Els poetes Dionisio Morales i Saúl Ibargoyen homenatjats a Atlixco

El III Encuentro Nacional de Poetas Atlixco La palabra escrita en el agua que es va desenvolupar a la Ciutat de Mèxic i en dita ciutat del 16 al 19 de maig va tenir com a fet més rellevant la presència i l’homenatge al poeta de Tabasco Dionisio Morales i al d’Uruguay però nacionalitzat a Mèxic Saúl Ibargoyen, als que es va concedir la Còpia de la Cèdula Reial d’Atlixco de 1579, en uns actes que van comptar també amb la presència d’ escriptors mexicans tan destacats com els poetes Mario Bojorques, José Homero, Mario Calderón, Carlos Azar i Mariano Morales i el novel•lista René Avilés Favila.

La trobada va començar el dijous a la Sala Adamo Boari del Palau de Belles Arts amb la presentació de la trobada i de l’Antología Poética de Ricardo Pérez Quitt, director de la Casa de Cultura d’Atlixco, Atlixco: la palabra escrita en el agua, que recull poemes de poetes d’Atlixco des del segle XV fins a l’actualitat, dels poetes que participaren en la Iª Trobada i dels que es van llegir a la mateixa sala en la IIª Trobada, amb l’aigua com a tema primordial.

El sempre combatiu Saúl Ibargoyen va dir entre altres coses que venim de l’aigua, que aquest llibre és un càntic a la diversitat i que la poesia és un acte de llibertat. Carlos Azar va comparar l’edició de poesia a França i Mèxic comentant que aquí el difícil és publicar el llibre, però que et llegeixin és impossible, i va recordar uns versos del poema “Atlixco siempre” del seu pare, el gran poeta i dramaturg Héctor Azar. I l’acte es va cloure amb l’ anunci de la presentació el dissabte de la Antología Poética ≠ Yo soy Poesía Joven de Atlixco i del 1r Concurs de Poesia que es convocarà aviat organitzat per l’Ajuntament d’Atlixco i la Universitat Metropolitana de Mèxic, on treballa Carlos Azar.

El divendres al matí es va dur a terme al preciós jardí del Rancho San José de l’arquitecte, escriptor i pintor Javier Duhart la trobada de poetes amfitrions i poetes hostes, que ell mateix va anomenar aquelarre poètic. Saúl Ibargoyen ens va delectar amb alguns paràgrafs del seu “Tango negro”, i semblantment van fer Dionisio Morales amb el final de “El último canto del cisne”, José Antonio Durán comentant les malalties que sorgeixen als 65 anys i el jove Sergio Solís amb les seves “Mordidas digitales”.

El lliurament de la Còpia de la Cèdula Reial d’Atlixco de 1579 es va celebrar al Saló de Cabildos de l’Ajuntament d’Atlixco, amb la presència per primera vegada aquest any d’ una forta tempesta elèctrica a fora però una càlida acollida a dins.

René Avilés Favila es va mostrar emocionat i agraït per haver rebut tan preuat reconeixement fa un any i va ressaltar la visió poètica que omple tota l’obra de Dionisio Morales, fins i tot en la seva faceta de crític d’art, que queda plenament demostrada en una obra tan notable como Música para los ojos, on repassa l’obra dels pintors fonamentals de la història contemporània de Mèxic, des de Diego Ribera a Héctor García, o en els recados dedicats a Sebastián o a Jesús Urbieta.

Mario Calderón, pare del nostre mestre del Taller de Poesia d’Atlixco Alí Calderón, va ressaltar la bellesa barroca i la crítica social tant de la poesia narrativa com de la novel•la de Saúl Ibargoyen, sorgides de la dura situació política viscuda tant al seu Uruguai natal (1930) amb la dictadura de Juan Mª• Bordaberry com al Mèxic adoptiu (1976).

José Homero va situar l’obra de Dionisio Morales en una poètica estrictament mexicana que reflexiona sobre l’existència amb ironia i que ha evolucionat d’una primera etapa marcada per la naturalesa tabasquenya i el seu gran mestre Carlos Pellicer amb obres tan rellevants com Las estaciones rotas i dádivas, a la més recent que és com un retrat a llapis de si mateix.

Finalment el gran actor Carlos Bracho va llegir alguns dels poemes més representatius del gran poeta tabasqueny homenatjat, com “El árbol”, “Corazón de obsidiana”, “El 10 de junio” o “Canción de primavera”, que segons comentà el propi autor està inspirada en la invasió yanqui a Iran el 2003.

Ja a l’Auditori de la Casa de la Cultura Acapetlahua- can la primera actriu i cantant Cecilia Toussaint va llegir con gran claredat i calidesa un text i poemes inspirats sobretot en Atlixco i en l’element que dóna origen al seu nom i riquesa que és l’aigua i un de la jove Kalid, i va acabar recordant que el seu besavi fou atlixquenc i cantant una cançó dedicada al cor que ens fa palpitar i viure, aixecant amb quasi cada poema els aplaudiments del públic que gràcies als vanos amb la seva efígie i tres poemes li va donar i va aguantar la calor i quasi omplia la sala.

