La paleta del pintor
s’omple de color
arreu on va.
N’hi ha tants a la natura,
que no cal ser gran figura
per a saber-les captar.
Però una altra cosa
és saber pintar una rosa
que una cara o una mà.
Cadascuna té una vida,
una forma i una mida,
que caldrà representar.
Aquí sí que cal talent,
destresa i enteniment
perquè sigui una obra d’art.
No cal allargar el discurs.
Més val anar de cara al gra,
mostrar un exemple concret.
És el cas d’en Lluís Roura.
Ell va tenir en De Palau
i l’estany per fer del somni
una obra d’art duradora.
L’exemple del gran Van Gogh
li va servir per saber
tot el que ens pot dir el grog.
Els colors de l’Empordà
una eina per treballar
sense anar molt lluny de casa.
No es conformà amb això.
Va voler anar molt més lluny,
deixar altres llocs del món
immortalitzats en les teles.
Grècia, Egipte o Terra Santa
li han servit per agenda
de la història i de la vida.
Tot ho ha pintat amb mestratge
i humilitat ben apresa
de la família i entorn.
Així ha trobat amics
que li han permès arribar
molt més lluny del que es pensava.
A través de les antenes
de la Ràdio Nacional
de Catalunya, la nostra.
I de la veu d’en Xavier Solà
va poder plasmar a les ones
tot el que ell sap i sap dir.
Amb la paleta i la veu,
quedant finalment impresa
en un llibre ben imprès
precisament a Olot,
terra de grans paisatgistes,
però potser més tancats.
Molts indrets de Catalunya
han quedat així per sempre
conservats en tres mitjans.
En paper, en tela i en disc.
Perquè tots aquells que vulguin
puguin gaudir d’uns colors,
unes fotos i uns pobles
plens d’història, d’art i vida.
Tan vius, que no podem
sino veure’ls i estimar-los
com molta gent ha estimat.
©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 21 de novembre de 2015
