Entrada destacada

Les festes majors mexicanes i les danses tradicionals

Un dels trets característics del poble mexicà és la seva visió festiva de la vida. Tal com ho va explicar molt bé Octavio Paz a El laber...

Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges

dijous, 9 de març del 2017

Més de 20.000 poetes de tot el món


Abans d’ahir, el blog de Fernando Sabido Sánchez Poetas Siglo XXI va arribar a les 20.000 entrades amb dos poetes de San Francisco i altres joves poetes nord-americans, xilens, argentins i peruans, i segueix creixent, amb poetes de tot el món i de tots els sexes, les races, les ètnies, les èpoques i els estils, millorant els comentaris, i aparell crític, amb la qual cosa ens va oferint un amplíssim panorama de la poesia de tots els temps, ja que en aquests darrers dos anys ha incorporat molts poetes clàssics, no solament del món greco romà, sino també d’altres cultures antigues com la àrab, la xinesa, la japonesa, la Índia i altres.

Com ja vaig fer quan va arribar als 10.000 i 15.000, Cosa que supera amb molt les meves possibilitats, i sens entrar en una anàlisi qualitativa, faré un breu anàlisi numèric dels poetes per estats i països.

Ens trobem, doncs, que els tres estats amb més poetes representats son: Espanya, amb un total de 3.844 poetes, amb més del doble que el segon, Argentina (1.841 ), que va seguit de Xile (1.311), Mèxic (1.272) i Estats Units (1.034).

Amb més de 500 hi ha Colòmbia (784), Perú (690), i Cuba (604).Amb més de 400, Itàlia (496), Brasil (426), Veneçuela (424) i França (408). Amb més de 300, Equador (330) i Anglaterra (307). Amb més de200, Uruguai (282), Alemanya (251) Portugal (216) i Grècia (208). I amb més de 100 , Bolívia (198), República Dominicana (192), Costa Rica (184), Puerto Rico (172), Nicaragua (178), Canadà (166), Guatemala (144) i Hondures (128) pel que fa a l’ Amèrica llatina, i Rússia (191), Xina (170), Israel (162), Romania (161), Polònia (138),  Japó (136) i Suècia (102) pel que fa a Europa i Àsia.

Amb més de 50 hi ha països europeus com Holanda (80), Bulgària (73) i Àustria (57), àrabs com Iran (67), Marroc (63) i Iraq (55), i pel que fa a la resta del món, (Vietnam (92), Nova Zelanda (59) i Austràlia (54).

Si analitzem Espanya per nacionalitats i comunitats autònomes, ens trobem que les tres primeres són: Andalusia (984), Madrid (475) i Catalunya (337), que va seguida de Castella i Lleó (312). Ja a més distància van, però força igualades, el País Valencià (206). Canàries (201), Galícia (200), Astúries (181) i el País Basc (184). Les Illes Balears i les Pitiüses  hi estan representades amb 68 poetes, amb la qual cosa tenim que la part dels Països Catalans que actualment està dins Espanya sumarien un total de 588 poetes, ja pel damunt d’Itàlia i  Brasil.

Amb tot, la quantitat tampoc  no ens ha d’enganyar, perquè la major part dels poetes i les poetesses actuals estan tallats d’un mateix patró i segueixen els dictats de la moda d’una poesia molt subjectiva, i molt pocs van gaire més enllà, podent entrar dins el cànon dels clàssics.

Entre aquests hi ha els catalans Àlex Susanna, el bisbe Pere Casaldàliga i Lala Noguera i Clofent i el valencià Enric Calvo i Dolz, inclosos en aquesta part de l’antologia de la poesia mundial que estic comentant.

És, per tant ja, una mostra a tenir molt present de la millor poesia de tots els temps, i de la gran feina de recollida i classificació de la mateixa d’aquest pintor i poeta i antòleg andalús de poesia, nascut el 1950, però resident a la població madrilenya d’ Alcalá de Henares, que ha publitat dues antologies més a la xarxa,i el seu equip de col·laboradors i seguidors, els cuals ja ultrapassen els 1.000, i compta amb més de 7 milions 934.000 visites, així com de la presència molt viva i productiva de la poesia a la xarxes socials.