El dissabte al matí es va desenvolupar al Restaurant Fragaria un fructífer Diàleg de Poetes Majors a Poetes Joves amb la presentació del llibre ≠ Yo soy Poesía Joven de Atlixco, editat pel propi Fragaria /Casa de Cultura d’Atlixco.

Saúl Ibargoyen va apuntar entre altres coses que som poetes perquè els demés ho diuen, que vivint en vàries ciutats hom va construint la seva pròpia ciutat i que hem d’aixecar el verb quotidià, com ho fan sobre tot Sergio Solís amb “Los hijos del policía”, Kalid Ameyali Sosa Morales amb “Qué escalofriante” o Mireya Belén Gómez explicant la seva encelofatitis viral i els dolors que l’hi ha provocat, com l'ha superada i que observa i es deixa impregnar pels sons, i en menor grau Juan José Briones en “El incendio interior” o María Fernanda González Villaseñor en “Vuelve a la realidad”.

Per la seva part Rubén Márquez va dir que la poesia és una companyia necessària, un diàleg amb un mateix que també ens fa patir, i va al•ludir a les Metamorfosis d’Ovidi per compartir amb el gran poeta llatí que només els deus poden canviar; Mario Calderón els indicà els passos a seguir i va valorar el llenguatge natural de Sergio i Mireya, i Mario Bojorques (Premi Aguascalientes) ens va compartir la importància de compartir, alguns poemes del seu llibre Y x K, que té a casa seva un altar a Chochipili, déu dels poetes, però que la escriptura es fa en la solitud.

A la tarda els poetes que van voler van llegir els seus poemes al Saló de Cabildos de l’Ajuntament d’Atlixco, entre els que destacaria per la seva força “El vino” i “El desterrado” de Saúl Ibargoyen i les casidas de Mario Bojorques, i el diumenge al vespre una altra tempesta fa ver que la òpera de balcó que s’havia de cantar a la Vecindad Aguilar hagués de fer-se sota paraigües i només amb alguns boleros mexicans, però que ja van assentar un bon precedent i es pretenen anar fent en altres dels molts i bells balcons de la ciutat.

El balanç d’aquesta IIIª Trobada és doncs força positiu, per la presència de menys poetes convidats però alguns de gran qualitat, que ens van enriquir amb les seves experiències i creacions, i d’aquestes joves promeses que segur i així ho desitjo portaran el nom d’Atlixco molt lluny i a granes altures.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 22 de maig de 2013.

2.800 assistents al 1er. Festival Cultural Xelhua

Diumenge es va clausurar, amb l’auditori de la Casa de la Cultura Acapetlahuacan d’Atlixco al complet, el 1er. Festival Cultural Xelhua, que amb motiu del 1er. Aniversari del programa Entrevist-arte i del 2on. Aniversari de Sinergia Radio, els poetes Cohutec Vargas Genis, Esmeralda Tobón Ávalos i César Guzmán Hernández, juntament amb varis col•lectius i artistes d’Atlixco han organitzat del 15 al 26 d’agost, per recordar el mític fundador de les poblacions d’Atlixco i Cholula, i que a més de la primera ha abastat les de Huejotcingo, Puebla i Tochimilco.


El dimecres dia 15 al migdia es va inaugurar a l’Hospital Municipal de la Santa Creu d’ Atlixco l’exposició “Art que alleugereix” del col•lectiu “Un solo espíritu” format pels esmentats Esmeranda Tobón, que mostrava 5 gravats inspirats en temes pre-hispànics, César Guzmán Hernández, amb belles fotografies que mostren detalls del coloret i dels vestits de l’Atlixcáyotl, el gran festival etnològic d’Atlixco que es realitza el setembre, José Manuel Rodríguez Caltenco, amb paisatges d’Atlixco, i el també poeta i arquitecte Javier Duhart amb alguns retrats, temes abstractes i nus també d’un gran coloret, els quals explicaren una mica les seves obres.

Igual que faria a Tochimilco i a la tarda el portaveu de l’Ajuntamient, Cohutec va llegir els primers versicles del llibre Xelhua: historia de Atlixco, de Ricardo Pérez Quitt, per donar a conèixer i reivindicar aquest destacat personatge, el nom del qual significa “el fill de la via làctia”, a qui també es deu la primera piràmide de Cholula, que segles a venir es convertiria en la més gran del món.

A la tarda el pati del Palau Municipal va albergar la Inauguració del Festival, amb les explicacions, agraïments i reconei-xements dels organitza-dors i participants, i en especial al batlle i repre-sentants de l’Ajuntament de Huejotzingo i de la Universitat de Tula-Tepeji de Hidalgo, que va portar 5 murals dedicats a Quetzalcóatl por sengles artistes internacionals en una trobada que es va realitzar el 2004, i un grup de danses pre-hispániques de caràcter ritual, que l’abundós públic va poder escoltar i fins i tot ballar amb goig. Així mateix es va presentar la nova temporada de Entrevistar-te.


