant l'amor he anat molt lluny

BUSCANT L'AMOR
HE ANAT
MOLT LLUNY


Joan Fort i Olivella©







Sumari

Estimo un país
Amor als bitllets

BLANENQUES
Antoni Reyes i Valent
II
III
IV
Alèxia
Matí romàntic
Alexandra la gran

FINA
Captiu
Els nostres gats

HELENA
Captiu dels teus besos
Testimoni d’Amor
Regal de Reis
Em tenies al jardí
Llibres
El teu record
Les vostres mans

LUPITA
Les teves paraules           
Els teus ulls
Ha arribat l’hivern
La lluna i els pollegons
A la cala del meu cor
Un any
Formosa mare
Jardins llunyans
Sento el teu cos
Lluna plena
De la caseta al despatx
El català
Abraçades



Busco un amor,
busco un amor
que em foradés el fons del cor.
Joan Isaac

Dóna’m el cor
Per compartir
Projectes i esperances
Lluís Llach

 Ah, no! L’amor és com el sempre inútil far
  que mira les tempestes i mai no es desfigura.
Shakespeare, sonet 116, trad. Salvador Oliva


Estimo un país

Estimo un país, una llengua i un poble,
una gent que lluita per seguir sent lliure,
uns infants que salten per poder-nos fer riure,
i uns vellets que parlen amb un cor molt noble.

Estimo la fusta de qualsevol moble,
que de tan bell no el sabria descriure,
els arbres i els boscos on primer van viure
i que van fer que fos tan dura i tan noble.

Pateixo pels rius que els hi donen vida,
per l’aire que respiren i que es torna estrany
i pel foc que molts boscos va cremant

i eixorca la terra de mort tenyida,
que treballa un poble amb tant d’afany
i que per moments perd tot l' encant.

Agost de 2006


Amor als bitllets

Amor vol butxaques plenes
de talons i bitllets liles,
que mai s’acabin les piles
ni s’afluixin les cadenes.

Vol temps per omplir-lo al pub
de música estereofònica,
per després tocar l’harmònica
i passar-se el mal de cap.

Tenir entrada a Cal Liceu
i al golf de Cala Planera
abans d’embarcar-se amb fills.

Trobar un refugi a Soldeu
per gaudir la primavera
abans no cantin els grills.

Lavern de Subirats, 8/4/88



BLANENQUES
Antoni Reyes i Valent

A l’arxiu d’aquesta vila
n’hi ha un noi del més Valent,
fill de Reis d’Andalusia
que han treballat durament.

Té Antoni per nom de pila
antroponímicament Valent
i tot el seu fer destil•la
un aire efervescent.

Tan aviat s’enfila
pels cims pedalantment
com neda i refila
fent un capbussament.

Tot el matí cabila
com arxivar el moment
i fer-ne gran barrila
com cal, degudament.

És molt potent la pila
del seu enteniment
i amb el seu to espavila
els de l’Ajuntament.

19 de desembre de 1998



II

Vila de Blanes        
que m'encomanes
unes humanes
lascives ganes.

Tens un arxiu
que és un niu,
exemple viu del
temps motriu.

Sa Palomera
no s’esparvera
davant la vera
febre hotelera.

Ni Sant Francesc
davant el tresc
per collir el vesc
novell i fresc.

Als teus jardins
hi ha mil brins
de gessamins
i romanins.

El teu passeig
veu el festeig
i el bressoleig
d’algun llebeig.

I als teus carrers
molts forasters
i els estrangers
més matiners.
 
Sota el castell
hi ha un joiell
de xalet vell
per oripell.

I a l’Hospital
més d’un malalt
corre amb un pal
fenomenal.

19 de febrer de 1999


III

Si s’hi val tot
 cal fer un bot,
agafar un iot
i anat a un illot

Amb el cap cot
penjar un ninot
al clatellot
d’un bon xicot.
I dir un mot
com carallot,
cap de brot
o animalot.

Llagostera,
18 d’abril de 1999


IV

Sota Palau
prou s’hi escau
tenir un bon cau
com un babau.

Fer d’aquest feu
un camafeu
on hom hi veu
creient i ateu.

O bé un arxiu
on tothom riu,
actor i actriu,
hivern i estiu.

