Danses, art i tradicions a Atlatlahuacan (Morelos)

El diumenge passat uns amics ens van convidar a dinar en aquest poble, situat a uns 20 km al N  de Cuautla, on durant tot el cap de setmana llarg, i amb motiu del 4rt Divendres de Quaresma,  celebren la Feria del Señor de Tepalcingo i la Danza o el Brinco de los Chinelos.

En efecte, tots aquests dies les comparses del poble, que és municipi des de 1932, i de Tlayacapan, que era l’antiga capçalera municipal, Yautepec i Tepoztlán recorren els carrers ballant al so dels tambors i la música de vent la Danza o el Brinco de los Chinelos, perquè precisament es vanaglorien que és a Atlatlahuacan on el 1872 es va començar a ballar i hi ha un monument dedicat.

Així al menys ho certifica un document escrit per don Antonio Ortiz y Arvizu emès per la prefactura política del districte de Yautepec al president municipal de Tlayacapan, datat el 7 de febrer de 1872, i trobat als arxius de Tlayacapan a l’any 2002.

Sigui el que sigui, el cas és que tot el poble s’omple de música i colors, i especialment la plaça del davant de l’ex convent de Sant Mateu apòstol, fundat pels agustins el 1569, i acabat a la següent dècada de 1580, i que, a l’igual del de San Juan Bautista de Tlayacapan, forma part de la Ruta dels Convents, i del Patrimoni Mundial de la Humanitat des del 1994.

A l’església d’aquest antic convent encara es celebra la missa en llatí i l’altar està d’esquena al públic. Està plena d’altars i tot hi respira un aire molt vell. 

Diverses capelles conserven notables puntures del segle XVI, amb presència dels àngels, que si bé no tenen la omnipresència que assoleixen als principals temples barrocs de la ciutat de Puebla i als de les poblacions properes de Tonantzinta i Acatepec, ja marquen la pauta del que serà una constant a tot el país.

El claustre també ens ofereix velles pintures i el pas d’un dels dansaires indígenes, que a fora van ballant les seves danses rituals al so de diversos instruments de corda i de percussió, fent voleiar estendards amb les imatges de Déu i els arcàngels Sant Miquel i Sant Rafael.

 

En unes tarimes dos grups més es preparen per ballar la Danza de los Moros y Pastoras, variant de les danses de Moros i Cristians d’altres llocs i una mostra més de l’alt grau de sincretisme d’aquestes festes, que comencen el Diumenge de Carnaval, però que com hem vist en una entrada anterior s’allarguen aquí com a molts altres poblacions durant bona part de la Quaresma,  concretament el Brinco de los Chinelos, paraula náuhatl que significa “el que mou bé els peus i el meluc”. Per més informació podeu veure també http://es.wikipedia.org/wiki/Chinelo, i la nova entrada d’aquest blog http://poefotoh.blogspot.mx/2015/02/les-danses-de-carnaval-mexic.html.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 19 de març de 2015.

Formacions i devocions

El Valle de las Piedras Encimadas es troba a una mica més de dues hores i de 200 km al NE de Puebla i de la Ciutat de Mèxic, a uns 2 400 m sobre el nivell del mar, i té la característica i encant especial que aquí i allà es troben escampades entre els extensos prats o pinedes grans blocs de pedres amb formes molt capricioses i encimbellades les unes sobre les altres. Des d’animals domèstics i que ens poden ser molt familiars com conills, gossos, ànecs o granotes, d’altres de molt més grossos i fantàstics com un llangardaix, un elefant o un dinosaure, i fins i tot n’hi ha que semblen una cara, un atlant, una parella d’enamorats o una família sencera, com és el cas de les de la foto.

Hi ha diverses llegendes sobre l’origen d’aquestes formacions rocoses, però avui se sap que són del període terciari, i que tenen uns 65 milions d’anys. L’activitat volcànica, les reaccions químiques, l’erosió per la pluja, el vent i la humitat són els factors que al pas d’un temps immemorial formaren i modelaren el conjunt escultòric de Piedras Encimadas.

Una de les dues carreteres que hi porten passa per Zacatlán i Chignahuapan, dues poblacions que mereixen una parada, així com en època de pluja les cascades que hi ha entre aquestes dues poblacions. Els camps de pomeres florits són un altre atractiu i font de riquesa important.