El divendres dia 17 al migdia l’historiador Baltzar Brito Guadarrama va donar una conferència a la Universitat Politècnica de Huejotzingo en la que va explicar els còdexs de Huejotzingo, les seves vicissituds e importància per la historia local, nacional i cultural, i a la tarda es va realitzar al zócalo de Huejotzingo un altre dels actes més destacats.

Es tracta de la Trobada-Recital de poesia La flor y el Canto en record del que el 1490 convocà el príncep i poeta Tecayehuatzin de Huehotzingo a 13 poetes nàhuatls. S’hi van lliurar reconeixements al poeta Mario Bojórquez, al dramaturg Ricardo Pérez Quitt, al muralista Polo Castellanos i al historiador Dr. Baltazar Brito Guadarrama, autor de 4 llibres sobre la historia de la població i els seus manuscrits.

Un grup de danses de la Universitat Politècnica de Huejotzingo també van ballar algunes danses rituals pre-hispàniques amb gran habilitat i un duet de flauta i guitarra va oferir un selecte repertori de música andina.

El poeta local Delfino Hernández Becerril va llegir un llarg i trist poema sobre la població que nos acollia, i els poetes d’Atlixco alguns dels nostres. Jo vaig llegir aquest poema:

Volvemos a Huejotcingo


Como un día los príncipes y poetas nahuas
Los poetas de Atlixco y de Puebla
Les llevamos la Flor de nuestros poemas,
La Danza de la Amistad
Y un Canto de Esperanza
Hacia un mundo de Amor y Paz.

Yo desde la falda de los Pirineos
El recuerdo de los trovadores
De Occitania y de Cataluña
Que hemos participado en los Juegos Florales
Y el del rey Juan I, Francesc de Bofarull
Y los que acá del océano
Los restauraron para que no murieran
Los valores, la lengua y la poesía.

Per acabar es va descobrir un merescut monument a Tecayehuatzin.

El dissabte i al claustre de l’Hospital Municipal de la Santa Creu d’Atlixco el Dr. Juan Cuautle va exposar la història de dit hospital, que es remunta al 1581, si bé llavors estava en un altre indret, i el 1731 es va traslladar a aquest a rel d’una epidèmia de pesta.

El poeta hidalguense Agustín Cadena va llegir poemes del seu llibre Cacería de brujas, que són com instantànies de personatges urbans femenins, com “la gorda” o “la cridanera” d’ objectes i sobre el cafè.

I també es va presentar la publicació mensual de tipus mural Bajo el Volcán, que segons van manifestar els seus editors Ana Luisa Caroli i el muralista Polo Castellanos pretén conscienciejar a la població de la necessitat d’una economia sostenible.

El diumenge a la tarda hi va haver la lectura de poemes dels poetes del Taller d’Atlixco al Cuexcomate, el volcà més petit del món, de només 13 m. d’altura, 8 m. de diàmetre al nivell del terra, i 23 a l’exterior, situat a la colònia La libertad de Puebla. Es va formar per broll d’aigua sulfhídrica d’un guèisser, conseqüència de l’erupció del Popocatépetl l’any 1064, i la seva última efusió d’aigua calenta va ser el 1662.

El seu nom, que també existeix a Atlixco, prové del náhuatl cuexcómatl, que significa “olla de fang” o “lloc per guardar, i es segueix usant per denominar les sitges tradicionals per guardar grans a l’abric de les pluges, dels insectes i dels roedors.

En aquest marc tan especial els poetes vam anar llegint els nostres poemes, alternant amb la intervenció musical del duet Tierra de Fuego que va començar amb “La cuna del mar” i va acabar amb “El cóndor pasa”. Es van donar reconeixements a Venancio Mello, a la ballarina, coreògrafa i poeta Niki Blanco, i a Abraham Chinchillas, qui va llegir alguns poemes del seu llibre Zoología indescifrable sobre el foc.

http://enlascanterasdelalma.blogspot.mx/2012/08/festival-cultural-xelhua-2012-puebla.html


El dilluns es va inaugurar a la Casa de la Cultura Acapetlahuacan de Atlixco l’exposició d’olis i gravats del pintor cubista Byron Gálvez i Esmeralda Tobón.


El dimarts 21 ha haver un concert de rap a la rotonda del mercat d’Atlixco i el dimecres un altre de cançó a la presó, el primer a càrrec dels joves trets de la marginalitat gràcies al programa Ojos para volar Thinker la causa, Rapster y Boy k, i el segon de Sergio Solís i el seu pare Néstor Solís.

El dijous dia 23 es va presentar a la Casa del Escritor de Puebla el primer poemari d’ Esmeralda Tobón Presagio de otra piel. El professor del Taller d’Atlixco Alí Alderón el va situar dins la poesia femenina mexicana, destacant com els demés presentadors el seu erotisme. Mariano Morales, fundador del diari Síntesis, la seva força i nostàlgia. I l’autora va manifestar que alguns dels gravats que il•lustren el llibre li han portat deu anys de feina i va llegir alguns dels poemes, com “Palabras” o “Corazón de manecillas!”, deixant clara la seva minuciositat i sensibilitat.


