En Sisco Papi es ven la bici

Escolta nano

tot xino-xano:

Agafa el vano.

Canvi Shimano.

Puja a Maltrata.

Baixa a Orizaba.

És una fava.

Qui s’ho pensava!

Com una rata.

Com un obús.

A dalt del bus.

La millor cata.

Toca pilota.

Ara rebota.

Ningú no ho nota.

Sembla granota.

A la melé

surt sense fer

gens de merder.

Com un frappé.

Torna cansat

de tant pesat

i sindicat

extrapolat.

Feliç retorn.

Porta del forn

fins allà al Born

el suc de torn.

Com un record

de tant de bord

i d’Amarcord

cap al gran nord.

Un sentiment

d’apinyament,

incandescent,

sempre creixent.

©Joan B. Fort

Atlixco, 4 de novembre de 2015.

El Puigsacalm

Abans d’arribar a Olot
bé venint de Santa Pau
o de cap a Camprodon,
sempre es veu el Puigsacalm
vigilant com un al•lot
els mil verds d’aquesta vall
cobert amb capa de neu
o bé d’un verd esclatant.

Damunt la flonja boirina
sobresurt irradiant,
i si porta barretina
du pluja cap als volcans,
pluja mansa, pluja fina,
de bon agafar amb les mans
per fer-ne una lletra fina
per al més delicat cant.

Cant a la calma dels cims
que vetllen aquests topants
amb serenor, senyoriu
i agullots desafiants,
cant als puigs superlatius
d’un paisatge ple d’encants
i de salts persuasius
talment preuats diamants.

-->©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 15 de juny de 2008