Sant Joan sense foguera

Aquest any no hi ha foguera,

ni revetlla ni coets,

només una llarga espera

per als pots i per als drets.

Els pots que no són possibles

perquè uns  animals terribles

amb dues potes i el cap gros

ens porten vers l’escabrós

camí dels fils imperdibles.

Els drets que no troben lloc

en un Estat on el foc

crema to allò que és viu

i només dóna incentiu

al desfalc i al tripijoc.

Presidents i consellers

encara són a l’exili

i s’ha de demanar auxili

al rei dels botiflers

quan s’acosta a domicili.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 24 de juny de 2018

Les disfresses

No es necessari que ens disfressem,

però d’aquesta forma ens divertim,

ens burlem de la casta i deixem

l’ensopiment hivernal que ens impregna

de la contaminació dels mitjans.

En l’àmbit creat hi ha la raó

perduda als jutjats i a las Corts.

                                              

Ens disfressem per integrar-nos més

al veïnat –tan divers com menystingut–

i fer del carrer una gran festa,

por si calgués prendre-la quant abans                                 

i fer valer d’una vegada nostres drets.

                                              

Ens disfressem perquè som un  país

que hem trobat la dignitat esfumada

entre el perfum de París i el de Madrid,

entre la roba de l’altre perduda,

torturada entre bastidors.

                                              

La qüestió és sentir-se còmode vestit

d’una manera que no es usual,

recordant sempre el seu nom,

i preparar-nos per anar-nos-en

d’un Estat que només ens roba,

i ens bloqueja por tots els costats.

©Joan B. Fort Olivella

A les catacumbes,

11 de febrer de 2015.