Reitero doncs la meva felicitació a Fernando Sabido Sánchez per la seva feina de divulgació d’un gènere que, a nivell comercial, no té ni molt menys el pes de la novel·la, però que a nivell cultural i fins i tot polític en té molt.

©Joan Fort i Olivella

dimarts, 26 de juliol del 2016

Ripoll



El monestir, el palau abacial, el museu.
Guifré el Pilós, l’abat Oliva, l’Honorat Vilamanyà.
La Bíblia al cor de Catalunya impresa.
Les armes, les armes secretes, la pau.
La Guerra dels 100 Anys, les Guerres Carlines, la Guerra Civil.
L’orgue, la música, la poesia.
En Florenci Crivillé, en Miquel  Martí i Pol, l’Anna.
Les esquelles, les sardanes, les veus.
El riu, els ponts, el passeig.
Tantes coses, arbres i persones en un sol nom.
Només vull que no s’oblidin.
Capital de la Cultura Catalana per un any.
De la lluita per la independència i la pau
per moments.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 16 de juliol de 2016

dimecres, 11 de novembre del 2015

Miquel Plana i Miquel Martí i Pol



Anar a Olot pels voltants de Sant Lluc o en general a la tardor et permet copsar tots els colors de l’àmplia activitat cultural i artística de la ciutat dels volcans i de la seva gent, així com dels paisatges que l’envolten.

Una d’aquestes són el conjunt d’exposicions que, amb el títol general de Miquel Plana. Arquitecte del llibre, es poden veure en diverses sales de la ciutat, i especialment a la Sala Oberta de l’Hospici.


Com diu el fulletó explicatiu, són diverses exposicions dels llibres de bibliofília de Miquel Plana i Corcó (1943-2012). Es tracta d’una obra excepcional, pionera a la Garrotxa, i una de les més reeixides del panorama cultural i editorial de Catalunya en aquesta especialitat. Més de cent cinquanta volums que recullen textos d’uns dos-cents escriptors catalans il·lustrats per més d’un centenar d’artistes plàstics. Aquesta obra, feta en la seva totalitat a Olot, es distribueix per diferents espais de la ciutat seguint el criteri que es desprèn dels temes que conformen cadascun dels volums de l’obra de Plana. Ha merescut elogis de crítics de Catalunya, Espanya i França, i ha estat exposada a Barcelona, Madrid i París.


Concretament, la que mostra moltes de les seves portades i edicions de llibres es pot veure encara fins al 17 de gener de 2016,  i la que es titula “Miquel Plana. Cartells: bibliofília en 2D” fins al 22 de novembre, contenen entre altres alguns dels poemes i cartells amb poemes del gran poeta de Roda de Ter Miquel Martí i Pol, que mostro en aquesta entrada per la seva permanent actualitat.


El recordo encara en la seva darrera visita a Olot i el recital que li vam dedicar els Amics de les Lletres Garrotxines, i quan llegeixo aquests i altres poemes seus me n’adono de la força que poden tenir les paraules i la poesia, quan són expressades amb senzillesa i honestedat.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 11 de novembre de 2015

dijous, 20 d’agost del 2015

El dífícil art de ser Poeta

Benvolguts poetes i poetesses i demés lectors i lectores a hores intempestives d'aquest blog.

Malgrat el meu llarg silenci, segueixo llegint poesia i escrivint alguns versos, i us convido a escoltar demà a aquest gran poeta i antòleg.