És on s’hi cou
el millor bou
amb un bon brou
quan cau el rou.

I s’entrelluu
que el paper duu,
mal sigui escrú
el bé comú.

22 d’abril de 1999



Alèxia

Gairebé no et conec,
però ara sé que et dec
més que un bon rodolí
que ja ve Sant Valentí.

Sé que et mous bé pel teatre,
que estudies i treballes,
i que sovint et baralles
per la son cantant combatre.

Quan no parles, rius o calles,
són els ulls els que s’expressen
i un missatge clar m’adrecen
que salta totes les balles.

És ple de curiositat
per les meves futileses
i tronades bestieses
d’un medievalista sonat.

Per un ser de terra endins
que a l’hivern s’acosta al mar
a llegir i desxifrar
descolorits pergamins.

I els seus ulls també et miren
plens d’intriga i d’il•lusió
per conèixer tot el bo
que aquests versos inspiren.
11 de febrer del 2000


Matí romàntic

Me’n vaig a l’avió
i segueixo en vol rasant
resseguint els pensaments,
els passatges, els paranys
passats a còpia d’anys
amb més o menys patiments
passos dobles, un bell cant,
o la més tendra cançó.

Repassem velles històries,
utopies, colls d’ampolla
pastats com el pa dels dies
al gran Teatre del Món,
el que es veu i el que es confon
en la grisor de les vies
amb la fredor d’una colla
de penúries i cabòries.

Comentem els llocs comuns,
canallades, cullonades,
pentinats, curiositats,
treballs durs, feines difícils
i patades com a míssils;
discussions i disbarats,
vesprades i matinades,
i adjectius inoportuns.

Anem escoltant musica
des de Bach fins a Granados,
de Mustaki a Deep Purple,
entre visita i visita,
santa Tecla i santa Rita,
les propostes d’Ernest Costa,
temes romàntics i fados,
i un comentari que pica.
6 de febrer del 2000



Alexandra la Gran,

s’expandeix el teu cant
pel damunt de les ones.
La coral, què seria?
Quin teatre es faria
sense tu i el teu fer.

El teu so s’endevina
i la teva veu fina
per damunt les persones.
Quants amors no generes!
Quantes més primaveres
em seràs bon recer?

Portes nom de princesa
i la teva bellesa
em té robat el cor.
Avui és un gran dia.
La meva malaltia
canvia com l’humor.

Els mots que tant em costen
em surten i s’acosten
només de pensar amb tu.
Ja sé que això és massa
i que només em passa
per ser com Marcabrú.

Sant Miquel de Campmajor
Mitjanit de Sant Josep 19 de març del 2000



FINA

       La joia més preuada       
és Fina i esguardada
al centre de Manlleu.

Mercès a les paraules
omple de joia les aules
i fins aquest cor meu.

Dorm en riba deserta
i cada jorn es desperta
amb un Ram de violes.

Les hi deixa un poeta
que té la bicicleta
damunt de les rajoles.

S’ha calçat uns esquís
que llisquen del mes llis
pel tuc de Blancafort.

I es llença a la piscina
com una disciplina
per fugir de la mort.

8-9 de juliol del 2004


Captiu

Em sé captiu del teu bon fer i de la teva persona,
del teu parlar sincer i l’art que t’apassiona,
de l’art que portes dins i val com mil robins.

La teva voluntat et porta no sé on,
a fer un cim estimat o un escull pregon,
i a preparar els exàmens com si fossin certàmens.

Els teus profunds valors i un acurat criteri
et fan rebutjar amors sense gaire senderi,
i prescindir de tot el dolent que hi ha a Olot.

Com vols que no t’estimi i et trobi a faltar
si ets com un vi eximi, gustós al paladar,
que com més es coneix molt més l’estima creix.

El cas és que has entrat molt endins del meu sistema
 i estic tan enganxat que comença a ser un problema,
si no fos que no em fa res perdre temps per un teu bes.

Maig del 2005


Els nostres gats

Cada dia que ens veiem
acabem parlant dels gats,
que si estaven amagats
que si encara no els trobem.
Que si sempre està dormint
al seu sofà o al meu llit,
amb el cap ben arrudit
sembla una bola sovint.

