Entrada destacada

Les festes majors mexicanes i les danses tradicionals

Un dels trets característics del poble mexicà és la seva visió festiva de la vida. Tal com ho va explicar molt bé Octavio Paz a El laber...

Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Puebla ciutat de. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Puebla ciutat de. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 de setembre del 2018

Un any després del terratrèmol


Avui fa un any del terratrèmol, oficialment de 7,1 graus, però que sembla que va tenir quasi mig grau més, que va causar un total de 369 morts (228 a la ciutat de Mèxic, 74 a l’estat de Morelos, 45 a l’estat de Puebla, 15 al de Guerrero i 6 al de Oaxaca), a més de 163 temples danyats a l’estat de Puebla, semblant a Morelos, 600 edificis i 934 escoles a la ciutat de Puebla i 16.000 en total i 190.000 vivendes afectades, 50.000 de les quals van querar irrecuperables.

A la ciutat d’Atlixco van morir 8 persones i  van resultar molt danyats tots els temples principals, que encara s’estan restaurant, així com les cases dels 4 carrers principals, que les primeres setmanes i mesos oferien un aspecte fantasmagòric.

Amb l’esforç dels seus propietaris, que de seguida es van posar mans a l’obra, s’han anat obrint alguns negocis, i tot just aquest estiu s’han pogut obrir un parell d’hotels amb renovada imatge, i aquests dies s’està acabant d’arranjar aquesta casa on tenia el despatx la meva dona.
Però queda molt per fer, i la ciutat tardarà força temps a recuperar la seva imatge d’abans, ara rejovenida per noves places comercials als afores.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 19 de setembre de 2018.

dimarts, 12 d’agost del 2014

“Catalunya bombardejada” i l’exili català a Mèxic presents a Puebla

Des de dimecres passat fins avui es pot veure al saló d’entrada de les sales de cinema del Complejo Cultural Universitario de la BUAP aquesta exposició amb motiu del 75è aniversari dels bombardeig a la població civil i les infraestructures catalanes i l’exili que provocaren, que, portada pel MEXCAT, i des de dijous fins dimarts vinent s’exposarà al Museo de Historia de la Ciudad de México  i al Museo regional de Guadalajara del 22 d'agost fins al 3 de setembre.

Produïda pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, mostra en el seu impactant cartell i 14 panells explicatius un mapa del canvi polític que es produí a Europa als anys 30, un altre dels morts que ocasionaren per comarques (més de 5.500 en total), fotos que parlen per sí soles de la destrucció i mort a ciutats com Guernica, Barcelona, Lleida, Tarragona, Granollers, Palamós, Girona i Figueres i anys després a Nagasaki i el Vietnam, així com plànols i fotos d’alguns refugis antiaeris que tanta importància van tenir per salvar moltes vides, per la qual cosa han estat recuperats

En l’acte inaugural del dijous, el vice-president de MEXCAT Albert Torras va agrair les nombroses institucions i persones que han fet possible aquesta exposició i Setmanes de la Cultura Catalana a Puebla, Ciutat de Mèxic i Guadalajara, jo vaig recordar unes paraules del poeta guixolenc Josep Pascual Buxó i uns versos augurals de la “Cançó nova a Barcelona” de l’Agustí Bartra i Lleonart” i llegir el meu poema “Ara em toca a mi”, es va passar un video amb les paraules del Director de Memorial Democràtic Sr. Jordi Palou Loverdos recordant i agraint el paper de Mèxic en l’acollida als refugiats, i el president de MEXCAT César Cárdenas va donar per inaugurada l’exposició i la Setmana.

L’exili català a Mèxic va ser el protagonista de la taula rodona que va tenir lloc a l’ICC de Ciencias Sociales y Humanidad de la BUAP, amb la presència d’una vintena persones, i en el qual va quedar clara la diversitat d’aquest, la llibertat que malgrat tot va representar per a moltes persones i el molt que encara falta per estudiar i aclarir.

Albert Torras va parlar sobre “Els altres retorns”, els primers dels quals es van produir el 1954, després mercès als decrets de 1959, 1961, 1965 i 1969 (en el que es prescrivien els delictes), i finalment a partir de 1977 per als que havien tingut càrrecs polítics. Amb tot, les dificultats d’adaptació a Catalunya va ser per a la majoria molt difícil, perquè el país que van trobar estava mancat de la llibertat per la que tant havien lluitat i que havien trobat a Mèxic, fet que va conduir a molts a la reclusió i el desarrelament.

