Aquest Nadal plantaré una olivera

Aquest Nadal plantaré un xiprer

a la nostra nova casa

perquè tingui perspectiva

devers el cel infinit.

Aquest Nadal plantaré una olivera

a la nostra nova casa

perquè hi regni la pau

des del seu primer moment.

Aquest Nadal plantaré una alzina

a la nostra nova casa

perquè no perdi mai el verd

ni l’escalfor ni l’amor

cap a aquella terra aspra

però plena d’amistat.

Aquest Nadal plantaré una parra

a la nostra nova casa

perquè no hi falti el pa i el vi

de la Fe i de l’Esperança

que tots dos portem a la sang

amb caritat renovada.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 26 de novembre de 2015

Poema llegit al Recital de Nadal dels Amics de les Lletres Garrotxines,

Celebrat al Casal Marià d’Olot el 13 de desembre de 2015

Leo Messi i el Barça

Ens dones grans alegries

i també alguns problemes,

sobretot als altres equips,

amb la teva grapa i velocitat

vistes molt poques vegades.

Recordo el teu debut,

molt jove i ple de promeses,

que has complert  amb escreix

omplint els marcadors

de gols que fan història.

Et comparen amb Pelé,

Maradona, Stòitxskov, Ronaldo

i altres que no vull dir,

però realment els únic

i ho acabes de fer palès.

Fas dos grans gols al Bayern

i un altre decisiu a l’Atlético

que ens portaran a Berlín

a guanyar cinquena Champions

i d’una vegada la lliga.

Ets la glòria argentina del Barça

i amb el “Purito” i el Papa

l’ alegria d’aquests temps

de ponts de fe i esperança

en un futur gloriós

per al Barça i Catalunya.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 17 de maig de 2015

Leo Messi i el Barça - CC by 4.0 - Joan Baptista Fort Olivella

El teu somriure

Només amb un somriure
Ja m’ho ho has dit tot
Quan passes entre pedres
Que amaguen tants secrets
Com el futur de tots.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 9 de desembre de 2013.
Inspirat en un poema de Joana Raspall,
en l'homenatge que li dediquen
aquesta setmana a Itineràncies poètiques

Per què?

Ara es desglaça el Pol Nord       
i com en temps dels vells víkings
s’obren rutes pels extrems
per tot el ciberspai.
És el moment escaient
per preguntar-se tothom
per què Déu pare envià
al seu fill Jesús al món,
per què el seu missatge és viu
i l’Ésglésia perviu
arreu dels cinc continents.

La resposta és ben senzilla
i complexa a la vegada.
Perquè Ell que és i és bo,
etern, misericordiós,
vol que mentre seguim vius
pensem mirant en la creu
cap al cel i el sol solet
que ens esperen ben atents
segons com anem calçats
i cap on fixem la ruta.
Que no perdem mai el Nord,
tant de dia com de nit,
i vivim el gran misteri
dels dons del Sant Esperit.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 7 de desembre de 2013

Tant he estimat

Tant he estimat i tant estimo encara
El teu sofrir per cada vers perfer,
Que quan els veig escrits sobre el paper
No puc més que pronunciar gara!

Tenen tanta fermesa d’alimara
O foc que alimenta el pebeter
Que ens protegeix de tot allò que encara
Ens resta per curar o per desfer.

Por, pobresa, podridura, pànic,
Mentides repetides sense escrúpol,
Que creixen i envaeixen com el llúpol
Quan surten del barril amb to volcànic.

No podem oblidar tanta constància!
No podem malmenar tanta ardidesa!
Cada gest, cada pas ha de ser fresa
Per doblegar la duresa i la ignorància.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 3 de novembre de 2013.
Publicat a la gira del blog  Itineràncies poètiques
dedicada a Miquel Martí i Pol

Camí d'Europa (cançó)

Quins camins té el destí
que no ho pot evitar.
Quins camins que té la mar
Que no ho pot impedir.

Si algú m’ho sap dir
Aquí el faré venir
Si algú m’ho sap dar
El faré capità.

Capità d’un vaixell
Sense proa ni popa
Que no va a cops d’estopa
Ni de pal ni gibrell.

Capità d’un Consell
Que digui a la tropa
Que per ser Estat d’Europa
Cal tibar l’endervell.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 10 de desembre de 2012.