El divendres 24 es va inaugurar de nou a Tochimilco l’exposició “Art que alleugereix ” i la de 10 fotografies de paisatges de la zona d’Atlixco de Luís Bueno Avendaño i Javier Duhart va llegir alguns poemes.


Finalment el diumenge 26 es va clausurar el festival amb la posada en escena de Mientras pel grup Teatro Danza, format pel ballarí Joseu Nieva i la ballarina francesa Niky Blanco, que plasma la desesperació de l’escriptura i el sexe, i la importància de la consciència i l’esperit en aquest món tan desanimat.

Cohutec Vargas Genis va ressaltar el caràcter totalment voluntarista del festival i va fer un balanç del mateix. Es van realitzar el 90 % dels actes programats, amb una assistència total d’unes 2.800 persones i 14.000 visites a l’enunciat 1er. Festival Xelhua a Internet.

César Guzmán Hernández va recordar l’homenatge a Tecaye-huatzin i uns versos d’aquest sobre l’amistat i el Dr. Juan Cuautle els inicis de l’Atlixcá-yotl.

Es van concedir els reconeixements pel suport al festival i la nostra labor en la difusió de la poesia, començant per alguns periodistes, especialment a l’equip de Sinergia Radio, els creadors de La Casa de los Ariles Polo Castellanos y Ana Luisa Caroli, Ana Briones, i acabant amb mi i els poetes d’Atlixco Sergio Solís (i el seu pare Néstor), Néstor de la Fuente i José Luís Vargas, pels seus documentals sobre el moviment zapatista de Chiapas (1996) i altres.

I es va acabar amb la projecció del documental El color de la indiferencia, de i sobre 15 joves en perill de delinquir que s’han rehabilitat mitjançant un taller de pintura, impartit per Esmeralda Tobón, i la música rap, convertint el seu missatge destructiu cap al progrés i la consciència autodestructiva de las drogues. Part important d’aquest programa han estat els grafits o murals, un dels quals es mostra aquí. Viviana Rojas va ressaltó que la societat ha de fer allò que els joves necessiten.

©Joan B. Fort Olivella
Atlixco, 28 d’agost de 2012

Presentació a Puebla i blogs

Els tremolors, les explosions i la cendra de moment ens han deixat tranquils, i divendres passat vam poder presentar a Puebla el meu poemari bilingüe A la cala de mi corazón. Tot i que només hi havia una vintena de persones, el públic assistent va saber apreciar la sensibilitat que traspuen els meus poemes i les veus meva i de la Dra. Sara Luengas en llegir-los.

El poeta poblà Enrique de Jesús Pimentel va ressaltar la importància del paisatge en els meus versos que, citant un poema d’Octavio Paz del mateix nom sembla vist “A vol d’ocell”, i es conjumina amb la persona creant una geografia de lo amorós clàssica i molt captivadora. Per la seva part l’arquitecte, novel•lista i també poeta Javier Duhart va remarcar la tendresa, i jo mateix vaig explicar-ne una mica la gestació i els poetes que he llegit i m’han marcat o agradat més i vaig llegir dos poemes no inclosos en el llibre.

En acabar vaig tenir la satisfacció de saludar el també arquitecte Óscar Martín Santos, director del Casal Català de Puebla, qui em va estar explicant les dificultats que té per tirar endavant aquesta entitat per la falta de participació dels catalans residents a Puebla.

Aquests dies també he tingut la satisfacció que aquest bloc ha complert 3 anys, aconseguint arribar quasi a les 5.200 visites, principalment des d’Espanya (Catalunya), però també des de Mèxic, els Estats Unitats, Alemanya, França, Rússia i fins i tot des de Corea i Malàisia. I que una foto de l’àlbum de Picasa ha passat de les 500 visites, mentre que vàries del Marroc i del Pirineu de les 450 i les de l’Atlixcáyotl de les 350. Per la seva part el meu bloc en castellà ha arribat a les 475 visites.

Finalment que en Joan Teixidor (Olot, 1913-Barcelona, 1992) i jo mateix hem estat inclosos en el bloc del poeta argentí resident a prop de Madrid Fernando Sabido Sánchez Poetas para el Siglo Veintiuno. Antología Mundial de la Poesía Contempopránea. Poemas y biografía de los poetas, que per la seva part ja ha ultrapassat els 7000 poetes de tot el món.

http://poetassigloveintiuno.blogspot.mx/2012/03/6188-joan-teixidor.html

http://poetassigloveintiuno.blogspot.mx/2012/04/6572-joan-b-fort-olivella.html

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 1 de maig de 2012

A la cala es presenta a Puebla

Amb la tristesa de veure que el Barça va perdre amb el Madrid i que es queda fora de la Champions, finalment i per problemes d’agenda, aquest divendres, dia de la Mare de Déu de Montserrat, es presenta a l’IMAC de Puebla el meu poemari bilingüe A la cala de mi corazón. Tindré d’amfitrions el meu amic, l’arquitecte, pintor, novel•lista (ja va per la novena), contista i també poeta Javier Duhart, i el poeta poblà, ara director de publicacions de l’IMAC, Enrique de Jesús Pimentel.