Mireia Viladevall i Guash va ressaltar que en general va prevaler la catalanitat sobre la ideologia política, fet que va tenir el màxim exponent en l’Orfeó Català de Mèxic i en la seva O. N. U., on es discutien les solucions del món, així com la gran quantitat de publicacions, editorials i jocs florals que aquells catalans i catalanes van realitzar, amb la qual cosa van fer una gran aportació a la cultura catalana i universal.

Montserrat Galí va plantejar les múltiples cares de l’exili català (dretes i esquerres, partits, els i les que havien estat al front i els i les que no, etc.), puntualitzant que Franco va respectar els soldats, que el primer interviu en català a la ràdio de Barcelona es va fer el 53 al seu pare,  i que només tornaven els que podien a la ciutat negra i gris que va donar títol a un llibre de Narcís Jordi Aragó sobre Girona. Molts dels escriptors van tornar quan les editorials de Catalunya van començar a publicar en català, perquè la literatura catalana a l’exili tenia molts pocs lectors, i van destacar a Mèxic cinc artistes catalans aportant també molt de la nostra cultura. Es tracta de Vicente Rojo, Benito Messeguer, Peiré, Marta Palau en el tapís i Francisco Moreno Capdevila, qui en el mural de la destrucció de Tenochtitlan va plasmar els seus records dels bombardeigs a Barcelona, mostrant una vegada més la forta presència en el subconscient col·lectiu d’aquell fet tant transcendental per a la societat catalana com els d’Hiroshima i Nagashaki  i altres que encara es produeixen per a la de tot el món.

Miguel Ángel Cueña, argentí exiliat a Mèxic, va comparar el cas dels exiliats d’Argentina i Mèxic  i va posar èmfasi en el caràcter surrealista de la societat mexicana, que ens sorprèn una mica a tots.

En el torn de paraules es va parlar una mica del cas de Puebla, on el pes dels espanyols és esclafant i la major part dels exiliats van anar cap al DF, com va ser el cas del futbolista i després gran antropòleg Claudi Esteve i Fabregat, i el Sr. Rodoreda va dir que no hi havia relació entre immigrants i exiliats.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco 12 d’agost de 2014.

dimarts, 19 de novembre del 2013

Un bon final del Buen Fin

Imitant un programa ianqui per promoure i estimular el consum en un moment en què estava i segueix estant arreu molt estancat per la crisi financera i econòmica, que consisteix en un cap de setmana de descomptes molt importants en molts articles que d’una altra manera la gent no pot comprar, el govern mexicà va instituir aquest cap de setmana llarg pel fet de celebrar el dilluns per avançat la festa del 20 de Novembre, aniversari de la Revolució, això que anomenen El buen Fin.

Sobretot els grans centres comercials i el que es coneix com centres departamentals ofereixen com passa a les rebaixes els articles que els han quedat en estoc o fora de sèrie o temporada a preus molt temptadors i amb pagaments aplaçats, que fa que molta gent compri moltes altres coses, pagui amb la tarja de crèdit i s’endeuti encara més del que ho està.

 Aquest any a més, la Reforma Fiscal promoguda pel govern d’Enrique Peña Nieto i acabada d’aprovar per les dues càmeres està fent aflorar, i aquests dies especialment, molt de diner negre que l’any vinent estarà molt més controlat, i tot allò que es paga mitjançant tarja de crèdit, també passa pel control del fisc. 

Com que a més a la ciutat de Puebla van celebrar els Jocs Centreamericans del col•legi Los Andes, pertanyent als Legionarios de Cristo, on van participar varis milers de nens i joves, i el Festival de Teatre Héctor Azar, que per cert era d’Atlixco, el divendres a la tarda la ciutat estava intransitable, i la llibreria de la fundació Profética estava tancada per a la gran venda nocturna, de manera que només vaig poder quedar-me a la biblioteca, on per cert vaig passar molt bona estona llegint poemes del conegut i prolífic escriptor anglès D. W. Lawrence, i no pels llibres sinó per una trobada mensual del grup de Pastoral Matrimonial, vam anar a dormir tardíssim.

El dissabte al matí, per evitar les aglomeracions de la tarda, vam anar a reposar alguns elements de la vaixella i altres coses que ja s’havien trencat o acabat, però els aparcaments i els locals d’Angelópolis, on els darrers models de tota mena i color llueixen en tota la seva magnificència, eren plens de gom a gom. Total, que a la tarda i bona part del diumenge va tocar descansar.

