Un any després del terratrèmol

Avui fa un any del terratrèmol, oficialment de 7,1 graus, però que sembla que va tenir quasi mig grau més, que va causar un total de 369 morts (228 a la ciutat de Mèxic, 74 a l’estat de Morelos, 45 a l’estat de Puebla, 15 al de Guerrero i 6 al de Oaxaca), a més de 163 temples danyats a l’estat de Puebla, semblant a Morelos, 600 edificis i 934 escoles a la ciutat de Puebla i 16.000 en total i 190.000 vivendes afectades, 50.000 de les quals van querar irrecuperables.

A la ciutat d’Atlixco van morir 8 persones i  van resultar molt danyats tots els temples principals, que encara s’estan restaurant, així com les cases dels 4 carrers principals, que les primeres setmanes i mesos oferien un aspecte fantasmagòric.

Amb l’esforç dels seus propietaris, que de seguida es van posar mans a l’obra, s’han anat obrint alguns negocis, i tot just aquest estiu s’han pogut obrir un parell d’hotels amb renovada imatge, i aquests dies s’està acabant d’arranjar aquesta casa on tenia el despatx la meva dona.

Però queda molt per fer, i la ciutat tardarà força temps a recuperar la seva imatge d’abans, ara rejovenida per noves places comercials als afores.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 19 de setembre de 2018.

Més de 20.000 poetes de tot el món

Abans d’ahir, el blog de Fernando Sabido Sánchez Poetas Siglo XXI va arribar a les 20.000 entrades amb dos poetes de San Francisco i altres joves poetes nord-americans, xilens, argentins i peruans, i segueix creixent, amb poetes de tot el món i de tots els sexes, les races, les ètnies, les èpoques i els estils, millorant els comentaris, i aparell crític, amb la qual cosa ens va oferint un amplíssim panorama de la poesia de tots els temps, ja que en aquests darrers dos anys ha incorporat molts poetes clàssics, no solament del món greco romà, sino també d’altres cultures antigues com la àrab, la xinesa, la japonesa, la Índia i altres.

Com ja vaig fer quan va arribar als 10.000 i 15.000, Cosa que supera amb molt les meves possibilitats, i sens entrar en una anàlisi qualitativa, faré un breu anàlisi numèric dels poetes per estats i països.

Ens trobem, doncs, que els tres estats amb més poetes representats son: Espanya, amb un total de 3.844 poetes, amb més del doble que el segon, Argentina (1.841 ), que va seguit de Xile (1.311), Mèxic (1.272) i Estats Units (1.034).

Amb més de 500 hi ha Colòmbia (784), Perú (690), i Cuba (604).Amb més de 400, Itàlia (496), Brasil (426), Veneçuela (424) i França (408). Amb més de 300, Equador (330) i Anglaterra (307). Amb més de200, Uruguai (282), Alemanya (251) Portugal (216) i Grècia (208). I amb més de 100 , Bolívia (198), República Dominicana (192), Costa Rica (184), Puerto Rico (172), Nicaragua (178), Canadà (166), Guatemala (144) i Hondures (128) pel que fa a l’ Amèrica llatina, i Rússia (191), Xina (170), Israel (162), Romania (161), Polònia (138),  Japó (136) i Suècia (102) pel que fa a Europa i Àsia.

Amb més de 50 hi ha països europeus com Holanda (80), Bulgària (73) i Àustria (57), àrabs com Iran (67), Marroc (63) i Iraq (55), i pel que fa a la resta del món, (Vietnam (92), Nova Zelanda (59) i Austràlia (54).

Si analitzem Espanya per nacionalitats i comunitats autònomes, ens trobem que les tres primeres són: Andalusia (984), Madrid (475) i Catalunya (337), que va seguida de Castella i Lleó (312). Ja a més distància van, però força igualades, el País Valencià (206). Canàries (201), Galícia (200), Astúries (181) i el País Basc (184). Les Illes Balears i les Pitiüses  hi estan representades amb 68 poetes, amb la qual cosa tenim que la part dels Països Catalans que actualment està dins Espanya sumarien un total de 588 poetes, ja pel damunt d’Itàlia i  Brasil.