Com en les presentacions que es van fer l’any passat aquí a Atlixco, jo llegiré alguns dels poemes en català i un de nou, i la especialista en acupuntura humana de Puebla Sara Elisabeth Luengas Cruces en castellà (vegeu les etiquetes poemari i presentacions d’aquest bloc). Espero veure alguns dels catalans de Puebla, per poder-los conèixer i celebrar la nostra patrona.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 25 d’abril de 2012

Un gran llibre sobre la Vall de Campmajor

L'autor, un empordanès enamorat de les Garrotxes i en especial d'aquesta vall on vaig tenir la sort de néixer,  ha dedicat quasi dos anys a resseguir totes les cases i racons i a parlar amb els seus habitants i fotografiar-ne tots els detalls i matisos, que queden reflectits en aquest llibre completíssim.

Jo n'he fet una introducció històrica amb tots els elements que disposava, i també conté un recull de la Toponímia (per parròquies i sectors), tal com està concebut el llibre, completant el recull que seguint els meus consells el meu germà ha anat publicant a la revista Golany, i constitueix una important aportació a la toponímia del Pla de l'Estany i gironina, tan mancada d'inventaris, i instants de la Vall de Campmajor, que ara que ja els he pogut veure impresos reflecteixen en magníques imatges el pas de les estacions.

A més de ser una invitació a conèixer i resseguir la Vall de Campmajor on també va néixer el pintor Lluís Roura i Juanola, en el pròleg que ell escriu ens dóna a conèixer les grans pintures en que ell ha plasmat la vida de Jesús a les esglésies de Santa Marias dels Turers de Banyoles, Sant Martí d'Empúries, Sant Pere de l'Escala i Sant Pere de Figueres, i que constitueixen un bonic itinerari per seguir en aquestes properes festes nadalenques o quan vulgueu.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 15 de desembre de 2011

Bona acollida del meu llibre a Olot

La sala de Can Trinxeria es va omplir per escoltar la presentació del meu poemari a Olot. Els Amics de les Lletres Garrotxines i altres familiars i amics vinguts de diverses comarques catalanes van escoltar amb atenció i van aplaudir al seu moment les paraules de cadascun dels qui s'asseien a la taula.

L'alcalde de la ciutat Josep Mª· Corominas va explicar la seva política de suport a la cultura i dels '"ambaixadors d'Olot" i comarca, entre els que em compto, per fer-la més rica i oberta i deixà pas al poeta i president dels Amics Josep Casellas i Granados, qui va llegir un text preparat pel també poeta i degà dels poetes garrotxins Joan Mercader i Sunyer que en aquell momenmt estava recollint un premi, en el qual plasmava els lligams de la poesia amb l'amor i recordava alguns dels versos del poemari que es presentava, no en va titulat A la cala de mi corazón per les condicions pregones i llunyanes del meu amor.


Tot seguit la rapsoda Margarida Arau va recitar amb molta cura alguns dels poemes que jo li havia indicat i l'animador cultural Josep Maria Canals va exposar el meu currículum, cloent jo mateix la vetllada amb unes paraules d'agraïent al vetllador de l'arxiu d'en Miquel Martí i Pol en Florenci Crivillé i Estragués, al fotògraf Ernest Costa i Savoia i al públic assistent, i fent algunes precisions sobre el llibre que presentava.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 4 d'octubre de 2011

Presentació d'A la cala a Olot

Aquest dissabte dia 24 de setembre es presentará a Olot el meu poemari A la cala de mi corazón. L'acte tindrà lloc a Can Trinxeria a les 7 del vespre i presentarà el llibre el president dels Amics de les Lletres Garrotxines Josep Casellas i Granados, que llegirà un text preparat pel poeta degà dels Amics Joan Mercader, els qual no ho podrà fer perquè en aquell moment estarà recollint un dels molts premis que ha obtingut a la veïna comarca d'Osona. Us hi esperem!

 Joan Fort i Olivella
El Callís 23 de setembre de 2011

Flors i poesia

El canvi de consistori a la Dues Vegades Heroica Ciutat d’Atlixco ha portat entre altres coses un canvi d’imatge important, que s’ha traduït sobretot en un embelliment notable del seu bonic Zócalo i altres carrers i avingudes com la de l’antic ferrocarril amb l’element més natural i emblemàtic de la població, les flors, que ja ve de l’època prehispànica.

En l’àrea de cultura també hi ha hagut un canvi important promogut pel seu director Ricardo Pérez Quitt, home de teatre que coneix moltes de les sales de Barcelona i on té obra publicada, que també ha publicat una Historia del teatro en Puebla siglos XVI a XX (BUAP), però també interessat en moltes altres facetes de la creació i que sense ser historiador ha dedicat moltes hores a la recerca històrica i gràfica sobre la seva ciutat, com es palesa en els dos volums d’Atlixco un siglo fotográfico (Nexatl) i a la 5a edició de la seva obra de divulgació Xelhua. Historia de Atlixco (Autores-Conaculta), que precisament es va presentar el passat dia 18, com comentarem més endavant.