Ahir vam convidar a dinar a uns amics catalans i per completar la tarda els vam portar a visitar la que va ser la Colònia Tèxtil més important d’Atlixco, que ara és el Centre Vacacional de l’IMSS de Metepec, on precisament fa tres anys vam començar la 1° Trobada Nacional de Poetes Atlixco La Palabra Escrita en el Agua.

Mentre contemplàvem l’escola, la torre del rellotge, les vivendes i el parc o Zócalo de la colónia, així com les instal•lacions, vivendes i xemeneies de la fàbrica, recordàvem per l’estil i material de construcció el reguitzell de colònies tèxtils esteses a la vora del Ter i el Llobregat, alhora que els grans pins, sequoies, cedres i sobretot ficus que, com el faig que ombreja i dóna un acolliment màgic a la font de Sant Marçal del Montseny, s’estenen com els grans dits d’una mà pel terra de l’acollidor indret ideat per uns industrials suïssos de finals del segle XIX, i altres indrets de Catalunya no menys màgics com la Fageda d’en Jordà, de la Grevolosa, del Clascar de Finestres, del bosc de la baga de Gresolet o de Malanyeu, que en aquesta època ofereixen bellíssims contrastos cromàtics i ens recorden agradables caminades i xerrades com les que ahir vam mantenir.

©Joan Fort i Olivella 
Atlixco, 19 de novembre de 2013.

dimecres, 11 de juliol del 2012

Les males armes del PRI

Just el dia abans de les eleccions que de moment han tornat la presidència de la República Mexicana al PRI en la persona d’Enrique Peña Nieto, vam veure la pel•lícula escrita i dirigida per Carlos Bolado i estrenada el 8 de juny Colosio: El asesinato,
que intenta reconstruir l’assassinat de Luís Donaldo Colosio Murrieta (Magdalena de Kino, Sonora, 1950-Tijuana, 1994), destacat polític i economista, a mans dels rivals del seu propi partit en la lluita per la successió del president Carlos Salinas de Gortari, que finalment guanyaria Ernesto Zedillo.

Thriller de la investigació policíaca basat entre altres en l’expedient de més de 2.000 pàgines, posa de manifest que, tot i que la versió oficial buscà el culpable en un tal Mario Aburto Martínez, realment es va tractar d’un crim d’estat, en què afers d’ambició de poder, de narcotràfic i altres s’ajunten en un dels episodis més foscos de la història recent de Mèxic. Vegeu:

http://es.wikipedia.org/wiki/Luis_Donaldo_Colosio

Aquest 2012 la ciutat de Puebla li dedicà una plaça i un monument, en el qual es reprodueixen paraules del discurs que remogué les aigües ja prou tèrboles del partit i del país, al carrer 7 Poniente a la cantonada amb la 5 Sur, d’on son també els murals que acompanyen aquest text.

Els 12 anys de governs del PAN han suposat un avanç important en molts aspectes, però la corrupció i les lluites internes, el desgast en la lluita contra el terrorisme i el narcotràfic, que el mateix PRI havia fomentat, han portat a un vot de càstig a la candidata panista que, junt a les tècniques habituals de compra de vots i l’ús la mateixa nit electoral dels pirates informàtics per falsejar completament els resultats electorals a favor seu, malgrat el milió d’observadors que s’havien mobilitzat, han tornat a donar la victòria al candidat del PRI!

Però la reacció del candidat del PRD Andrés Manuel López Obrador i la manifestació d’aquest cap de setmana a la ciutat de Mèxic i altres ciutats del país deixen palès que el país ha madurat i ja no es traguen les males armes del PRI.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 11 de juliol de 2012

divendres, 6 de juliol del 2012

El pont de la Joventut

Els grafits d’aquest pont de la ciutat de Puebla, inaugurat el 12 d’agost de 2009 per facilitar el trànsit cap a Cholula i Atlixco, són una bona mostra de la creativitat d’alguns joves poblans i de les seves inquietuds, com podeu observar en aquestes fotos dels seus pilars centrals.


Les dues que falten, mostren per un cantó els àngels i per l’altre la catedral i fundació de la ciutat, símbols de la mateixa, i tenen a la meva manera de veure un interès més local i menor qualitat artística.