El meu és llepafils
que Déu n’hi do:
el pa no el vol
si no és ben sucat,
però li fa gràcia
tot el que hi ha parat
i tot ho vol provar
amb el seu caparró.
Juga sempre amb la pilota
com si fossin ratolins,
desfà els fils i en fa bocins
amb la seva àgil pota.

6 de gener de 2006


En un racó del meu cor

En un racó del meu cor
sempre hi ha un record per tu
que m'acompanya amb dolçor.

M'ajudes a estimar els versos
i ara sé que en un haikú
hi caben molts universos.

En els teus ulls sempre hi trobo
tot un univers de joies
que no sé per què no robo.

Però més m'estimo
ser el teu amic de monjoies
que un lladre d'amor sobrer.

20 de gener de 2006



HELENA
Dels teus ulls una mirada
m'encengueren lo meu cor,
una plana enamorada
que en diuen amor.
Havanera

Captiu dels teus besos

Em sé captiu dels teus besos
i la teva gràcia innata,
que fa talment com la plata
que en el meu cor deixa impresos
un teixit de sentiments
que va vestint entorn meu
un mantell de flor de neu
que floreix en breus moments.
Fils d’esperança i d’amor,
i d’una fe tan pregona,
que m’empeny i m’esperona
a seguir lluitant pel millor
amb una mà al teclat
i l’altre al teu costat.

El Callís,
Divendres Sant 14 d’abril del 2006


Testimoni d’Amor                  

A la Costa del Montseny
hi ha un comunidor
que és fidel testimoni
del nivell del nostre amor.

Ens hi ha vist sols i plegats,
i fortament abraçats.
Ens hi ha vist dant-nos les mans
quan tocaven a migdia
i al tocar cada batall
nostre amor més fort glatia.

La Calma que s’hi respira
és immensa, amb tants d’encants
que a tots dos sempre ens inspira
pensaments gratificants.

Els boscos i les masies
troben des d’aquí el seu lloc,
i fins i tot les vies per fer
dins la boira un jóc.

30 de desembre del 2006


Regal de Reis

Un día y otro día y otro día.
No verte.
Gerardo Diego

No et puc veure ni escoltar,
només m’arriba de vegades
el teu missatge llunyà,
que voldries xatejar,
però ha estat sempre de bades.

Per això el regal de Reis
no és un poema d’altri,
sinó un poema ben meu.
Han concedit una estrella
de la guia Michelin
a l’Hostal d’aquí al costat.
       Voldria tenir-te a prop
per gaudir dels teus ulls verds
com del més gustós arrop.
I poder escoltar els teus versos
molt a prop de nostra mar
com tants altres universos.


Llibres
Has escrit amb molt rigor        
uns quants llibres d'alt nivell,
prô has escrit en el meu cor,
i també en la meva pell,
suaus paraules d'amor
que em fan treure el capell.

Tanta sensibilitat
no pot passar pel davant
d'un poeta assedegat
de veritat i d'encant,
que se n'ha enamorat
i et desitja estimant.

L'endemà de Sant Jordi.



18 d’abril de 2006


El teu record

El teu record mai no em deixa
i em segueix sempre on vaig,
sigui en una llarga feixa
o sota l'ombra d'un faig.

Miro amb respecte la lleixa,
bec del teu saber a raig,
i en el meu cor sempre es queixa
en un florit mes de maig.

Canto l'amor impossible
l'amistat més enyorada
i tot allò que és sensible.

Tinc el cor fet a bocins
per una mare entestada
a capgirar els meus destins.

Hostalric, 9 de maig del 2007


Les vostres mans

Les vostres mans han fet possible
que moltes restes afloressin
i els més incrèduls s'astoressin
amb sa bellesa irresistible.

Que aquest paisatge sigui visible
als ulls dels que persegueixen la bellesa,
i la tenyeixen amb un deix inconfusible.

Que velles cares arrugades
i paperets per a llançar
llueixin talment arracades.
I els comensals sempre gaudeixin
dels plats a punt per a menjar
que fan que tots sempre emmudeixin.

Març 2008



LUPITA

Les teves paraules

Els teus mots m’han arribat
al més pregon del meu cor
per sincers i acurats
i dignes del millor so.

