Em refereixo a les de Osama bin Laden, Hosni Mubàrak i Moammar al-Gadaffi, fruit del que es va anomenar Primavera Islàmica i de la lluita d’una part dels seus pobles per les llibertats, i per l’altra del govern dels Estats Units i altres contra el terrorisme del Mitjà Orient disfressat de radicalisme islàmic. Si bé es pot discutir la forma com es van realitzar els actes en sí, han posat fi a governs militars dictatorials que han resistit tant com han pogut, deixant al darrera, sobretot a Líbia, un rastre de mort i destrucció que costaran molt d’oblidar i superar.
I per un altre cantó a les de milers de persones que han mort i moren víctimes d’aquests mateixos conflictes i altres guerres i la fam a Àfrica i Àsia, del terrorisme vinculat al narcotràfic aquí a Mèxic i altres països, entre elles el poeta i cantautor Facundo Cabral, i de l’avortament i l’eutanàsia a tot el món. I a l’anunci de la fi del terrorisme d’E. T. A. al País Basc, a la feina d’organitzacions com Avaaz, que amb 10 milions de membres virtuals i 20.000 socis és el major fenomen social a les xarxes socials, Amnistía Internacional, o Hazte Oir.Org, que han salvat de la forca algunes persones innocents o està duent a terme a Espanya una feina de defensa d’alguns drets fonamentals com és el de la vida.
També voldria tenir un record per en “Tagu”, les companyes i companys dels Amics de les Lletres Garrotxines i totes les persones que amb la poesia, la paraula, l’estudi i altres maneres intenten fer d’aquesta vida sigui una mica més suportable.
©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 28 d’octubre de 2011.
