Una mà

Una mà que estira la corda fins que cauen els altres,
una mà que s'enllaça amb altres per ballar una sardana,
una mà que amb milers de mans uneix tot un país,
de nord a sud i del mes vell al més petit
i fins i tot més enllà,
fa que sigui gran i no el puguin destruir.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 10 de juny de 2015

http://personatgesitinerants.blogspot.mx/2015/06/mans.html?showComment=1433952102891#c5619639246073792402

Gràcies

Ens vas dur a les entranyes
i ens hi segueixes duent tota la vida,
encara que tinguis 95 anys
i estiguis a la clínica recuperant-te
d'una ruptura de fèmur
del tot inevitable.

Gràcies per tant d'amor,
però deixa'ns volar
com coloms de la pau
d'un continent a l'altre
pel damunt del cel blau.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 8 de juny de 2016

Omplim el buit de llibertat

Nova llum del día Nou.      
Omplirem de llibertat
tota la que ens han negat
per a fer un País Nou.

Groc i roig, ben estelat,
per a fer força enrenou
en el país que no es mou
de la por de la unitat.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 30 d'octubre de 2014.
Publicat a Itineràncies poètiques.

No siguis ruc

Dels pous que la vida t'ofereixi
puja l'aigua que puguis fins al terra.
Serva-la en càntirs de terrissa negra
si en tens, o en res que et serveixi
per travessar el llarg desert
que sovint esdevé la vida.

No siguis ruc,
que no hi ha aljub
a cada cantonada
i aquí és molt llarga la secada.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 13 d'octubre de 2014.
Publicat com a comentari al blog
Itineràncies poètiques.

El teu somriure

Només amb un somriure
Ja m’ho ho has dit tot
Quan passes entre pedres
Que amaguen tants secrets
Com el futur de tots.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 9 de desembre de 2013.
Inspirat en un poema de Joana Raspall,
en l'homenatge que li dediquen
aquesta setmana a Itineràncies poètiques

Tant he estimat

Tant he estimat i tant estimo encara
El teu sofrir per cada vers perfer,
Que quan els veig escrits sobre el paper
No puc més que pronunciar gara!

Tenen tanta fermesa d’alimara
O foc que alimenta el pebeter
Que ens protegeix de tot allò que encara
Ens resta per curar o per desfer.

Por, pobresa, podridura, pànic,
Mentides repetides sense escrúpol,
Que creixen i envaeixen com el llúpol
Quan surten del barril amb to volcànic.

No podem oblidar tanta constància!
No podem malmenar tanta ardidesa!
Cada gest, cada pas ha de ser fresa
Per doblegar la duresa i la ignorància.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 3 de novembre de 2013.
Publicat a la gira del blog  Itineràncies poètiques
dedicada a Miquel Martí i Pol

El blau del mar

El blau del mar
Ens dóna ales
Ens dóna alè
Per desplegar-les
Sobre les ones
Vers l’infinit.

El blau del mar
Ens acompanya
Fins terra endins
On son company
El blau del cel
Cedeix el pas
A negra nit.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 28 de febrer de 2012.
Seguint a Marta el 26 de febrer de 2012
al blog Itineràncies poètiques

http://personatgesitinerants.blogspot.com/2012/02/mirem-el-blau.html