ESTE VIERNES 21 DE AGOSTO A LAS 18:00HS 
ERÍA‬ ESTARÁ DE INVITADO EL POETA ESPAÑOL 
"FERNANDO SABIDO SANCHEZ" UN LUJO PODER 
ENTREVISTARLO"


Però jo no el vaig poder escoltar per una confunsió amb l'horari i el seu blog ja està a punt d'arribar als 19.000 poetes! (3/9/2015) i ja els ha ultrapassat! (7/9/2015)

dilluns, 23 de febrer del 2015

Ja hi ha més de 15.000 poetes



Divendres passat, el blog de Fernando Sabido Sánchez Poetas para el Siglo XXI va arribar a les 15.000 entrades i segueix creixent a grans passes, amb poetes de tot el  món i de tots els sexes, les races, les èpoques i els estils, des de místics i religiosos, fins a ateus, comunistes, anarquistes, i tots els -ismes coneguts, conreadors de la poesia visual, etc. És, per tant, una fita molt important.

Com ja vaig fer quan va arribar als 10.000
 http://poefotoh.blogspot.mx/2013/06/mes-de-10000-poetes-en-un-blog.html,
i sens entrar en una anàlisi qualitativa, faré una breu anàlisi numèrica dels poetes per estats i països, centrant-me en el cas de Catalunya.

Ens trobem, doncs, que els tres estats amb més poetes representats serien: Espanya, amb un total de 2.912 poetes, gairebé doblant al segon, Argentina (1.464), que va seguit de Xile (1.110). A força distància els segueixen Mèxic (874), Estats Units (678), Colòmbia (564), Perú (511), i Cuba (479), i encara més Veneçuela (358), Itàlia (356), Brasil (333) i França (308). Després vindrien Equador (250), Uruguai (240), Anglaterra (223), El Salvador (179) i Bolívia (178), gairebé empatats Portugal (156), República Dominicana (158), Costa Rica (154) i Nicaragua (153), i després Grècia  i Puerto Rico (132), Hondures (128) i Israel (118).

Però si analitzem Espanya per nacionalitats i comunitats autònomes, ens trobem que les tres primeres són: Andalusia (751), Madrid (372) i Catalunya (272), que va seguida de Castella-Lleó (234). Ja a més distància van, però força igualades, Canàries (156), Galícia (153), Astúries (146), El País Basc (145) i el País Valencià (144). Les Illes Balears i Pitiüses  hi estan representades amb 54 poetes, amb la qual cosa tenim que la part dels Països Catalans que actualment està dins Espanya sumarien un total de 470 poetes, ja molt pel damunt del Brasil i segurament pel damunt de Cuba, si tinguéssim en compte els poetes d’Andorra (2), la Catalunya Nord i l’Alguer. Ceuta només té 1 poeta a l’antologia, com molts petits estats, però cap d’ells és gens menyspreable.

Cal fer també esment d'estats com Marroc (53), Iran (53), Iraq (37) i el Líban (25), també amb una tradició mil·lenària i poetes de gran valor religiós i cultural. És per  tant ja una mostra molt important de la millor poesia de tots els temps, i de la gran feina de recollida i classificació de la mateixa d’aquest pintor, poeta i antòlag andalús de poesia, nascut el 1950, però resident a la població madrilenya d’Alcalá de Henares, i el seu equip de traductors i seguidors, que ja ultrapassen els 850, i compta amb més de 4 milions 358.000 visites, entre les quals moltes de meves, així com de la presència molt viva i productiva de la poesia a la xarxa.

Finalment només voldria comentar que els tres darrers poetes catalans antologats són Rafael Argullol (Barcelona, 1949), amb 25 obres publicades d’una gran profunditat i qualitat (14.840), Antoni Turull i Creixell (Barcelona, 1933-Bristol, 1990), gran estudiós de Pere Quart (Sabadell, 1899-Barcelona, 1986) i de Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-Vic, 2003), així com de la poesia cubana en concret i iberoamericana en general (14.996); i Miquel Desclot (El Clot, 1952), amb una important producció destinada als infants (14.99?). Podríem dir, per tant, que hi són tots els grans poetes del país, si bé encara hi manquen molts autors que s’han mogut i es mouen en un àmbit més local i amb obra no traduïda i per tant menys coneguda a fora, com és el cas dels meus companys i companyes dels Amics de les Lletres Garrotxines, especialment Joan Mercader i Sunyer i Concepció Batallé i Mallarach.

