Aquí la gent per les festes d’1, 3, 15 anys, bateigs, comunions, casaments i fins i tot morts sol tirar força la casa per la finestra, però aquest cas que va explicar un venedor de fruita del mercat a la meva cunyada és força peculiar.
Dissabte a la mitja tarda. En aquesta hora al mercat d’Atlixco quasi no hi ha gent, i les taules i parades estan quasi buides, cosa força estranya. Hi Arriba una parella que s’acaba de casar amb una criatura als braços a menjar uns tacos de cecina amb els pocs convidats a la boda.
La cecina són uns trossos molt grossos de carn de vedella que es van separant primer en capes molts fines i després en petits trossos. Immediatament alguna de les venedores de flors els regala un ram, les que couen cecina també els conviden, i un dels músics que hi havia per allà tocant una guitarra els dedica alguna cançó. De manera que mengen i beuen alegrament, fins acaben llançant el ram de núvia, que va a parar a una dona gran, així com la corbata. Heus ací doncs com els va sortir la festa improvisada i quasi gratis!
Em va recordar una boda a la que ens van convidar a Apulco, un lloc molt bonic de la Sierra Norte de Puebla, i a la qual pertany la fotografia que encapçala aquest comentari.
©Joan Fort i olivella
Atlixco, 7 de març de 2011
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris festes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris festes. Mostrar tots els missatges
dilluns, 7 de març del 2011
Una boda força peculiar
Etiquetes de comentaris:
2011,
Atlixco,
bodes populars,
comentaris,
festes,
menjar,
mercats,
Mèxic,
música,
músics,
Puebla estat de,
tradicions
dimecres, 16 de juny del 2010
Màgica nit
La nit de Sant Joan
s’esvera una mica el clan,
és de totes la més gran.
Un bany, diuen, no fa mal,
ans pot curar l’animal
d’algun mal bacterial.
Per curar mals de la pell
hi ha qui es rebolca en un vell
mantell de flors fet joiell.
La flama del Canigó
arriba amb atlètic do
del país a tot racó.
I ens anima a fer-lo viu
i fins a ser combatiu
per mantenir-ne el caliu
davant totes les campanyes
els atacs i les castanyes
que ens remouen les entranyes.
La coca no pot faltar-hi
regada amb un bon rosari
de moscatell per tornar-hi.
Per animar la berbena
música de tota mena
i begudes a balquena.
La màgia d’aquesta nit
és el foc que l’esperit
porta fins a l’infinit.
El foc que tot purifica
i a saltar-nos ens implica
molts tabús de mica en mica.
©Joan Fort i Olivella
Etiquetes de comentaris:
2010,
aigua,
alegria,
Catalunya,
festes,
foc,
la Flama del Canigó,
nit,
Països Catalans,
poemes,
poesia,
salut,
Sant Joan,
solstici d'estiu,
tradicions
dijous, 10 de desembre del 2009
A en Pep Camps
El bé i el mal i tota la substància
que el cap i el cos fabrica a gratcient
troben en l’art un tub d’escapament
que amb el temps està en consonància.
Tot va i tot ve, fins i tot l’abundància
passa rabent després de l’accident,
la boira, el gel, l’estrés o el cansament
massa alcohol i poca temperància.
Ve que és Nadal, Cap d’Any i els Reis Mags
ens porten pau, regals i alegria
en forma digital o d’algun gag
de Mr. Win o en Jordi L. P.,
i el record d’en Capri i la Maria
entre els discursos d’el P. I. i del P. P.
© Joan Fort i Olivella
Nadal de 1997
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