És aquesta joventut, millor formada i més crítica, qui a través de les xarxes socials i moviments com el Yo soy 132, tindrà molt a dir en la complexa societat mexicana del segle XXI.


©Joan Fort i Olivella,
Atlixco, 6 de juliol de 2012


dimarts, 1 de maig del 2012

Presentació a Puebla i blogs

Els tremolors, les explosions i la cendra de moment ens han deixat tranquils, i divendres passat vam poder presentar a Puebla el meu poemari bilingüe A la cala de mi corazón. Tot i que només hi havia una vintena de persones, el públic assistent va saber apreciar la sensibilitat que traspuen els meus poemes i les veus meva i de la Dra. Sara Luengas en llegir-los.

El poeta poblà Enrique de Jesús Pimentel va ressaltar la importància del paisatge en els meus versos que, citant un poema d’Octavio Paz del mateix nom sembla vist “A vol d’ocell”, i es conjumina amb la persona creant una geografia de lo amorós clàssica i molt captivadora. Per la seva part l’arquitecte, novel•lista i també poeta Javier Duhart va remarcar la tendresa, i jo mateix vaig explicar-ne una mica la gestació i els poetes que he llegit i m’han marcat o agradat més i vaig llegir dos poemes no inclosos en el llibre.


En acabar vaig tenir la satisfacció de saludar el també arquitecte Óscar Martín Santos, director del Casal Català de Puebla, qui em va estar explicant les dificultats que té per tirar endavant aquesta entitat per la falta de participació dels catalans residents a Puebla.

Aquests dies també he tingut la satisfacció que aquest bloc ha complert 3 anys, aconseguint arribar quasi a les 5.200 visites, principalment des d’Espanya (Catalunya), però també des de Mèxic, els Estats Unitats, Alemanya, França, Rússia i fins i tot des de Corea i Malàisia. I que una foto de l’àlbum de Picasa ha passat de les 500 visites, mentre que vàries del Marroc i del Pirineu de les 450 i les de l’Atlixcáyotl de les 350. Per la seva part el meu bloc en castellà ha arribat a les 475 visites.

Finalment que en Joan Teixidor (Olot, 1913-Barcelona, 1992) i jo mateix hem estat inclosos en el bloc del poeta argentí resident a prop de Madrid Fernando Sabido Sánchez Poetas para el Siglo Veintiuno. Antología Mundial de la Poesía Contempopránea. Poemas y biografía de los poetas, que per la seva part ja ha ultrapassat els 7000 poetes de tot el món.

http://poetassigloveintiuno.blogspot.mx/2012/03/6188-joan-teixidor.html

http://poetassigloveintiuno.blogspot.mx/2012/04/6572-joan-b-fort-olivella.html

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 1 de maig de 2012

dimecres, 25 d’abril del 2012

A la cala es presenta a Puebla


Amb la tristesa de veure que el Barça va perdre amb el Madrid i que es queda fora de la Champions, finalment i per problemes d’agenda, aquest divendres, dia de la Mare de Déu de Montserrat, es presenta a l’IMAC de Puebla el meu poemari bilingüe A la cala de mi corazón. Tindré d’amfitrions el meu amic, l’arquitecte, pintor, novel•lista (ja va per la novena), contista i també poeta Javier Duhart, i el poeta poblà, ara director de publicacions de l’IMAC, Enrique de Jesús Pimentel.

Com en les presentacions que es van fer l’any passat aquí a Atlixco, jo llegiré alguns dels poemes en català i un de nou, i la especialista en acupuntura humana de Puebla Sara Elisabeth Luengas Cruces en castellà (vegeu les etiquetes poemari i presentacions d’aquest bloc). Espero veure alguns dels catalans de Puebla, per poder-los conèixer i celebrar la nostra patrona.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 25 d’abril de 2012

dimecres, 7 de desembre del 2011

Haikus de Nadal

Llums als carrers,
ànimes a les fosques
sense més vida.

Amb gran frisança
infants i grans esperen
regals, bons àpats.

Seguint l’estrella
neix Jesús el Messies
en un pessebre.

Troba com sempre
misèries a dojo,
rancors, dolor.

Humil camina
predicant perdó i amor
als qui l’escoltin.

Cel per als justos,
infern als pecadors
i durs d’orelles.

