La neu freda es resisteix
a deixar la contrada,
i el vent fa una gropada
que a tots ara ens colpeix.
De cop s’ens apareix
una àliga encantada,
com la cançó estimada
que tant ens abelleix.
El silus d’Arreaga
ens parla de camins
amb una trista paga.
La gran fossa comú
i els cranis que hi ha dins
ara em parlen de tu.
Joan Fort i Olivella
1 de març del 2004,
recordant la Dolors Boada,
recentment traspassada
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2004. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2004. Mostrar tots els missatges
divendres, 17 de setembre del 2010
dijous, 30 d’abril del 2009
Dues mil rotllanes
Vam arribar a l’any 2000
i semblava que tot s’acabava:
tot van ser celebracions
i a tothom li queia la bava.
Ja han passat quatre anys més
i ara ens toca celebrar
els vostres 2.000 programes
que sempre ens fan matinar.
La meva mare l’escolta
amb la màxima assiduïtat,
i jo si la son no em tolta.
Que no es tanqui la rotllana
i amb tota puntualitat
s’escolti arreu de la plana.
-->©Joan Fort i Olivella Sant Salvador de Bianya, 20 de març del 2004
i semblava que tot s’acabava:
tot van ser celebracions
i a tothom li queia la bava.
Ja han passat quatre anys més
i ara ens toca celebrar
els vostres 2.000 programes
que sempre ens fan matinar.
La meva mare l’escolta
amb la màxima assiduïtat,
i jo si la son no em tolta.
Que no es tanqui la rotllana
i amb tota puntualitat
s’escolti arreu de la plana.
dimecres, 29 d’abril del 2009
A la Moixina
L’aigua brolla
i adés s’entolla
aquí als voltants
de la Moixina.
Roures vells
com grans joiells
donen una ombra
molt maca i fina.
Ve olor de peix
que té com un deix
de vine i menja’m
sense pensar-t’ho.
I caragols
al plat amb cols
ara et conviden
prest a menjar-t’ho.
Dolça és la nit
a dins el pit
quan tot és dit
i res no és fit.
Des de Palera
Des de Palera contemplo
la lluna en quart creixent
entre dos molt alts xiprers
que Mozart van comprenent.
I penso en Ramon Vidal,
gran mestre de trobadors,
que els va ensenyar a rimar
entre joies i dolors.
El grill que ens fa companyia
entona la melodia
amb la mateixa constància
que Mozart va fer al seu dia.
Esguarda Roca Pastora,
l’olivera i la senyora,
i el nen que quasi no es mou.
Cavallers i pelegrins
que es creuaren els destins
a la vetlla d’un món nou.
©Joan Fort i Olivella
A la porta del Sant Sepulcre de Palera, 19 d’agost del 2004
la lluna en quart creixent
entre dos molt alts xiprers
que Mozart van comprenent.
I penso en Ramon Vidal,
gran mestre de trobadors,
que els va ensenyar a rimar
entre joies i dolors.
El grill que ens fa companyia
entona la melodia
amb la mateixa constància
que Mozart va fer al seu dia.
Esguarda Roca Pastora,
l’olivera i la senyora,
i el nen que quasi no es mou.
Cavallers i pelegrins
que es creuaren els destins
a la vetlla d’un món nou.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)