Nadal a la cantonada

Nadal que t’acostes    

amb llums a les places,

i pors a les llars.

T’oferim les apostes

ànimes amb fogasses

als teus sants altars.

Per trencar les crostes

i pujar en barcasses

que surin pels mars.

I podar les brostes

per trobar les traces

de senzilles llars

on compartir amb hostes

ben lluny d’amenaces

tots els avatars.

Joan Fort i Olivella

Atlixco, 7/23 de desembre de 2010

Amb aquest poema vull agrair a tots els i les familiars, amics i blocaires que m'han seguit durant aquest any i part de l'anterior i desitjar-vos un molt BON NADAL I FELIÇ 2011, així com als periodistes de La Comarca d'Olot, El Punt-L'Avui, Catalunya Ràdio i TV3, i molt especialment a en Xavier Solà que ara des de La Nit dels Ignorants m'han permès a trevés d'Internet estar més a prop del meu país i de la meva gent.

Nadales

Afegeix la llegenda

Jesús ens obra en camí                  

Blanca catifa de neu i gel

és la que porta al rei del cel

vers un palau sens cap riquesa,

que sols enjoia la certesa

que és camí de pas dolent,

però que el Jesús naixent

arranjarà amb ses manetes

boniques i petitetes

perquè en passar-hi els demés

puguin arribar sencers

lluitant contra la escomesa

a la gran terra promesa.

©Joan Fort i Olivella

Nadal 1973

El Nadal de cada dia

Amb la manca d’energia

i la sequera que hi ha,

que il·lumini nostra vida

Jesús, espelma eternal,

llàntia encesa cada dia

en el cor dels cristians

engendrada per Maria

en son ventre virginal,

la que tant ens estimà

i ens guia pels caminals

sigui amb la llum del dia

com amb llum artificial

la Benaurada Maria,

llum del món, foc eternal.

Nadal és la pau,

Nadal és amor,

la pau del Ramat

amb un sol pastor.

La treva d’un dia

amb valor infinit,

l’eterna alegria

d’una fosca nit

de sempre esperada

i molt celebrada.

©Joan Fort i Olivella

Nadal 1974

L'Arbre de la Vida

Vós sou l’Arbre de la Vida

fulla perenne i soca fort,

on els ocells de gust hi nien

i a voltes ens anuncien

que no ens volen deixar orfes del tot.

Llavors les cames volen enlaire

i nostres cors somriuen de goig

i fins i tot ballen la sardana,

dansa d’un poble que ens agermana

per a lloar-vos fins a la mort.

Cantem amb molta alegria

a Jesús nat a Betlem,

que sonin fort les campanes

i es desvetlli el nostre cor.

Que ballant nostra sardana

Amb els braços ben enlaire

s’alcin els cors cap a Vós

que sou nostre salvador.

Tinguem una llum encesa

entre Déu el nostre cor,

que devers ella divisem

llur mà que ens guia quan és fosc,

o quan la boira ens tapa el cim

ens digui on està el Nord.

Jesús és la llum del món,

l’amic del cansat i l’orfe

i el company d’expedició

vers els cims de nostra pàtria,

que és la pàtria del Senyor.

Caminem

vers el Regne de l’Amor

per la neu tendre i molsosa,

per les valls plenes de boira

i els camins coberts de fang,

seguint les petjades nues

en les matinades crues

i molt freds vespres d’hivern.

Cap on anem? Vers Betlem

a veure el Rei de l’Amor,

nascut tot just i Mestre ja ara,

petit de talla, mes gran de seny,

que amb la seva humilitat

ens ensenya a caminar

pel camí que ens ha traçat,

el llarg camí de la pau

vers el regne de l’Amor.

©Joan Fort i Olivella

Nadal 1975

Temps per a un sospir

En un revolt del viatge

pel desert d’aquesta vida,

no trobarem cap oasis

on sadollar-la una mica?

No hi haurà un bressol de palla

on bressar el fill de Maria,

que amb nosaltres fa el viatge,

sua, bufa i s’esgarrinxa?

No endevinarem en l’aire

cap tonada matutina

que entonar-la pugui el nen

que al nostre costat camina?

No tindríem cap rialla,

cap gaubança en la fatiga,

per veure-la en nostres llavis

el Rei de la infància trista?