Amb tot, la quantitat tampoc  no ens ha d’enganyar, perquè la major part dels poetes i les poetesses actuals estan tallats d’un mateix patró i segueixen els dictats de la moda d’una poesia molt subjectiva, i molt pocs van gaire més enllà, podent entrar dins el cànon dels clàssics.

Entre aquests hi ha els catalans Àlex Susanna, el bisbe Pere Casaldàliga i Lala Noguera i Clofent i el valencià Enric Calvo i Dolz, inclosos en aquesta part de l’antologia de la poesia mundial que estic comentant.

És, per tant ja, una mostra a tenir molt present de la millor poesia de tots els temps, i de la gran feina de recollida i classificació de la mateixa d’aquest pintor i poeta i antòleg andalús de poesia, nascut el 1950, però resident a la població madrilenya d’ Alcalá de Henares, que ha publitat dues antologies més a la xarxa,i el seu equip de col·laboradors i seguidors, els cuals ja ultrapassen els 1.000, i compta amb més de 7 milions 934.000 visites, així com de la presència molt viva i productiva de la poesia a la xarxes socials.

Reitero doncs la meva felicitació a Fernando Sabido Sánchez per la seva feina de divulgació d’un gènere que, a nivell comercial, no té ni molt menys el pes de la novel·la, però que a nivell cultural i fins i tot polític en té molt.

©Joan Fort i Olivella

Restaurats els retaules del convent de la Mercè d'Atlixco

Aprofitant que a Barcelona esteu en plenes festes de la Mercè i que ja fa alguns dies que volia reprendre aquest bloc, que com jo mateix ha patit aquest estiu alguns problemes i bloqueigs no desitjats que m'han impedit tal com volia afegir-hi un índex de les etiquetes, poemes, algunes fotos i cròniques, i que en el seu dia tampoc vaig poder fer-ho, el reprenc afegint-hi la notícia que des de Setmana Santa es poden veure magníficament restaurats a l'església de l'antic convent de la Mercè d'aquí a Atlixco (Puebla, Mèxic), una sèrie de retaules del segle XVIII que estaven en molt mal estat, degut a la humitat i altres problemes de conservació, i que ara es poden contemplar en tota la seva bellesa.

La restauració d'aquestes pintures va ser possible mercès al patrocini de diverses persones de la població i de fora, que per a l'any vinent i amb nous patrocinadors es proposen restaurar una altre sèrie de quadres de sants de l'església de San Félix. A més del que representa el bateig de Sant Pere Nolasc, destaca un gran mural que representa al centre la Verge de la Mercè amb el Nen a les mans, el mantell de la qual sostenen Sant Joaquim i Santa Anna, Sant Josep i Sant Joan Baptista i els arcàngels Sant Miquel i Sant Rafael. A dalt la Santíssima Trinitat, adorada per 4 sants, i a baix un grup de mercedaris i de l'alta societat, cavallers i senyors que acullen sota la seva protecció el mantell de la Verge.

Als catalans que visiteu Mèxic i Puebla us aconsello que també vingueu a Atlixco, on per cert també hi ha molt bons restaurants.

©Joan Fort i Olivella

Postdata
Malauradament, el terratrèmol de 7,2 graus que va afectar el passat dia 19 de setembre de 2017 la part centre i sud de l'Estat de Puebla, així com els de Morelos, Mèxic, la Ciutat de Mèxic i el de Oaxaca, ja afectat pel del dia 7, provocant més de 300 morts, 7 d'ells a Atlixco, i la caiguda de molts temples, escoles i cases, va provocar també la caiguda de la cúpula de l'església d'aquest convent de la Mercè, per la qual cosa durant molt de temps no es podrà visitar aquesta pintura d'un gran valor històric.

Encara no es poden visitar les pintures, però, des de fa una mica més de tres setmanes, es tornen a celebrar misses a la part de la nau del temple, igual com passa des de fa uns mesos a la parròquia de la Nativitat, mentre s'acaben de restaurar les cúpules de les dues esglésies. En canvi, el temple de Sant Agustí ja fa un parell de mesos que està completament restaurat.
(23 de mar de 2020)

Ahir van inaugurar la restauració de la cúpula.

(28 de febrer del 2025)