El verd més gustós

Verd sobre verd hi ha a la Garrotxa en abundància,

com en altres llocs de la Catalunya humida,

però aquí el saben vendre amb tanta constància

que no resulta fàcil prendre’n bé la mida.

El verd dels prats, el verd dels horts, el verd dels boscos.

El verd dels pins, de les alzines i del faig.

El verd de les verdures que en el mes de maig

assoleix una intensitat, que els quioscos

no poden reflectir com es mereix. Només

provant els seus sabors, olors i qualitats

es pot comprovar que no hi té accés

tothom qui vol, ni els més assabentats.

Tan sols els més experts en la matèria

poden copsar l’olor dels pèsols estofats,

o aquells qui tenen la pesada dèria

de posar el nas a tot arreu i en tots els plats.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 24 de març de 2016

Poema escrit per al Recital

dels Amics de les Lletres Garrotxines
Els Poetes saluden la primavera

Verd sobre Verd, del 9 d'abril de 2016,
i publicat al llibret del recital.

Aquest Nadal plantaré una olivera

Aquest Nadal plantaré un xiprer

a la nostra nova casa

perquè tingui perspectiva

devers el cel infinit.

Aquest Nadal plantaré una olivera

a la nostra nova casa

perquè hi regni la pau

des del seu primer moment.

Aquest Nadal plantaré una alzina

a la nostra nova casa

perquè no perdi mai el verd

ni l’escalfor ni l’amor

cap a aquella terra aspra

però plena d’amistat.

Aquest Nadal plantaré una parra

a la nostra nova casa

perquè no hi falti el pa i el vi

de la Fe i de l’Esperança

que tots dos portem a la sang

amb caritat renovada.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 26 de novembre de 2015

Poema llegit al Recital de Nadal dels Amics de les Lletres Garrotxines,

Celebrat al Casal Marià d’Olot el 13 de desembre de 2015

La paleta d'en Lluís Roura

La paleta del pintor

s’omple de color

arreu on va.

N’hi ha tants a la natura,

que no cal ser gran figura

per a saber-les captar.

Però una altra cosa

és saber pintar una rosa

que una cara o una mà.

Cadascuna té una vida,

una forma i una mida,

que caldrà representar.

Aquí sí que cal talent,

destresa i enteniment

perquè sigui una obra d’art.

No cal allargar el discurs.

Més val anar de cara al gra,

mostrar un exemple concret.

És el cas d’en Lluís Roura.

Ell va tenir en De Palau

i l’estany per fer del somni

una obra d’art duradora.

L’exemple del gran Van Gogh

li va servir per saber

tot el que ens pot dir el grog.

Els colors de l’Empordà                 

una eina per treballar

sense anar molt lluny de casa.

No es conformà amb això.

Va voler anar molt més lluny,

deixar altres llocs del món

immortalitzats en les teles.

Grècia, Egipte o Terra Santa

li han servit per agenda

de la història i de la vida.

Tot ho ha pintat amb mestratge

i humilitat ben apresa

de la família i entorn.

Així ha trobat amics

que li han permès arribar

molt més lluny del que es pensava.

A través de les antenes

de la Ràdio Nacional

de Catalunya, la nostra.

I de la veu d’en Xavier Solà

va poder plasmar a les ones

tot el que ell sap i sap dir.

Amb la paleta i la veu,

quedant finalment impresa

en un llibre ben imprès

precisament a Olot,

terra de grans paisatgistes,

però potser més tancats.

Molts indrets de Catalunya

han quedat així per sempre

conservats en tres mitjans.

En paper, en tela i en disc.

Perquè tots aquells que vulguin

puguin gaudir d’uns colors,

unes fotos i uns pobles

plens d’història, d’art i vida.

Tan vius, que no podem

sino veure’ls i estimar-los

com molta gent ha estimat.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 21 de novembre de 2015

Omplim el buit de llibertat

Nova llum del día Nou.      
Omplirem de llibertat
tota la que ens han negat
per a fer un País Nou.

Groc i roig, ben estelat,
per a fer força enrenou
en el país que no es mou
de la por de la unitat.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 30 d'octubre de 2014.
Publicat a Itineràncies poètiques.

El Puigsacalm

Abans d’arribar a Olot
bé venint de Santa Pau
o de cap a Camprodon,
sempre es veu el Puigsacalm
vigilant com un al•lot
els mil verds d’aquesta vall
cobert amb capa de neu
o bé d’un verd esclatant.

Damunt la flonja boirina
sobresurt irradiant,
i si porta barretina
du pluja cap als volcans,
pluja mansa, pluja fina,
de bon agafar amb les mans
per fer-ne una lletra fina
per al més delicat cant.

Cant a la calma dels cims
que vetllen aquests topants
amb serenor, senyoriu
i agullots desafiants,
cant als puigs superlatius
d’un paisatge ple d’encants
i de salts persuasius
talment preuats diamants.

-->©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 15 de juny de 2008

Rupit

La tarda té tocs d’or i de bronze brunyit
als muntants forestals del Bac de Collsacabra.
No té mots l’Alcover i es queda curt el Fabra
per dir amb quatre paraules SE TEM BRE DE RU PIT.

Carrers-escala, façanes-balconada,
bells balcons-jardí, hortes-escalonada.
Tota la pedra de temps afaiçonada
per omplir els objectius d’aquesta gentada.

©Joan Fort i Olivella