Imitant un programa ianqui per promoure i estimular el consum en un moment en què estava i segueix estant arreu molt estancat per la crisi financera i econòmica, que consisteix en un cap de setmana de descomptes molt importants en molts articles que d’una altra manera la gent no pot comprar, el govern mexicà va instituir aquest cap de setmana llarg pel fet de celebrar el dilluns per avançat la festa del
20 de Novembre, aniversari de la Revolució, això que anomenen
El buen Fin.
Sobretot els grans centres comercials i el que es coneix com centres departamentals ofereixen com passa a les rebaixes els articles que els han quedat en estoc o fora de sèrie o temporada a preus molt temptadors i amb pagaments aplaçats, que fa que molta gent compri moltes altres coses, pagui amb la tarja de crèdit i s’endeuti encara més del que ho està.
Aquest any a més, la
Reforma Fiscal promoguda pel govern
d’Enrique Peña Nieto i acabada d’aprovar per les dues càmeres està fent aflorar, i aquests dies especialment, molt de diner negre que l’any vinent estarà molt més controlat, i tot allò que es paga mitjançant tarja de crèdit, també passa pel control del fisc.
Com que a més a la
ciutat de Puebla van celebrar els
Jocs Centreamericans del col•legi Los Andes, pertanyent als
Legionarios de Cristo, on van participar varis milers de nens i joves, i el
Festival de Teatre Héctor Azar, que per cert era
d’Atlixco, el divendres a la tarda la ciutat estava intransitable, i la llibreria de la
fundació Profética estava tancada per a la gran venda nocturna, de manera que només vaig poder quedar-me a la biblioteca, on per cert vaig passar molt bona estona llegint poemes del conegut i prolífic escriptor anglès
D. W. Lawrence, i no pels llibres sinó per una trobada mensual del grup de
Pastoral Matrimonial, vam anar a dormir tardíssim.
El dissabte al matí, per evitar les aglomeracions de la tarda, vam anar a reposar alguns elements de la vaixella i altres coses que ja s’havien trencat o acabat, però els aparcaments i els locals
d’Angelópolis, on els darrers models de tota mena i color llueixen en tota la seva magnificència, eren plens de gom a gom. Total, que a la tarda i bona part del diumenge va tocar descansar.
Ahir vam convidar a dinar a uns amics catalans i per completar la tarda els vam portar a visitar la que va ser la
Colònia Tèxtil més important d’Atlixco, que ara és el
Centre Vacacional de l’IMSS de Metepec, on precisament fa tres anys vam començar la
1° Trobada Nacional de Poetes Atlixco La Palabra Escrita en el Agua.
Mentre contemplàvem l’escola, la torre del rellotge, les vivendes i el parc o
Zócalo de la colónia, així com les instal•lacions, vivendes i xemeneies de la fàbrica, recordàvem per l’estil i material de construcció el reguitzell de colònies tèxtils esteses a la vora del Ter i el Llobregat, alhora que els
grans pins, sequoies, cedres i sobretot ficus que, com el
faig que ombreja i dóna un acolliment màgic a la
font de Sant Marçal del Montseny, s’estenen com els grans dits d’una mà pel terra de l’acollidor indret ideat per uns industrials suïssos de finals del segle XIX, i altres indrets de Catalunya no menys màgics com la
Fageda d’en Jordà, de la Grevolosa, del Clascar de Finestres, del bosc de la baga de Gresolet o de Malanyeu, que en aquesta època ofereixen bellíssims contrastos cromàtics i ens recorden agradables caminades i xerrades com les que ahir vam mantenir.
©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 19 de novembre de 2013.
.jpg)
.jpg)