©Joan B. Fort i Olivella
Atlixco, 7 de desembre de 2011

Si us han agradat aquests haikus, podeu trobareu altres poemes de Nadal a l'etiqueta nadales o a l'entrada "Nadales", on hi ha els poemes de Nadal que he anat escrivint des de l'any 1973.

http://poefotoh.blogspot.mx/search/label/nadales

dijous, 7 de juliol del 2011

El nostre petit homenatge a Josep Pasqual i Buxó

Aquesta setmana s’ha dut a terme a Puebla un merescut homenatge al poeta guixolenc resident a Mèxic des dels 8 anys Josep Pasqual i Buxó en el marc de les 6es. Jornades Internacionals de Poesia.

El dilluns el grup de poetes del Taller de Poesia d’Atlixco vam tenir el privilegi d’iniciar les jornades, amb un assaig molt brillant del seu director, el mestre i poeta Cohutec Vargas Genis, que va fer una síntesi de la història literària d’aquesta ciutat que duu el títol de Dues Vegades Heroica, i una presentació dels quatre poetes que van iniciar el taller, que tot seguit van llegir alguns poemes.

El Director de Cultura Dr. Ricardo Pérez Quitt, que va organitzar les jornades entorn de l’aigua, va presentar també la revista de teatre Autores, i en especial el seu núm. 29, que està dedicat al teatre i la poesia, amb poemes d’alguns dels membres del taller i un del mateix Ricardo dedicat a la seva mestra Cristina que té una gràcia extraordinària.

Podeu veure la ressenya que va fer de l’acte el diari en línia La Jornada de Oriente http://www.lajornadadeoriente.com.mx/2011/07/05/puebla/cul116.php

El mateix dilluns es va fer una lectura de poesia de Josep Pasqual i Buxó; el dimarts es van comentar diversos aspectes de la seva poesia, com la presència de l’absurd, la mort, l’abisme i el vampirisme; el dimecres es va analitzar la seva faceta d’investigador i fundador de la mestria en literatura mexicana de la BUAP, es va presentar el seu llibre Memoria de la poesía, editat per la UNAM, i se li va fer un reconeixement per part de l’Ajuntament de Puebla; i avui dijous se si ha fet un homenatge acadèmic, amb l’estudi de més aspectes de la seva poesia com la relació amb la poesia de l’exili a càrrec de Ma. Teresa Colchero Garrido, de la BUAP.

Veient l’entrevista i la fotografia que publica La Jornada de Oriente en linea d’avui del poeta homenatjat amb motiu dels seus 80 anys, no he pogut sinó pensar amb alguns altres ganxons il•lustres, com el Dr. Benet Julià, A. C. S. Quan venia a l’arxiu.

http://www.lajornadadeoriente.com.mx/2011/07/07/puebla/cul116.php

Ha volgut publicar aquest comentari perquè curiosament a la Viquipèdia en català no hi ha cap entrada d’aquest personatge que segons l’edició en castellà “se le considera un latinoamericano múltiple debido a que es español por nacimiento, mexicano por elección y “venezolano por vocación”, pues ha radicado en Venezuela impartiendo clases por más de doce años.”, un fruit més de la diàspora de la Guerra Civil Espanyola, amb 14 llibres d’assaig publicats i amb aquest 7 de poesia.

©Joan Fort i Olivella, Atlixco, 7 de juliol de 2011

dilluns, 18 d’abril del 2011

Cavalls de Menorca a Puebla

En el marc del Festival Internacional Palafoxià que se celebra del 16 d’abril fins al 5 de maig amb motiu dels 480 anys de la fundació de la ciutat de Puebla el 16 d’abril, i conclou amb la commemoració de la batalla del 5 de maig, el grup català Tutatis Produccions Teatrals, S. L. , amb 26 anys de trajectòria al darrera, ha presentat en aquesta ciutat el seu espectacle Cavalls de Menorca, ple de força i d’enginy.

Primer foren les senyeres, que es movien i saltaven d’un a l’altre amb gran agilitat. I després 4 cavalls fabricats els que es movien i cridaven com els de veritat a Ciutadella, moguts per dos argentins, un colombià i un uruguaià, mentre un de Sant Cugat del Vallès tocava la bateria en un artefacte empès per un altre català pel Zócalo i després per alguns carrers per als vianants, fent passar una bona estona als vianants desvagats o atrets per aquest espectacle singular. Els qui els vulgueu veure ho podreu fer aviat a Vila-real.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 18 d’abril de 2011