Un paisatge molt verd i suau ens porta només en mitja hora de la capital del Principat d’Astúries a
Cangas de Onís/Cangues d’Onís, la primera capital del comtat d’Astúries, i d’allà seguint el
riu Sella que travessa un atrevit pont medieval cap a
Covadonga, un bellíssim paratge marcat per tres fets: la troballa de la Verge a la cova; la suposada victòria de
Pelai I, primer comte d’Astúries, sobre els musulmans al paratge el 28 de maig del 722 mercès al rebot a la santa cova de les sagetes, encara que els cronistes musulmans posteriors diuen tot el contrari, on entre 1877 i 1901 es construiria en pedra calcària rosa la basílica, obra de l’arquitecte valencià
Frederic Aparici, que recorden un gran monument davant d’aquesta, el seu sepulcre a la cova, la creu que oneja a la bandera d’Astúries i el museu que explica la història del lloc i els reis i prínceps d’Astúries; i el caràcter de croada que tres segles més tard es donaria a aquell fet.
Passejo per aquests indrets recordant un article que vaig llegir fa molts anys on s’explicava molt bé tot el context geogràfic i la forma com s’havia desenvolupat la gesta que va marcar la història del que segles després seria Espanya i que porta cada any aquí molts milers de visitants, així com la doble victòria de
Laurent Jalabert i les no menys sonades de
Bernard Hinault i altres grans ciclistes en l’etapa de la Volta Ciclista a Espanya que acaba als
estanys que hi ha quasi mil metres més amunt.
Amb el record d’aquests grans paisatges i gestes del
Parque Nacional de la Montaña de Covadonga tornem cap a Cangues d’Onis, on agafem la carretera que seguint cap a l’est ens du cap a Carreña i el
Congost del Cares fins a veure el mar Cantàbric a
San Vicente de la Barquera i d’allà seguir una estona més l’autopista fins a
Santillana del Mar, on visitem el museu on es reprodueixen a escala natural les famoses pintures prehistòriques de les
coves d’Altamira i s’explica de forma molt didàctica tot el seu context, i la vila, també famosa perquè els seus carrers en forma d’y grega estan plens de cases senyorials amb grans escuts.
Mentre mengem el típic cocido montañés sorgeix amb els companys de viatge i veïns de taules iberoamericans una animada conversa sobre Hugo Chávez i els demés caps d’estat, en què el que queda clar és que ningú està content amb els seus governants.
I amb aquestes impressions ens anem acostant a la capital càntabra
Santander, però per tenir una millor vista de la seva badia reposem una mica sota els pins i pugem al trenet que dóna la volta a la
península i palau de la Magdalena, construüit per suscripció popular per a l’estiueig del rei Alfons XII, en el museu marítim de la qual s’han reproduït algunes de les embarcacions que van portar molta gent d’aquestes terres a Amèrica.
Un passeig pels principals carrers i places d’aquesta ciutat coneguda pel banc que du el seu nom i la seu del qual també destaca per la seva majestuositat ofereix una imatge de benestar, que la lluna plena sobre les platges del Sardinero acaba de completar.
©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 18 de desembre de 2012.
.JPG)
.JPG)