Em demanes que t’estimi
i jo no et puc dir que no,
malgrat que un oceà
existeix entre tots dos.

Jo navego entre les ones
per arribar fins a vós,
i volo com un colom
per conèixer el teu amor.
Perquè el cor em diu
que m’estimes amb fervor,
i que viurem els dos junts
una vida amb sabor.

2 d’octubre del 2006



Els teus ulls

Veig el mar aquí als teus ulls,
un mar de llum i bellesa,
un mar ple de fe i de seny
que fins calma els meus enuigs.

Un mar ben curull d’antulls
i d’onades d’aventures
en eixa vida tan dura
en què tots busquem sopluigs.

I em submergeixo en tes ones
tot delectant-me en tes platges
dient-te que no te’n vagis.

Perquè he trobat en tu
allò que no hi ha en mi,
pensaments amb grans corol•les.

14 de juny del 2007


Ha arribat l’hivern

Ha arribat el fred, ai amor,
prô jo et donaré escalfor
amb els besos i abraçades,
pessigolles i llaçades,
plens d’amor i de tendresa
com els de nostra infantesa.

Al meu costat no et gelaràs,
i fins i tot suaràs i gaudiràs
a pleret del roure i del neret,
de la neu i de la mar,
sabràs el que és estimar.

Al costat del foc ballarem
i a les penes junts traurem
jugant a cuit i amagar,
a els mots endevinar,
i a explicar una faula al llit
i també a la taula.

Una gran flama interior
m’abrasa amb tot l’ardor
i em porta cap a tu
com un foc molt oportú
i on ja ens cremem junts
per a sumar molts de punts.

Però aquelles brases valen
perquè d’elles ara surten
bells rebrots i nous poemes,
i els més inspirats esquemes,
vida nova que camina
pel damunt de la boirina.

Sant Salvador de Bianya,
4 de novembre de 2006


La lluna i els pollegons

Aquesta lluna quasi plena
que s’amaga rere els pins
i albira els nostres destins
més enllà de la carena,
entre núvols a balquena
i els pollegons gegantins
ens diu que no hi ha més pena
que la que hom porta a dins.
I a descobrir ens convida
els secrets d’aquesta vida
a cada racó del mapa.
I a emprendre cada etapa
d’aquest Tour particular
com una ona per salvar.

3 de juny del 2007

A la cala del meu cor

Por ti sé de ensenadas nunca abiertas
Por ti sé de un volcán de color rojo
Por ti yo descubrí el faro secreto
Y una noche sin luz me llamó su ojo
La proa me condujo a tu arrecife
Y en él yo naufragué con alegría
Puesto que amar es navegar sin rumbo
Y naufragar es lenta poesía
(Horacio Salinas, “El Faro”,
al CD d’Inti-Illimani Amar de nuevo,
Santiago de Chile 1998)


A la cala del meu cor
hi arriba una veu molt càlida,
que surt de l’amable falda
d’un gran i fumós volcà.

Travessa rius i planures,
blatdemorars, platanars,
un oceà de misteris
i núvols de cotó fluix.

Porta aigua i porta foc,
porta flors i porta danses,
i un amor que s’encomana
parlant amb sinceritat.
I remou les aigües netes
del meu mar de solitud
i les omple de coralls
i rosaris de bon gust.

25 d’agost del 2007


Un any

Fa un any que tu em vas escriure.
Et doní una oportunitat.
I tu bé que te l’agafares
brindant-me la teva amistat,
el teu carinyo, la teva tendresa,
la teva Fe i sinceritat,
una mica de bogeria
i una immensa tenacitat.

Jo t’he donat alguns versos
i un vot de confiança,
que en arribar a l’aeroport
es torna tot esperança.
Hi he posat molts de pesos
en aquesta estranya balança
que de tants belles besades
Cos de lletra
una mica més i no arriba.

27 de setembre del 2007


Formosa mare Formosa mare d’una dona formosa,
en el dia d’avui tan espacial,
com a penyora d’amor, tingui una rosa,
i a les altres filles també faig igual.

Un ram de roses de color roig intens
a la meva heroïna per a demostrar-li
que jo sento per ella un amor immens
i molt encara més voldria donar-li.