Zacatlán fou fundada pels totonacas a començaments del segle VII i conquerida per Rafael López Ávila el 1520, però el monestir franciscà no es comença a construir fins el 1555, i l’actual temple de Sant Pere i Sant Pau fins a finals del segle XVI. És per tant el darrer dels temples basilicals franciscans en territori poblà, d’un estil purista, amb una preciosa pila baptismal i belles pintures recentment restaurades.

El temple parroquial és en canvi més barroc, però conserva una capella dedicada a la Verge de Guadalupe amb bells murals de la seva aparició a Juan Diego. Un gran rellotge presideix el centre del Zócalo fent honor a la tradició rellotgera quasi centenària d’aquesta població i convida a pensar en el pas del temps per aquests indrets se la Sierra Norte de Puebla i a resseguir els altres carrers abans de donar una ullada a la Barranca des del mirador o el restaurant o les cabanyes que s’hi ubiquen.

Finalment Chignahuapan és molt conegut pel balneari que es troba a 5 km, però també per la basílica de la Puríssima Concepció i la grandària tant de la imatge (més de 7 m d’alçada) com de la nau, que va visitar el llavors papa Joan Pau II i ara ja beat en una de les seves 5 anades a Mèxic. També són molt conegudes les boles d’ornament dels arbres nadalencs i els dolços de jamoncillo.

L’església parroquial, dedicada a sant Martí té una façana de facció molt popular, i la glorieta també, i com que hi plou força, molts teulats són amb ràfecs com a Cuetzalan, Zacapoaztla i altres pobles de la Sierra Norte.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 9 d’abril,de 2011

Restaurats els retaules del convent de la Mercè d'Atlixco

Aprofitant que a Barcelona esteu en plenes festes de la Mercè i que ja fa alguns dies que volia reprendre aquest bloc, que com jo mateix ha patit aquest estiu alguns problemes i bloqueigs no desitjats que m'han impedit tal com volia afegir-hi un índex de les etiquetes, poemes, algunes fotos i cròniques, i que en el seu dia tampoc vaig poder fer-ho, el reprenc afegint-hi la notícia que des de Setmana Santa es poden veure magníficament restaurats a l'església de l'antic convent de la Mercè d'aquí a Atlixco (Puebla, Mèxic), una sèrie de retaules del segle XVIII que estaven en molt mal estat, degut a la humitat i altres problemes de conservació, i que ara es poden contemplar en tota la seva bellesa.

La restauració d'aquestes pintures va ser possible mercès al patrocini de diverses persones de la població i de fora, que per a l'any vinent i amb nous patrocinadors es proposen restaurar una altre sèrie de quadres de sants de l'església de San Félix. A més del que representa el bateig de Sant Pere Nolasc, destaca un gran mural que representa al centre la Verge de la Mercè amb el Nen a les mans, el mantell de la qual sostenen Sant Joaquim i Santa Anna, Sant Josep i Sant Joan Baptista i els arcàngels Sant Miquel i Sant Rafael. A dalt la Santíssima Trinitat, adorada per 4 sants, i a baix un grup de mercedaris i de l'alta societat, cavallers i senyors que acullen sota la seva protecció el mantell de la Verge.

Als catalans que visiteu Mèxic i Puebla us aconsello que també vingueu a Atlixco, on per cert també hi ha molt bons restaurants.

©Joan Fort i Olivella

Postdata
Malauradament, el terratrèmol de 7,2 graus que va afectar el passat dia 19 de setembre de 2017 la part centre i sud de l'Estat de Puebla, així com els de Morelos, Mèxic, la Ciutat de Mèxic i el de Oaxaca, ja afectat pel del dia 7, provocant més de 300 morts, 7 d'ells a Atlixco, i la caiguda de molts temples, escoles i cases, va provocar també la caiguda de la cúpula de l'església d'aquest convent de la Mercè, per la qual cosa durant molt de temps no es podrà visitar aquesta pintura d'un gran valor històric.

Encara no es poden visitar les pintures, però, des de fa una mica més de tres setmanes, es tornen a celebrar misses a la part de la nau del temple, igual com passa des de fa uns mesos a la parròquia de la Nativitat, mentre s'acaben de restaurar les cúpules de les dues esglésies. En canvi, el temple de Sant Agustí ja fa un parell de mesos que està completament restaurat.
(23 de mar de 2020)

Ahir van inaugurar la restauració de la cúpula.

(28 de febrer del 2025)