Parlant de disfresses i màscares, quan vaig escriure l’entrada
“Les festes majors i les danses tradicionals a Mèxic, http://poefotoh.blogspot.mx/2009/10/les-festes-majors-mexicanes-i-les.html,
que per cert és la més visitada d’aquest blog, amb 650 visites fins ara, no
havia llegit l’entrada “Carnaval en México” de la Viquipèdia
en espanyol, on s’expliquen amb tots els detalls diversos carnavals d’origen prehispànic, on intervenen una gran varietat de
comparses i faràndula vinculades amb la pluja, doncs en el calendari náhuat, la vintena de l'any que va del 14 de febrer al 5 de març s'anomena Atlahuaco "Abandonament de l'aigua".
El Carnaval o las Fiestas del Pochó, de Tenosique
de Pino Suárez (Tabasco), comencen el 19 de gener, vigília de Sant
Sebastià, i acaben la nit del dimarts de Carnaval amb la mort i cremació del
Pochó, déu maligne, i són considerades “el carnaval més rar del món”. La “Danza del Pochó” compta amb personatges com: "cojóes",
"pochoveras" y "jaguares" que ballen als carrers
i places de la ciutat llançant-se farina al compàs de la música de vent i
percussió, llueixen esplèndides vestimentes confeccionats amb grans fulles, flors, bolquers
de xiclet i màscares de fusta; aquesta dansa simbolitza la purificació de l’home
de la seva lluita entre el bé y el mal.
El Carnaval de Papalotla
de Xicohténcatl (Tlaxcala), comença el diumenge de Carnaval, però s’allarga
amb les “danses de la Culebra i la Nina”, que representa la pluja i es ballen
el primer diumenge de Quaresma i el tercer, quart i cinquè divendres de
Carnaval, amb grups de dansaires com “los Charros” i “los Bazarios”, que porten màscares de fusta.
El Carnaval de San
Jerónimo Xayacatlán, a la Mixteca poblana, comença el diumenge anterior al Dimecres
de Cendra, i acaba amb la crema gall, penjat d’un pal, la matinada del Dimecres
de Cendra i l’aixecament d’una creu. Les comparses s’anomenen “Son Grande”, “El mecate”, “El torito”, “Chandíe”
i “La cruz”, i abans tocaven instruments de corda, però ara són de vent.
.JPG)
.JPG)
En canvi, el Carnaval
de Huejotzingo (Puebla) i el de Xochimilco (DF), daten del segle XIX, del
1868 i 1872 respectivament. En el primer intervenen els diferents batallons que
recorden la Batalla de Puebla de 1862,
en la qual tingué un paper molt destacat el general Prim.
Són doncs aquests carnavals ben vius, però amb arrels
molt profundes, que cal conservar. En canvi, els de Veracruz i Mérida, potser més famosos, són molt més recents i de l’estil de tants
carnavals d’arreu del món.
©Joan Fort i
Olivella
Atlixco, 18 de
febrer /19 de març de 2015.
