Poemes, cròniques, fotos, cites, notes de viatge, notícies i comentaris de llibres, exposicions, temes culturals, història de Catalunya i de Mèxic, que sovint trascendeixen més enllà.
Licenciado en Historia, domino el catalán, el español y el francès y tengo conocimiento de otras lenguas.
He publicado una monografía sobre La Vall de Campmajor (1998)donde nací y otra sobre la toponímia de la provincia de Girona (Els noms de lloc,2006), la parte medieval de la Història del Pla de l’Estany, y con DD. AA. un libro sobre historia oral (2003), así como artículos, reseñas y crónicas en la Revista de Girona y otras.
También he escrito 4 poemarios inéditos hasta que los incluí en el blog en catalán: Poemes de terra endins (1983), Poemes de terra enllà (1984), Poemes de Barna i dona (1997), Buscant l’amor he arribat molt lluny (2009), que incluye los poemas de amor y otros escritos este siglo XXI.
En mayo de 2011 publiqué por mi cuenta en Atlixco A la cala de mi corazón, breve antología bilingue con fotografías de mi autoría y me integré en el Taller de Poesía Semillas de Noviembre, he participado en los 3 encuentros Atlixco La palabra escrita en el agua y he publicado poemas en los librotos de los recitales de los Amics de les Lletres Garrotxines y en los suplementos Catedral y Yollotzin Atl.
Aquest diumenge em van comunicar la mort d’en Lluís Martí i Salló el dia 5 de gener i d'en Josep Maria Melció, Mn. Mel, el dia 3 de febrer, dos grans homes, el primer nascut a Vilafreser el 1951 i el segon a Banyoles el 1935, però estretament vinculats amb aquesta ciutat i amb la Garrotxa en un sentit ampli o les Garrotxes i que havia conegut poc però suficient com per apreciar-los molt i voler-los dedicar un petit record des d’aquesta petita finestra que és el meu bloc.
Precisament el mateix dia en Joan Carreras i Ros va publicar al suplement dominical del Diari de Girona un bellíssim article sobre Mn. Mel que em va fer arribar i on diu entre altres coses aquestes paraules que comparteixo: A Ridaura i a la Garrotxa sobretot, però també a tot arreu on havia passat i a tothom a qui havia tractat i conegut, ha deixat i deixa una empremta i un record inesborrables i un buit difícil d’omplir. Ha estat i és així gràcies al seu caràcter i tarannà obert i jovial, proper i sincer, popular i generós.
L’amor a la terra on van viure i a la gent amb qui van viure, reflectit en la passió per la fotografia, i en el cas d’en Lluís també per tot tipus de documents, ha deixat abundants fruits en forma d’imatges, fets, paraules i llibres que quedaran per sempre en el record de les persones que el vam conèixer i de les poblacions i comarques que tant bé van saber captar i conservar per a la memòria col•lectiva.
D’ara endavant, cada vegada que freqüentem un campanar o un cim, una vall o una gorga, una rectoria o un arxiu, una casa o un racó qualsevol d’aquesta part muntanyosa de les comarques gironines ens recordarem de les seves veus inconfusibles i del seu interès per conservar, millorar i difondre tot allò que de realment valuós hi havia al seu entorn.
En Lluís va venir una vinculació especial amb l’Ajuntament de Banyoles, del que va ser tinent d’alcalde entre 1983 i 1987, amb l’Associació de Comerciants, que va presidir des de 1988 fins a 1990 ja que era un destacat botiguer de roba, amb el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i el seu Arxiu d’Imatges, del que va tenir cura als anys 90, així com amb la premsa i la televisió locals, publicant el llibre La Puda i el seu balneari (2001).
I en Mel amb les parròquies on va exercir el seu ministeri sacerdotal i amb la gent de l’Alta Garrotxa, que va immortalitzar en el llibre Caminant per l’Alta Garrotxa (1984) i que no van passar desapercebudes, com ho va mostrar l’assistència de 43 capellans i unes 500 persones al seu funeral.
Des d’aquí els envio el meu sincer agraïment, record i desig d’un descans etern, ben merescut després dels sofriments que van patir al final de les seves vides per malalties tan dures com són les de la vista i la del cor.
Amb la tristesa de veure que el Barça va perdre amb el Madrid i que es queda fora de la Champions, finalment i per problemes d’agenda, aquest divendres, dia de la Mare de Déu de Montserrat, es presenta a l’IMAC de Puebla el meu poemari bilingüe A la cala de mi corazón. Tindré d’amfitrions el meu amic, l’arquitecte, pintor, novel•lista (ja va per la novena), contista i també poeta Javier Duhart, i el poeta poblà, ara director de publicacions de l’IMAC, Enrique de Jesús Pimentel.
Com en les presentacions que es van fer l’any passat aquí a Atlixco, jo llegiré alguns dels poemes en català i un de nou, i la especialista en acupuntura humana de Puebla Sara Elisabeth Luengas Cruces en castellà (vegeu les etiquetes poemari i presentacions d’aquest bloc). Espero veure alguns dels catalans de Puebla, per poder-los conèixer i celebrar la nostra patrona.
Seguint les petjades de l’Albert i la Coralí els germans Fontfreda han trepitjat tanta Garrotxa que només de pensar-hi ja em fa mal la clotxa i sento arreu sentors d’alzina i romaní.
Serà inoblidable per a molts i per a mi un Divendres Sant amb enterrament inclòs en un antic hostal, en indret molt reclòs,} on la seva presència ja feia empetitir.
Quin és l’indret que ells no coneixen? Quin és el cim que ells no han pujat, o que una seva excursió no mereixen?
La seva petja és constant i pregona, i ajuda als qui van al seu costat a passar tothora una bona estona.