Quasi cada dia que anava a la impremta per fer el seguiment del meu poemari A la cala de mi corazón me’l trobava preparant la revista de teatre Autores, una de les tres més important del país, i em va convidar a formar part del taller de poesia, que més tard es batejaria amb el nom de Semillas de Noviembre i que havia impulsat des dels inicis, per preparar la Trobada de Poetes Atlixco. La palabra escrita en el agua, i que com ja he comentat va ser un èxit rotund, en gran part gràcies a la seva entrega total.

Després han vingut altres iniciatives, algunes encara en fase embrionària, i altres ja realitzades, com les que s’han esdevingut, malauradament amb poc públic degut a l’hora programada, en el marc de la Feria de la Flor, que passo a comentar.


El dia 15 es van presentar la primera i la darrera novel•la de l’arquitecte, pintor i escriptor Javier Duhart Niña de Tijuana i Rogelio y Otilia, que tot i les diferències de maduresa evidents, estan escrites en un llenguatge molt planer i agradable i diàlegs molt vius que reflecteixen molt bé tota una sèrie de problemàtiques (narcotràfic, violència, sexualitat, pors, etc) de dues poblacions mexicanes força emblemàtiques (Tijuana i San Miguel de Allende).


El dia 18 Javier Duhart va llegir alguns dels seus contes i alguns dels membres del taller uns poemes; el director del taller Cohutec Vargas Genis em va tornar a presentar el meu poemari A la cala de mi corazón (ed. de l'autor) i Ricardo Pérez Quitt va presentar la Geografía del Anhelo d'en Cohutec (Editorial Fridaura, 2010), que junt amb poemes íntims en té d’altres dedicats a la terra i la gent en la que ha viscut i nascut altament elaborats. També es van presentar la cinquena edició del llibre Xelhua. Historia de Atlixco, del mestre Ricardo Pérez Quitt, un notable treball d’investigació i síntesi alhora del passat des dels orígens més remots fins ara; així com la revista de teatre Autores, el núm. 29 de la qual està dedicat al teatre i la poesia i conté poemes i textos de diversos autors d’Atlixco, alguns d’un alt nivell literari, i el tercer i darrer núm. de la revista Bicentenario, i finalment el programa de http://www.sinergiaradio.mx/ Entrevist-arte, que començarà a emetre’s el proper més d’agost.

El dia 22 es van presentar els tres primers números dels quaderns de la col•lecció “Lecturas históricas de Atlixco”. El primer és El distrito de Atlixco (1922), de l’enginyer Enrique A. Cervantes (Ciutat de Mèxic, 1898-1953), que fa un complet retrat de la zona. El segon, que es titula Nuevas perspectivas del Lienzo de Quaquecholan. Algunos senyores de Huaquechula que fundaron la Nueva Guatemala, és obra de la holandesa Florine Asselbergs, i realitza una interessant investigació d’aquest llenç que actualment es troba al Museu de la Casa del Alfeñique de Puebla i del camí que seguiren. I en el tercer, que es titula Ciudadanos de Atlixco que pasaron al siglo XXI y milenio II de nuestra Era. Cápsula de tiempo socio-antropológica , el mestre Ricardo Pérez Quitt fa entre altres coses un comparatiu a la sinopsi històrica d’Atlixco de 1900 a l’any 2000 i 15 autobiografies de personatges il•lustres d’Atlixco que no nasqueren a Atlixco.

I el dia 23, 14 poetes del Taller Semillas de Noviembre vam llegir poemes dedicats a les flors. Aquí es va posar de manifest alhora la dificultat de fer poemes d’un tema que aparentment pot semblar tan fàcil i senzill com aquest, i la capacitat per a la metàfora de joves com Sergio Solís o Ricardo Tepaneca, i d’adaptació a diversos gèneres de Javier Duhart. Podeu trobar més informació a la notícia que ha publicat http://www.sinergiaradio.mx/.

Ricardo Perez Quitt va cloure l'acte llegint el seu sol·licitat poema "Mi gato Rofedo", ja publicat al núm. de la revista Autores dedicat al Yucatán.

A més de l’obertura de les 6es. Jornades Interna-cionals de Poesia de Puebla que ja vaig comentar hem estat convidats a actuar el proper 5 d’octubre a les 7 del vespre a la Sala Adamo Boari del Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic. Us hi esperem.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 26 de juliol de 2011

La presentació d'en Cohutec en català

-A LA CALA DE MI CORAZÓN-

DE JOAN B FORT

POEMARI

(PER COHUTEC VARGAS GENIS)

Amb prou feines als seus 12 anys d’edat, entre el càlid vent de la Costa Brava y el rigorós aire de la serralada pirinenca, un jove grassonet, discret, de mirada cortès; escrivia ja els seus primers versos, ¿sobre què? Segurament sobre algun gran roure que li va parlar en secret al seu cor, o sobre el campanar del temple del seu poble, el qual degué inspirar-lo no sols per escriure poesia, sinó que també l’hi obriria amb pregona arrel un interès especial por la Història, o potser va escriure un poema a alguna amiga que al caminar mirava el captard a la vora de l’estany de Banyoles, no ho sé ―ho desconec, però això no importa― allò important és que escrivia, ¡que és molt dir! Els motius degueren haver sigut varis, perquè abundants són les belleses que habiten la província de Girona, regió catalana, y en especial del seu natal Sant Miquel de Campmajor.

