Lluny de tu (cançó)

Lluny de tu, lluny del final
d'aquell desig general.

Lluny del mar, lluny del far,

lluny del cel que ens és més car.

Lluny d’aquell capitell,

que ens eriçava la pell.

Lluny d’aquelles muntanyes,

que portem a les entranyes.

Lluny d’aquell univers,

que m'afaiçonava el vers.

Lluny del mot, del Titot,

que de cants omplia el got.

Lluny del Sí, d’aquell pi,

que no podem deixar morir.

Ja no hi puc pas estar.

Per això em poso a cantar...

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 21 de febrer de 2015

Deixants

Vaixells i deixants,

veles, somnis i cants,

amors i amants,

als mars n’hi ha tants

com grans espants.

14 de gener de 2010

Deixants dels isards,

dels cors i dels sards,

dels homes bastards,

d’espines i cards.

Deixants d’avions

tots plens d’il•lusions,

de negres vagons,

dofins i taurons.

Deixants en els cors

de pregons amors,

aromes de flors

i tendres olors.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 11 de febrer de 2011

a rel d’un comentari de la Mariàngela Vilallonga al seu blog

http://mariangelavilallonga.blogspot.com/2011/01/el-deixant.html

Camelltoltes

Camell, ens portaves sal
trepitjant còdols i arenes
des del temps més ancestral,
per adobar nostres cenes
amb pernils curats com cal,
que ens fan allunyar les penes
de l’hivern més fredoral
i de les nits més serenes.

Però avui els camions,
helicòpters i avions
t’han tret la feina més dura
i t’ho mires amb desaire,
fent com aquell qui procura
olorar el que porta l’aire.

I l’aire porta els aromes
d’unes temptadores pomes.
Són les drogues de disseny,
pastilles que fan volar
pel damunt del dur terreny,
i amb deliri pregonar
com qui ha perdut el seny
que ja no cal treballar.

I també porta cançons
que parlen del Carnaval,
de mil i una il•lusions,
somnis blancs i sens igual,
via Internet o hormonal,
perquè s’acaba el mil•leni
i per l’amor tot s’ho val.

  ©Joan Fort i Olivella
Sant Miquel de Campmajor,
13 de febrer de 1999, vigília de Sant Valentí
i abans d’anar a Banyoles a passejar el Carnestoltes amb un dromedari al davant.

El Puigsacalm

Abans d’arribar a Olot
bé venint de Santa Pau
o de cap a Camprodon,
sempre es veu el Puigsacalm
vigilant com un al•lot
els mil verds d’aquesta vall
cobert amb capa de neu
o bé d’un verd esclatant.

Damunt la flonja boirina
sobresurt irradiant,
i si porta barretina
du pluja cap als volcans,
pluja mansa, pluja fina,
de bon agafar amb les mans
per fer-ne una lletra fina
per al més delicat cant.

Cant a la calma dels cims
que vetllen aquests topants
amb serenor, senyoriu
i agullots desafiants,
cant als puigs superlatius
d’un paisatge ple d’encants
i de salts persuasius
talment preuats diamants.

-->©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 15 de juny de 2008