Reitero doncs la meva felicitació a Fernando Sabido Sánchez per la seva feina de divulgació d’un gènere que, a nivell comercial, no té ni molt menys el pes de la novel·la, però sí a nivell cultural.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 23 de febrer de 2015, amb modificacions i afegitons al llarg de la setmana.

Postdata: Ja ha ultrapassat els 17.000! (7 de setembre de 2015).
I els 18.000! (22 de gener de 2016).
I els 19.000! (30 de juliol de 2016).
Avui (7 de març) de 2017) ha ultrapassat els 20.000 i n'escriuré un nou comentari.

dissabte, 21 de febrer del 2015

Lluny de tu (cançó)




















Lluny de tu, lluny del final
d'aquell desig general.

Lluny del mar, lluny del far,
lluny del cel que ens és més car.

Lluny d’aquell capitell,
que ens eriçava la pell.

Lluny d’aquelles muntanyes,
que portem a les entranyes.

Lluny d’aquell univers,
que m'afaiçonava el vers.

Lluny del mot, del Titot,
que de cants omplia el got.

Lluny del Sí, d’aquell pi,
que no podem deixar morir.

Ja no hi puc pas estar.
Per això em poso a cantar...

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 21 de febrer de 2015

Per molts anys, Amics!



Poetes, escriptors, pessebristes,
preceptistes, trobadors, viatgers,
pintors, escultors, arquitectes,
pensadors, dissenyadors, editors,
pensionats, trescadors, vianants.

Paràboles amb molt de futur,
paraules coronades coralment,
pensaments portats amb música,
pas de les quatre estacions,
primavera, estiu, tardor, Nadal.

Per notables cantautors,
per les veus de cupletistes,
per grups in crescendo de dansaires,
perfilant sardanes memorables,
perpetuant grans corals.

Presentadors i presentadores,
presentacions amb qualitat creixent,
puresa del verb i del muntatge,
premis per als millors
portadors de l’amistat.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 20 de febrer de 2015.

divendres, 7 de novembre del 2014

Ara sí que ha arribat l’hora














Ara sí que ha arribat l’hora
L’esperada votació.
Ja sabrem si Catalunya
Vol ser independent o no
Després de tres segles llargs
De muts i a la gàbia tots.

Els preparatius molt llargs,
Complicats, pujats de to,
Sobretot pels presidents
Del vell Estat espanyol,
I molt especialment
De l’actual en Rajoy.

L’han prohibida els jutges
Per la Constitució
Que no han votat gran part
De catalans ni espanyols,
Pro tenim un Parlament
I ajuntaments amb collons.

La Muriel i la Carme
El procés han dut a port
Empenyent sempre en Mas
I l’incansable Oriol.
Es mereixen un SÍ SÍ.
Volem ser lliures del tot.

Sort que en Miguel Bosé,
Nobels i entesos del món
Han dit que tenim el dret
De dir el que volem i prou
D’espolis, corrupteles,
Imposicions i corrous.

La feina dels voluntaris
Ha estat i serà el tot
Perquè tots puguem votar
Mercès al seu gran esforç
En urnes a Catalunya
I en altres ciutats del món

On vivim molts catalans
Que som lluny del nostre clos
On vam néixer i volem lliure
De tota mena de pors,
Sobretot la del trepig
D’uns Borbons de mals records.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 7 de novembre de 2014.

divendres, 31 d’octubre del 2014

Omplim el buit de llibertat























Nova llum del día Nou.      
Omplirem de llibertat
tota la que ens han negat
per a fer un País Nou.

Groc i roig, ben estelat,
per a fer força enrenou
en el país que no es mou
de la por de la unitat.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 30 d'octubre de 2014.
Publicat a Itineràncies poètiques.

dilluns, 13 d’octubre del 2014

No siguis ruc


Dels pous que la vida t'ofereixi
puja l'aigua que puguis fins al terra.
Serva-la en càntirs de terrissa negra
si en tens, o en res que et serveixi
per travessar el llarg desert
que sovint esdevé la vida.

