Per millorar el panorama

El paisatge es va assecant

i el meu cor sovint també

en aquests dies tants curts

que conviden al diàleg.

Penso en tantes injustícies,

corrupteles i matances,

que omplen de sang i deutes

tantes llars de tot el món.

No paro de preguntar-me

fins on ha arribat Jesús.

On queda el seu testimoni?

Només en les lluminàries?

Ja prou ens va redimir

que podem fer el que volem?

No hem de remar una mica

per merèixer el cel dels justos?

Com a mínim intentar-ho

respectant els innocents,

que es mereixen una vida

millor que la dels seus pares.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 27 de novembre de 2014.

Aquesta nadala me la van recitar 
el diumenge 21 de desembre al
70 Recital dels Amics de les Lletres Garrotxines

Paisatges de Nadal.

Les disfresses

En aquesta freda nit dels ignorants,
vigília de la de Sant Valentí,
es plantegen a Catalunya Ràdio
la qüestió de la disfressa col•lectiva
per mitjà de la disfressa personal.

–Ens disfressem perquè així ens divertim.
–Ens disfressem perquè així sortim
de la foscor hivernal dels nostres cors,
de la monòtona agonia dels motors
i en el vestit creat trobem el cos
perdut a la oficina dels horrors.

–Ens disfressem per integrar-nos més al veïnat
–tan divers com menystingut–
i semblar un poble, com a mínim, quan hi ha festa,
per si calgués robar el carrer a l’endemà
i fer altre cop els rebomboris del pa.

–Ens disfressem perquè en el fons
som una tribu que ens hem trobat
amb la natura esfumada
entre el perfum parisenc i el de l’Onyar
i entre la roba de “l’altre” oblidat
dins la boutique o bé al supermercat.

La qüestió és sentir-se còmode
vestit d’una manera que ens és inusual,
però que la jet-set de fa dos segles
ja aprofitava per a fer-se ressaltar
sense deixar de banda el nostre nom
i començar a entrenar-se per la Marxa,
el pas de l’Equador o la Travessa,
mentre tinguem els rius bruts
com estan i bloquejats convenis importants.


Joan Fort i Olivella 
Febrer de 1988/juny de 2008.