©Joan Fort i Olivella

23 de desembre de 1980

  

El somriure d’un infant

El somriure d’un infant

davant de tres ocellets

ens porta a entonar-li un cant

a la pau dels racons nets.

Ens mostra un interrogant

lluint en els seus ullets

i en els llavis un encant

que harmonitza amb els ditets.

Joan Fort i Olivella

A Josep Matas, 21/12/1992

Vingui la pau

Vingui la pau als nostres boscos

i la il·lusió als nostres camins,

il·lumineu els dies foscos

i els ulls morats de tots els nins,

Senyor de tots, Mestre d’alguns,

que heu estat nen i crescut molt,

feu-nos aprendre dels difunts

a estimar molt i a prendre el vol.

Que l’astre que guià els Reis

vers els camins del Senyor,

ens guii en l’art i les lleis

a buscar sempre el millor.

©Joan Fort i Olivella

Girona, 2 de desembre de 1993

Nadal després de l'huracà

Molts d’infants sense casa

i les cases sens lloc

on guardar l’esperança

que ha deixat l’enderroc.

Ja res no té els seus límits.

Cap fita té sentit.

Tan sols importa viure

per dir que ho han patit.

El fang tot ho arrossega,

però queda el Nadal,

i esperar que el proper

serà un xic més normal

Del fang n’hauran fet totxos,

dels totxos una llar,

i quan el dia creixi

hi podran sojornar.

Fent del fang noves vies

per on corri la pau

i la gent pugui viure

tal com ara s’escau.

Per entrar al nou mil·leni

amb el cor generós

i el cap ple de somnis

d’un món molt més joiós .

©Joan Fort i Olivella

18 de novembre de 1998

Oh dolç infant!

  

Oh dolç infant, que dorms damunt la palla 

de segles d’ignomínia i de tristor, 

fes que callin la força i la metralla 

i que aquest món sigui un xic millor. 

Que els homes siguin lliures i els pobles 

puguin gaudir en pau del seu destí 

tot practicant els ideals més nobles 

que ens ensenyares amb ton verb diví. 

Estimar als altres com a un mateix, 

desterrar lluny l’odi i la mentida, 

carregar-se les penes com un feix. 

I fer servir la llengua com l’Ernest 

per defensar el diàleg amb la vida, 

que realment era un home honest. 

©Joan Fort i Olivella 

Sant Salvador de Bianya, 

6 de desembre del 2000 

Adaptada per Mònica Casalprim, Rosa Flivià i la Coral Puigsacalm 

per al XLIV Recital de poesia dels Amics de les Lletres Garrotxines 
CANTATA LITERÀRIA Ahir va ser Nadal 

a l’església de Sagrat Cor dels Pares Caputxins d’Olot,el 26 de desembre del 2005, 

i per als concerts de les Preses del 6/12/2007 i de Santa Margarida de Bianya del 13/01/2008.

Fruit del temps

Ha nascut un nen

fecundat in vitro

en el ventre càlid

de la Verge bella.

Aquell que esperàvem

ja el tenim aquí,

ens porta sang nova

i semen diví.

El pare Josep

no s’ho creu del tot,

però quan ho veu

ho perdona amb goig.

La mare Maria,

que ha tingut bon part,

se’l mira amb tendresa:

Fill meu. Déu te guard!

Un ase i un bou,

dels que ja no en queden,

li fan companyia

i li escalfen sempre.

No tarda a venir

l’enviat reial

a cobrar els impostos

pel dret del Nadal.

Ja tens en Josep

preparant els estris,

carregant-ho a l’ase

i signant convenis.

Déu te guard, bon pare

de dir amén Jesús,

mes tampoc no estranyis

l’esperat refús.

©Joan Fort i Olivella

Nadal 2002

L'estel de Nadal

Quan veig l’estel brillar

a Sant Miquel del Mont,

els carrers iluminar

i de Besalú el pont,

penso que ha arribat

l'esperit de Nadal,

el nen més esperat

i el gest primordial.

el seu senzill missatge.

Però molts no han entès

i al seu cor d'odi encès

no hi podrà fer estatge.

Pels carrers d’Israel,

de Gaza i de Palestina

corre l’horror més cruel

en lloc de la pau divina.

©Joan Fort i Olivella 

8 de desembre de 2004

Camins de Nadal

 

Camins de Nadal negats

per aigüats de tota mena,

ens porteu a tots la pena

dels perduts i els ofegats.