No siguis ruc,
que no hi ha aljub
a cada cantonada
i aquí és molt llarga la secada.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 13 d'octubre de 2014.
Publicat com a comentari al blog
Itineràncies poètiques.

dimecres, 17 de setembre del 2014

La campana de la Llibertat

                                                                                   















Fins al cor de Barcelona         
Molts garrotxins han portat
Llur gran desig en persona
La Veu de la Llibertat.

Tant fort el seu nom ressona
I tant lluny ha arribat
Com la més immensa ona
Que Europa ha presenciat.

Té la forma de campana
Porta aquest gran nom gravat
I el de manta persona
Que el vol immortalitzat.

 L’ha tocada ma germana
Milions l’han entonat
La nació catalana
Per aquest any l’ha fixat.

No hi ha ni Rajoy que el pari
Aquest Dret tan corejat
Per més que es creu que l’ampari
Constitucionalitat.

Ni cap altre mandatari
Del Dret Comú allunyat
Ni exèrcit mercenari
De l’Estat més descarat.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 16 de setembre de 2014.

dijous, 21 d’agost del 2014

La faràndula olotina


Si voleu saber què és
La faràndula olotina
A Olot haureu d’anar
A principis de setembre.
És la seva Festa Major,
La Festa de la Garrotxa.

La parella de gegants
Ressalta per l’elegància,
La geganta amb el seu ram,
El gegant amb la gran massa.

Amb els nans i cavallets
I el distingit lligamosques
Ballen a la plaça Major
De dia i fins a les fosques.

Igualment en cercavila
Pel centre de la ciutat
De tota la faràndula
llargament acompanyats.

Dracs, conill i pollastre,
La cabreta i el marrà,
Que a la gent que se’l mira
Amb les banyes va a topar.

Qui s’emporta ara la palma
són però el porc i el xai
amb un havà i un raig d’aigua
per ruixar el personal.

Assequen la remullada
La colla del Sol Solet
Que balla amb tanta gràcia
Com els de l’equip d’hoquei.

No hi falten els mussols,
Els aguerrits almogàvers,
Les cornamuses i gralles
I una llarga tamborrada.

Tot això i molt més es mou
Pels carrers de la ciutat
Que per les Festes del Tura
Treu tots els sons a l’asfalt.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 30 de maig de 2013

dijous, 31 de juliol del 2014

Volcans de la Garrotxa



Del Puig Montner
la Vall de Campmajor
sud emboscat.


Al Puig de Mar
Les cases ja neden
En un murmuri.


Fan Rocanegra
Amb el Puig Subià
Una gran parella.


Des de Sacot                         
veus Santa Margarida
molt ben vestit.


Ves del Treiter!
Tant humil com l’homònim
Gran pessebrista.


La Vall del Corb
Té dues ermites
Com dos volcans.


El Fluvià
S’escapa com pot
De tants volcans.


El Puig Astrol.
Tan estrombolià
Com el Croscrat.


Del vell Croscat
En queden els lapilli
Per mesurar-te.


Puig s’Agonia
Ha vist com es menjaven
El seu veí.


Racó volcànic                   
on el cavall pastura.
La pau em portes.


Montolivet
I volcà de Bisaroques.
Torres carlines.


De Sant Francesc
El que més em captiva
És El Calvari.


La Garrinada
Mostra uns quants espais
Ben definits.


Volcà l’Estany
Veuen el pla de Begudà
Com fa Bellaire.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 2013.
Aquests haikús formen part del llibre de haikús
Vinyes i banyes /Vides y astas, en busca d'editor.

dimecres, 30 de juliol del 2014

Volcans de Mèxic


Socors! Demana
En mig de l’oceà.
Fa un gran efecte.


El Pinacote
És en mig del desert
Dit de Sonora.


Colimapétl.
Pujat pels acolhuas
Fa milers l’anys.


Encara ens causes
Tan gran impressió
Que cal pujar-te.


Paracutín.
Nou anys d’erupció.
Fa seixanta anys.


