Entrada destacada

Les festes majors mexicanes i les danses tradicionals

Un dels trets característics del poble mexicà és la seva visió festiva de la vida. Tal com ho va explicar molt bé Octavio Paz a El laber...

Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bestiari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bestiari. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 de febrer del 2015

Les danses de Carnaval a Mèxic


Parlant de disfresses i màscares, quan vaig escriure l’entrada “Les festes majors i les danses tradicionals a Mèxic, http://poefotoh.blogspot.mx/2009/10/les-festes-majors-mexicanes-i-les.html, que per cert és la més visitada d’aquest blog, amb 650 visites fins ara, no havia llegit l’entrada “Carnaval en México” de la Viquipèdia en espanyol, on s’expliquen amb tots els detalls diversos carnavals d’origen prehispànic, on intervenen una gran varietat de comparses i faràndula vinculades amb la pluja, doncs en el calendari náhuat, la vintena de l'any que va del 14 de febrer al 5 de març s'anomena Atlahuaco "Abandonament de l'aigua".

El Carnaval o las Fiestas del Pochó, de Tenosique de Pino Suárez (Tabasco), comencen el 19 de gener, vigília de Sant Sebastià, i acaben la nit del dimarts de Carnaval amb la mort i cremació del Pochó, déu maligne, i són considerades “el carnaval més rar del món”. La “Danza del Pochó” compta amb personatges com: "cojóes", "pochoveras" y "jaguares" que ballen als carrers i places de la ciutat llançant-se farina al compàs de la música de vent i percussió, llueixen esplèndides vestimentes  confeccionats amb grans fulles, flors, bolquers de xiclet i màscares de fusta; aquesta dansa simbolitza la purificació de l’home de la seva lluita entre el bé y el mal.

El Carnaval de Papalotla de Xicohténcatl (Tlaxcala), comença el diumenge de Carnaval, però s’allarga amb les “danses de la Culebra i la Nina”, que representa la pluja i es ballen el primer diumenge de Quaresma i el tercer, quart i cinquè divendres de Carnaval, amb grups de dansaires com “los Charros” i “los Bazarios”, que porten màscares de fusta.

El Carnaval de San Jerónimo Xayacatlán, a la Mixteca poblana, comença el diumenge anterior al Dimecres de Cendra, i acaba amb la crema gall, penjat d’un pal, la matinada del Dimecres de Cendra i l’aixecament d’una creu. Les comparses s’anomenen “Son Grande”, “El mecate”, “El torito”, “Chandíe” i “La cruz”, i abans tocaven instruments de corda, però ara són de vent.

També és d’origen prehispànica  la “Danza de los Tejoneros” o “Huehues” (vells), que sí esmentava a la meva entrada, originària de la Sierra veracruzana i poblana, i que es balla a poblacions com Amixlán i Cholula (Puebla) i de l’estat de Guerrero, en la qual participen persones disfressades de tigre, paó, coyote, etc.

En canvi, el Carnaval de Huejotzingo (Puebla) i el de Xochimilco (DF), daten del segle XIX, del 1868 i 1872 respectivament. En el primer intervenen els diferents batallons que recorden la Batalla de Puebla de 1862, en la qual tingué un paper molt destacat el general Prim. El segon és “El Brinco de los Chinelos”, i té l’origen i també es balla a l’Estat de Morelos, especialment a les poblacions de Atlatlahuacan, que llavors era una alcaldia de Tlayacapan, i on va començar el 1872, Tepoztlán i Yautepec, tot i que la vestimenta té arrels prehispàniques.  Per més informació podeu veure també http://es.wikipedia.org/wiki/Chinelo i la nova entrada d'aquest blog  http://poefotoh.blogspot.mx/2015/03/danses-art-i-tradicions-atlatlahuacan.html.

Són doncs aquests carnavals ben vius, però amb arrels molt profundes, que cal conservar. En canvi, els de Veracruz i Mérida, potser més famosos, són molt més recents i de l’estil de tants carnavals d’arreu del món.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 18 de febrer /19 de març de 2015.

dijous, 21 d’agost del 2014

La faràndula olotina


Si voleu saber què és
La faràndula olotina
A Olot haureu d’anar
A principis de setembre.
És la seva Festa Major,
La Festa de la Garrotxa.

