Deixants

Vaixells i deixants,

veles, somnis i cants,

amors i amants,

als mars n’hi ha tants

com grans espants.

14 de gener de 2010

Deixants dels isards,

dels cors i dels sards,

dels homes bastards,

d’espines i cards.

Deixants d’avions

tots plens d’il•lusions,

de negres vagons,

dofins i taurons.

Deixants en els cors

de pregons amors,

aromes de flors

i tendres olors.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 11 de febrer de 2011

a rel d’un comentari de la Mariàngela Vilallonga al seu blog

http://mariangelavilallonga.blogspot.com/2011/01/el-deixant.html

Notes altes

Passen les hores, el viatge és molt llarg.
Penso en les vores de l’estany retallat
i en la sardana amb que el vam encerclar,
les notes clares d’en Martirià Font
i l’alegria d’en Fonso i en Parnau.

Grans són els somnis que l’Estany ha inspirat
i les sardanes que l’han interpretat.
Les d’en Manel ens tenen encantats,
són la penyora d’un art acurat,
tot un prodigi de destresa i beutat.

©Joan Fort i Olivella  
Vol Barcelona – Mèxic, abril 2008

Camelltoltes

Camell, ens portaves sal
trepitjant còdols i arenes
des del temps més ancestral,
per adobar nostres cenes
amb pernils curats com cal,
que ens fan allunyar les penes
de l’hivern més fredoral
i de les nits més serenes.

Però avui els camions,
helicòpters i avions
t’han tret la feina més dura
i t’ho mires amb desaire,
fent com aquell qui procura
olorar el que porta l’aire.

I l’aire porta els aromes
d’unes temptadores pomes.
Són les drogues de disseny,
pastilles que fan volar
pel damunt del dur terreny,
i amb deliri pregonar
com qui ha perdut el seny
que ja no cal treballar.

I també porta cançons
que parlen del Carnaval,
de mil i una il•lusions,
somnis blancs i sens igual,
via Internet o hormonal,
perquè s’acaba el mil•leni
i per l’amor tot s’ho val.

  ©Joan Fort i Olivella
Sant Miquel de Campmajor,
13 de febrer de 1999, vigília de Sant Valentí
i abans d’anar a Banyoles a passejar el Carnestoltes amb un dromedari al davant.