Tequila beu
Tothom que mira el món
Com mexicà.


Força nevat
El volcà de Toluca
Té dos estanys.


Erupció.
Dues grans piràmides.
Teotihuacan.


Tot l’any Don Goyo     
Va treient fumarola.
Parla ma llengua.


La dona blanca
Sempre l’hi fa costat
Amb gran presència.


Oh la Malinttzin!
Per venjar els mexicans
Trià Cortés.


Dels deus de l’aigua
Gran esposa la veien
Els de Tlaxcala.


Però es casà
Amb qui va conquerir
La Nova Espanya.


Nauhcampatépetl
(La muntanya quadrada).
Com el Perote.

La va escalar               
Per obrir a Cortés
Grans perspectives.


Citlaltepétl
(El camí de l’estel)
Guia Orizaba.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, gener de 2014.


divendres, 13 de desembre del 2013

2014

Aquest 2014 Catalunya serà un referent al món
Com mai ho ha estat i per molt
Guanyarem el Referèndum mercès als borbons
I amb una majoria esclafant de vots.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 12 de desembre de 2103.

dilluns, 9 de desembre del 2013

El teu somriure

Només amb un somriure
Ja m’ho ho has dit tot
Quan passes entre pedres
Que amaguen tants secrets
Com el futur de tots.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 9 de desembre de 2013.
Inspirat en un poema de Joana Raspall,
en l'homenatge que li dediquen
aquesta setmana a Itineràncies poètiques

Petició nadalenca


Així va el país de malament!
Per això li demanem al Nen Déu,
a en Rajoy i als Reis Mags
que per al Nadal vinent
Catalunya sigui Rica i Plena
i verament Independent
de l'Espanya que ens té esclava
i els polítics i els banquers
sempre preparats per fotre'ns
tot el que hem estalviat,
suat i guanyat bonament.
Però que malgrat tot això
passeu el millor Nadal i advent.

©Joan Fort i Olivella !!*!! 
Atlixco, 9 de desembre de 2013.

dimarts, 3 de desembre del 2013

Toti Soler

El teu nom és ben present
En la meva solitària feina
És per a mi una gran eina
Com també per molta gent.

30 discs girant pel món
De la música de corda
Quan els escolto em recorda
La fermesa d’en Raimon
La grandesa de l’Ovidi
La originalitat dels Riba
El missatge ferm d’Espriu
Esther Formosa reviu.

De tot el que sigui “nostre”
Català Crític Catòdic
Perquè ressona melòdic
I ens fa elevar el sostre.

©Joan Fort i Olivella II*II
Atlixco, 3 de desembre de 2013.

dimecres, 13 de novembre del 2013

Lluna síndria










Tallada de síndria      
En el plat del cel
Ens omples de gana
D’algun caramel.

Tomàquets, pebrots,
Anxoves, torrades,
Un bon rom cremat
I unes arengades.

Asseguts en cercle
Damunt de la platja
Deixant-nos portar
Per un lleu oratge.

A sobre la gespa
Allà als Desmais
O a la Noguera
Tombats en uns rais.

Tallada de síndria
En el plat del cel
Ens omples de gana
D’algun caramel.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 13 d’agost de 2013.

Tant he estimat


Tant he estimat i tant estimo encara
El teu sofrir per cada vers perfer,
Que quan els veig escrits sobre el paper
No puc més que pronunciar gara!

Tenen tanta fermesa d’alimara
O foc que alimenta el pebeter
Que ens protegeix de tot allò que encara
Ens resta per curar o per desfer.

Por, pobresa, podridura, pànic,
Mentides repetides sense escrúpol,
Que creixen i envaeixen com el llúpol
Quan surten del barril amb to volcànic.

No podem oblidar tanta constància!
No podem malmenar tanta ardidesa!
Cada gest, cada pas ha de ser fresa
Per doblegar la duresa i la ignorància.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 3 de novembre de 2013.
Publicat a la gira del blog  Itineràncies poètiques
dedicada a Miquel Martí i Pol