Per això li demano la seva mà tan àgil,
per a què amb mi es recolzi i resisteixi
el seu cos que a voltes sembla quelcom fràgil.

I jo pugui viatjar junt amb la seva ànima
per aquest ample i beneït món de Déu
i al seu costat trobar la molt esperada calma.

 Atlixco, 23 d’abril del 2008


Jardins llunyans

I
Passejava per l’Alhambra
i el màgic Generalife
tot mirant els tarongers
i l’aigua damunt les plantes
que les rentava i jugava
entre les flors i els turistes.

No pensava amb tu aleshores,
però sí que hi penso ara
mentre intento fer un romanç
i em surt només a trossos.
Tinc tantes coses al cap,
tantes tasques a enllestir
abans d’emprendre el viatge
 que em portarà fins l’altar,
que no trobo les paraules
per arrodonir el poema.

Però penso en la cascada
i en el nen que ens hi portà,
en les flors i en el maguey,
en el pagès i el volcà,
en la neu i en la família
que em varen acomiadar
fins que les flors fossin roges
i a punt per a regalar
a la persona estimada
més enllà de l’oceà.

I això sí que és un romanç
d’amor que va més enllà
de les pedres i les cases,
de les muntanyes i el mar,
per anar de dret als ulls,
a la pell i al tarannà,
a una fe compartida
en el Crist que es va donar
perquè tots també ho féssim
i compartíssim el pa.


Sento el teu cos

Sento el teu cos calent
junt al meu
i la teva ànima florent
com un riu
de lava incandescent
tan rebent
que tot el meu cos pressent
un calfred,
mon cor brotar la font
sobre el planter
dels meus peus
i del meu front.

Atlixco, 15de juny de 2008


Lluna plena

Abans d’anar a dormir          
obro la porta
i veig la lluna plena
rere la reixa mostrar-se
esplendorosa i sense queixa.

Ignores la meravella
que amaga aquesta porta
i ho deixem en quatre besos
de cansament i de son.

Però a l’alçar la cortina
de nostra habitació
la lluna encara relluu
si bé a l’altre cantó.

I ara et ve just per veure-la
amagar-se pel ponent
i no puc sinó besar-te
tot el cos i el pensament.

Puebla, 19 de juny del 2008


De la caseta al despatx

S’aixeca i em deixa asseure.
Besa a la seva estimada
de cabells tots arrissats,
llavis grossos i dents netes,
i ella li correspon
amb un somriure feliç.
Acaba mirant el mòbil
i jo baixant al xamfrà.

Les targes no estan impreses
per un problema de tintes
com jo amb la meva impressora.
Uns músics amb la marimba
omplen la plaça de notes,
i els joves omplen els bancs
de converses i de vida.

Al despatx la dona
em rep amb una forta abraçada,
 i jo amb una besada
per esperar que ella
acabi el que l’aclapara
i puguem seguir besant-nos
quan arribem a la casa.

Atlixco, 14 de gener de 2009


El català

Has acabat el llibre de María,
i comences amb el de català.
Quina alegria que a mi em fa
que per fi aprenguis la llengua via.
Poder-te explicar amb gust
la ç trencada que porten mots
com cançó i escurçó,
i com ens mengem les enes,
perdó, i moltes altres lletres
fent bugada.
Del bon pare llatí que el va infantar,
i que ara que ja és gran
el veu cridar que per fi
es vol autodeterminar
i va a Brussel•les a fer-se escoltar.

Atlixco, 25 de gener de 2009


Abraçades

Tens fred i t’agrada molt que t’abraci
estant al llit o anant pel carrer.
És així, i tanmateix què hi puc fer?
Abraçar-te fins que l’ocell s’ajaci.

I ara que ho dic em recordo d’Horaci,
dels dos Ovidis i del seu quefer,
del fred intens a’aquell exili fer,
de ses cançons i del món arenaci.

Dels que abracen els dofins, que és un atraci,
i dels que encara no ho han pogut fer,
però si troben un amic sincer
ho fan a gust i lluen com un topaci

els seus ulls al desert, que vols que hi faci!
I abraçaran el món com és ver
que tu m’abraces en aquest recer
com Déu l’abraça cada instant que passi.

Atlixco, 25 de gener de 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada