La por d'en Montoro

(foto Empordà.cat)

La llum de tanta estelada

espanta tant en Montoro,

com les banyes d’un toro

que volen prendre volada.

Deixar per sempre l’arada,

promeses d’oro i el moro

i repetir com un lloro

bestieses de corada

per anar al Calderón

i tornar amb la copa

lliure d’aquest malson

que li amarga la sopa.

I li tregui la son,

es quedi sol a Europa

i al mapa del món

perquè ha perdut la gropa.

©J. B. Fort

Atlixco, 20 de maig de 2016

Les disfresses

No es necessari que ens disfressem,

però d’aquesta forma ens divertim,

ens burlem de la casta i deixem

l’ensopiment hivernal que ens impregna

de la contaminació dels mitjans.

En l’àmbit creat hi ha la raó

perduda als jutjats i a las Corts.

                                              

Ens disfressem per integrar-nos més

al veïnat –tan divers com menystingut–

i fer del carrer una gran festa,

por si calgués prendre-la quant abans                                 

i fer valer d’una vegada nostres drets.

                                              

Ens disfressem perquè som un  país

que hem trobat la dignitat esfumada

entre el perfum de París i el de Madrid,

entre la roba de l’altre perduda,

torturada entre bastidors.

                                              

La qüestió és sentir-se còmode vestit

d’una manera que no es usual,

recordant sempre el seu nom,

i preparar-nos per anar-nos-en

d’un Estat que només ens roba,

i ens bloqueja por tots els costats.

©Joan B. Fort Olivella

A les catacumbes,

11 de febrer de 2015.