La parella de gegants
Ressalta per l’elegància,
La geganta amb el seu ram,
El gegant amb la gran massa.

Amb els nans i cavallets
I el distingit lligamosques
Ballen a la plaça Major
De dia i fins a les fosques.

Igualment en cercavila
Pel centre de la ciutat
De tota la faràndula
llargament acompanyats.

Dracs, conill i pollastre,
La cabreta i el marrà,
Que a la gent que se’l mira
Amb les banyes va a topar.

Qui s’emporta ara la palma
són però el porc i el xai
amb un havà i un raig d’aigua
per ruixar el personal.

Assequen la remullada
La colla del Sol Solet
Que balla amb tanta gràcia
Com els de l’equip d’hoquei.

No hi falten els mussols,
Els aguerrits almogàvers,
Les cornamuses i gralles
I una llarga tamborrada.

Tot això i molt més es mou
Pels carrers de la ciutat
Que per les Festes del Tura
Treu tots els sons a l’asfalt.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 30 de maig de 2013

dijous, 20 d’octubre del 2011

Récord de gegants i capgrossos a Atlixco

L'alcalde d'Atlixco sortit de les urnes a les passades eleccions es va proposar que a més de fer honor al nom de ciutat de de les flors que l'honora omplint de flors els carrers i balcons, per les festes d'enguany es reunissin i sortissin a ballar al zócalo de la ciutat un centenar de monigotes o muñecos, que és com aquí anomenen als nostres gegants i capgrossos.

Amb aquesta finalitat va posar a treballar a totes entitats, associacions, pobles i comunitats que conformen el municipi a fer capgrossos d'una manera manual, enganxant papers i més papers sobre una bola inicial, per després posar-lis el nas i les orelles, pintar-los i vestir-los segons la imaginació de cadascú. Personalment vaig participar en la confecció de varis, un dels quals volia ser el pintor empordanès i català universal Salvador Dalí.


No ho va aconseguir del tot, però sí que el diumenge dia 18 de setembre sortien al carrer 80 gegants i capgrossos, en una desfilada de mojigangas molt acolorida i espectacular, en la que no hi podien faltar les calacas o calaveres. Com que no la vaig poder veure personalment perquè estava camí de Catalunya, li vaig demanar al meu cunyat Héctor Manuel Tapia Islas si em podia fer algunes fotos, i en va fer tantes i tan bones que la feina ha estat per triar-ne només quatre que aquí us mostro perquè veieu la diferència amb els catalans.

©Joan Fort i Olivella, Atlixco, 18 d'octubre de 2011

Com podeu veure en la foto petita d'aquest i del meu bloc en castellà també tenen bestiari d'allò més simpàtic.


dijous, 16 de juny del 2011

Regal d'aniversari força curiós

Sense voler avui he tingut un regal d'aniversari que m'ha fet molta il·lusió. Llegint ELS APUNTS de l'Arxiu Històric de Girona, en el qual vaig tenir la sort de treballar, hi he trobat l'enllaç a l'Exposició virtual Els Ninots de l’Escrivà http://cultura.gencat.cat/arxius/ahg/ninotsescriva penjada amb motiu del Dia Internacional dels Arxius. Jo vaig tenir llavors la sort de trobar-ne uns quants, i la gràcia que em produiren i em produeixen ara en veure'ls a la pantalla de l'ordinador és indescriptible, i per això us convido a fer-hi una passejada.
Amb un pròleg d'en  Josep Matas, arxiver i ex director de l'arxiu, i de l'Elisa Varela, professora de Paleografia de la UdG, els trobareu classificats per Bestiari, Personatges, Carnestotles, Ai Carall!, Sants, Sanefes, Castells i Vaixells i Per fer bonic, amb unes notes i Comentaris finals que ens acosten al costat més lúdic i artístic d'uns escrivans que per altra part tenien prou feina!
Per acabar només us vull comentar que demà el poeta Cohutec Vargas Genis farà aquí a la Casa de la Cultura d'Atlixco la presentació del meu llibret de poemes A la cala de mi corazón.

Joan Fort i Olivella
Atlixco, 16 de juny de 2011