El seu nom: Joan Fort, el mateix que enclou el símbol de la seva vida, Joan que significa ―porta―, i és que ell, és un home que s’obre igual al coneixement dels seus ancestres a través de la història, que al coneixement de l’amor a través de la poesia, i no sols a l’amor emocional que emanem els éssers humans, més aviat a l’amor entès com a sinònim de Saviesa, en Joan també sap tancar-se, com la millor poesia; i Fort, la força, aquella facultat humana que es necessita no per vèncer a l‘altre, sinó més aviat per vencre’s a sí mateix i als obstacles que la pròpia vida de vegades sense comprendre-ho ens imposa, ell és el l’hombre, però també és el Poeta, Joan B. Fort i Olivella, Amic i avui que aquest llibre “A la cala de mi corazón” ens reuneix: Germà.

Ser poeta a la regió catalana, és un honor que cal saber honrar, perquè aquesta terra està plena de poetes grans, de poetes auris, de dens llenguatge, ritme i profunditat exquisidament assolits, com aquell poema de Jacinto Verdaguer i Santaló anomenat “Oda a Barcelona”, l’atrevit José Agustín Goytisolo que amb un dels seus llibres més bonics i representatius va conquerir el cim de les lletres, el qual porta per títol “Salmos al viento”, nom que no pogué més que estar a la altura de la sacralitat poètica que torna a l’ artista immortal. La llista és llarga, des de Joan Maragall, Josep Carner, Carles Riba, fins als moviments més avantguardistes com, Joan Salvat-Papasseit o Josep Vicenç Foix poetes amb tendències més surrealistes.

O qui no coneix al mestre Joan Manuel Serrat amb qui Joan i Lupita degueren haver passat vetllades xerrant a Internet con el fons de la seva música i les seves lletres, ambdós, a voltes dolces com les compotes mexicans, a voltes robustes com els Pirineus, a voltes amargues com la distància interoceànica, a voltes, acaronadores com la paraula a l’ oïda de l’altre, amb elles degué haver nascut l’amor entre ambdós, xiuxiuejant-se en secret cants com:

Penélope con su bolso de piel marrón
Y sus zapatos de tacón, y su vestido de domingo
Penélope se sienta en un banco en el anden
Y espera que llegue el primer tren meneando el abanico.

O Mirant a la seva estimada en les lletres del mestre quan diu:

Te quiero a ti, por que te quiero
Cerré mi puerta una mañana
y me hecho a andar

Te quiero a ti porque te quiero
Deje los montes y me vine al mar
Tu nombre me sabe a hierba.

Paraules que nasqueren i son coterrànies del Joan Fort el poeta.

I ara ens toca parlar sobre aquest petit poemari, al que l’autor ha titulat “A la cala de mi corazón”, el qual no per ser breu manca d’extensió temàtica, qualitat literària i profunditat poètica. Però abans considero important fer una observació sobre el títol, perquè la seva bellesa s’ha de comprendre com una dolça metàfora, quan en Joan diu “A la cala” es refereix a la forma còncava que tenen algunes entrades de mar a la costa, és dir una caleta, una entrada, entenent la seva metàfora com “a l’entrada del meu cor” que es sens dubte un títol càlid, que obre les portes a un paradís de paraules tèbies i oceàniques.

A la seva obra, el Poeta inclou textos que van de 1973 fins l’any 2010 els quals en la seva majoria canten a la dona que s’ha tornat “musa” i a la naturalesa que sempre ho serà. En l’ edició l’autor embelleix el seu treball poètic, fonent la paraula amb la imatge de llocs que, per la seva història i la seva estètica complementen l’obra fent-la sens dubte més rica i més estimulant als sentits. En Joan ens convida a veure amb els seus ulls el moment de la creació poètica, l’instant de la seva inspiració, perquè la seva poesia és imatge viva, instant que transcorre sobre el paisatge, tità buscant la bella immortalitat que la poesia entrega.

“El valor de l’arbre” és el primer poema i sens dubte un dels més representatius d’aquesta obra. En Joan sap que els arbres són símbol del poeta, ells donen ombra, tenen arrels profundes i, el mes important, s’alimenten de llum per viure:

“Els arbres són com els homes”

“Esperen si l’amic ve”

Això diu en dos versos el poeta, per això ell se sap arbre, home, amic.

Tot i que el llibre està pensat principalment en català, en la traducció que el mateix Joan ha dut a terme pera nosaltres, no es perd el sentit mètric i rítmic de cada poema, i només en alguns casos el poeta, realitza amb molta cura una traducció per a què el sentit del text es mantingui.

A “Cel de tardor”, poema escrit el 1987 i traduït més de 20 anys després, el poeta cada vegada més es va trobant amb la seva poesia:

“La nit fresca d’ octubre

olia bé a perfum,

pluja tènue dels arbres

ball rodó dels incerts”.