Camins dels necessitats
d’una vida rica i plena,
ens feu pujar a la carena
per veure bé els disbarats.

Si l’aigua ens arriba al coll
o el nostre pou és ben sec,
haurem de buscar un bedoll

o bé un saurí de primera,
i potser omplir algun xec
per poder rentar a l’aigüera.

©Joan Fort i Olivella
3 d’octubre del 2005

Bon Nadal lo Cartañà!

Déu vos guard lo Cartañà
de perdre el temps en marrades

i tarteres descarnades

que un peu poden fer trencar.

Aneu pel camí millor

al cim amb la millor vista,

i compte a l'autopista

a mirar el retrovisor.

Que passeu un Bon Nadal

i un Any Nou ben productiu

en bells cims, que tant se val.

I gaudiu de la muntanya

i de la bellesa d'un niu

que no es fa mai gens estranya.

©Joan Fort i Olivella

20 de desembre del 2005
Al meu mestre de muntanya Josep Cartañà

Benvolguts amics lletraferits i polítics de torn.

Gràcies per la nadala. He vist que m’heu passat al davant. 
Com que no trobava prou inspiració per estar a la vostra altura, 
i a més em vaig trobar per Nadal a Sant Miquel sense telèfon ni Internet, 
la vostra nadala va quedar per a Sant Esteve. 
I ara aquí la teniu en forma de rodolins.

Blanc i gelat

Blanc i glaçat, fet i fotut,

és el Nadal de l’Estatut.

Ens fan patir fins a última hora

per veure quin tros queda fora.

No podem ser una nació

si ja n’hi ha una altra de pitjor!

No podem tenir els calerons

ni jugar amb les seleccions.

Ai valgui’m Déu bon Jesuset,

que en passarem de por i de fred.

Haurem de pregar al bon sant Jordi

perquè no ens manqui el blat ni l’ordi

pel nostre pa de cada dia

a l’hora de l’Eucaristia.

©Joan Fort i Olivella

Sant Salvador de Bianya,

26 de desembre del 2005

Gira la roda del temps

Certament que gira la roda del temps, 

molt de pressa.

I diem ja fa 5 anys, ja en fa 10, ja en fa 25 de moltes coses, 

o 50 que m’esperaven.

I tant se val, hem fet camí i algun vers malastruc,

“pas a pas, vers a vers”, com deia el gran Machado,

que hem llegit, i escoltat i cantat de la mà d’en Serrat,

o colze a colze amb els companys que hem fet nostre Raimon,

i avancem llegint en Miquel, però no tant com voldríem, en moltes petites coses.

Però voldríem que els grans desigs de Nadal, Cap d’Any o Reis es fessin més realitat,

i el pas d’aquell infant sobre la terra no fos realment tant inútil i poguéssim gaudir-lo un xic més.

Jo aquest Nadal seré aquí a la meva estimada Catalunya,

però els propers potser seré a Mèxic, com molts altres catalans,

i tindré un record per als que aquí d’alguna manera m’heu ajudat a escriure

les millors pàgines amb senyes d’identitat.

©Joan Fort i Olivella

Sant Salvador de Bianya

23 de desembre del 2007

Aquest infant ens duu l’alegria,
que no és sols com la bella flor d’un dia,
sinó llarga i molt dolça melodia.

El seu somriure ja ens porta a l'Altíssim

i ens ajuda a veure el grandíssim

misteri d'un vi que esdevé boníssim

en una taula on qui quep tothom

i on la pena resulta quelcom

que es comparteix sense cuixa ni llom.

Els Tres Reis de lluny ens porten encens,

or i mirra, amor, pau i consens,

i claror creixent d'un món immens.

©Joan Fort i Olivella

4 de novembre del 2007

Buscant Posada

Sant Josep busca posada

per a l’infant adormit,

i es fa més fosca la nit

quant més els hi és negada.

Cada porta que és tancada

es tanca un somni infinit,

i es queda un estel marcit

rere l’ase més buscada.

Els cal buscar un estable

per a trobar l’escalfor

que no els dóna un cor amable.

La palla del blat sembrat

per fer resplendir el cor

que de tots més ha estimat.

©Joan Fort i Olivella

 30 novembre 2008