Joan Fort li pregunta a seu alter Ego en el poema que porta el títol “El missatge d’Ibn Hazm”, la pregunta de generacions, ¿ què es l’amor? i respon:

“La natural passió/ per l’encant del sexe antònim”

I remata:

L’ amor deixa enrere els límits/

I també es pregunta ¿i el poeta? , es aquí on en Joan porta a la poesia no com una activitat de passatemps o d’oci, sinó como una forma de vida i reflexiona:

“Arquitecte dels sentiments més correctes
amb l’espai obert del cor”

En el poema que dóna títol al nom del llibre, en Joan Fort parla con una profunda nostàlgia i amor por la seva terra i per la nostra, que ja és seva i diu:

“A la cala del meu cor/ arriba una veu molt càlida
que surt d’una amable falda/ i d’un gran i fumós volcà”

En aquestes paraules en Joan l’home, duu la veu de la seva estimada però no es desprèn dels seus aires i dels seus llocs.

Aquí, en Joan ens mostra clarament que és un poeta de l’amor i del paisatge.

És possible que el poema més intens i en el que en Joan es fa un amb la seva part poètica sigui “Tan lluny i tan a prop”. És un cant al dolor, a la lluita i l’esperança per seguir endavant gaudint de les belleses de la vida. En Joan el poeta consagrat ja a la seva poesia, reflexiona sobre la felicitat i sap que ella ve com un trago breu d’una beguda dolça que acaba de manera llampegant i que de seguida allò amarg de la vida apareix per seguir ensenyant-nos tot allò que hauríem de comprendre en aquest plànol terrenal que habitem.

“Els pensaments volen isards

per sobre la pluja i les collades.

Els veig passar com àgils dards

ben empesos per les ventades.”

“Ens cal molt seny per superar-lo,

diàleg i gran voluntat,

amb valentia afrontar-lo,

foragitar-lo d’un plegat.”

Joan Fort, poeta nascut el 1958, quan va escriure el seu primer vers, no sabia que algun dia estaria presentant un llibre a l’altre costat del món, en un altre Sant Miquel, a Atlixco Puebla, Mèxic, lloc dues vegades Heròic, de paisatges extraordinàriament bells, on igual que a la regió de la Garrotxa, aquí també existeixen volcans, que nasqueren per ensenyar a l’home que en repòs o en fúria, s’ha d’estar en constant activitat, i que per moments caldrà treure tot el foc que ens oprimeix, pera després, llançar en llenguatge de segles, el fum que escriu en el cel la poesia més bella que és; el paisatge reflectit en els ulls de l’home.

Però que a més, s’eleva a cant quan l’home és capaç d’estimar i dedicar a la seva terra o a la seva dona, els productes del seu pensament, del seu quefer, del seu art, de la seva poesia, que avui dia, ha de governar amb el seu amor i saviesa infinits.

El mestre Joan Fort ho sap perfectament i crea quasi tots els dies de la seva vida.

Felicidtats per aquest Projecte Literari i sort Joan, germà.

Cohutec Vargas Genis
Dues vegades Heròic Atlixco Puebla, a 16 de juny de 2011


Traducció Joan Fort i Olivella, Atlixco 5 de juliol de 2011

La presentació d'en Cohutec

Amb el bon regust del càlid acolliment que els meus poemes en català i en castellà van tenir el dia 17 i a les emissores de ràdio on he anat i on encara he d'anar, i a l'espera que el meu cunyat em passi les fotos de la presentació del meu poemari A la cala de mi corazón aquí a Atlixco, us passo l'enllaç amb el bloc d'en Cohutec Vargas Genis de la inspirada presentació que em va fer.
http://enlascanterasdelalma.blogspot.com/2011/06/presentacon-del-poemario-la-cala-de-mi.html

Regal d'aniversari força curiós

Sense voler avui he tingut un regal d'aniversari que m'ha fet molta il·lusió. Llegint ELS APUNTS de l'Arxiu Històric de Girona, en el qual vaig tenir la sort de treballar, hi he trobat l'enllaç a l'Exposició virtual Els Ninots de l’Escrivà http://cultura.gencat.cat/arxius/ahg/ninotsescriva penjada amb motiu del Dia Internacional dels Arxius. Jo vaig tenir llavors la sort de trobar-ne uns quants, i la gràcia que em produiren i em produeixen ara en veure'ls a la pantalla de l'ordinador és indescriptible, i per això us convido a fer-hi una passejada.
Amb un pròleg d'en  Josep Matas, arxiver i ex director de l'arxiu, i de l'Elisa Varela, professora de Paleografia de la UdG, els trobareu classificats per Bestiari, Personatges, Carnestotles, Ai Carall!, Sants, Sanefes, Castells i Vaixells i Per fer bonic, amb unes notes i Comentaris finals que ens acosten al costat més lúdic i artístic d'uns escrivans que per altra part tenien prou feina!
Per acabar només us vull comentar que demà el poeta Cohutec Vargas Genis farà aquí a la Casa de la Cultura d'Atlixco la presentació del meu llibret de poemes A la cala de mi corazón.

Joan Fort i Olivella
Atlixco, 16 de juny de 2011