Entrada destacada

Les festes majors mexicanes i les danses tradicionals

Un dels trets característics del poble mexicà és la seva visió festiva de la vida. Tal com ho va explicar molt bé Octavio Paz a El laber...

Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 de juny del 2018

Sant Joan sense foguera




Aquest any no hi ha foguera,
ni revetlla ni coets,
només una llarga espera
per als pots i per als drets.

Els pots que no són possibles
perquè uns  animals terribles
amb dues potes i el cap gros
ens porten vers l’escabrós
camí dels fils imperdibles.

Els drets que no troben lloc
en un Estat on el foc
crema to allò que és viu
i només dóna incentiu
al desfalc i al tripijoc.

Presidents i consellers
encara són a l’exili
i s’ha de demanar auxili
al rei dels botiflers
quan s’acosta a domicili.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 24 de juny de 2018

dijous, 9 de març del 2017

Més de 20.000 poetes de tot el món


Abans d’ahir, el blog de Fernando Sabido Sánchez Poetas Siglo XXI va arribar a les 20.000 entrades amb dos poetes de San Francisco i altres joves poetes nord-americans, xilens, argentins i peruans, i segueix creixent, amb poetes de tot el món i de tots els sexes, les races, les ètnies, les èpoques i els estils, millorant els comentaris, i aparell crític, amb la qual cosa ens va oferint un amplíssim panorama de la poesia de tots els temps, ja que en aquests darrers dos anys ha incorporat molts poetes clàssics, no solament del món greco romà, sino també d’altres cultures antigues com la àrab, la xinesa, la japonesa, la Índia i altres.

Com ja vaig fer quan va arribar als 10.000 i 15.000, Cosa que supera amb molt les meves possibilitats, i sens entrar en una anàlisi qualitativa, faré un breu anàlisi numèric dels poetes per estats i països.

Ens trobem, doncs, que els tres estats amb més poetes representats son: Espanya, amb un total de 3.844 poetes, amb més del doble que el segon, Argentina (1.841 ), que va seguit de Xile (1.311), Mèxic (1.272) i Estats Units (1.034).

Amb més de 500 hi ha Colòmbia (784), Perú (690), i Cuba (604).Amb més de 400, Itàlia (496), Brasil (426), Veneçuela (424) i França (408). Amb més de 300, Equador (330) i Anglaterra (307). Amb més de200, Uruguai (282), Alemanya (251) Portugal (216) i Grècia (208). I amb més de 100 , Bolívia (198), República Dominicana (192), Costa Rica (184), Puerto Rico (172), Nicaragua (178), Canadà (166), Guatemala (144) i Hondures (128) pel que fa a l’ Amèrica llatina, i Rússia (191), Xina (170), Israel (162), Romania (161), Polònia (138),  Japó (136) i Suècia (102) pel que fa a Europa i Àsia.

Amb més de 50 hi ha països europeus com Holanda (80), Bulgària (73) i Àustria (57), àrabs com Iran (67), Marroc (63) i Iraq (55), i pel que fa a la resta del món, (Vietnam (92), Nova Zelanda (59) i Austràlia (54).

Si analitzem Espanya per nacionalitats i comunitats autònomes, ens trobem que les tres primeres són: Andalusia (984), Madrid (475) i Catalunya (337), que va seguida de Castella i Lleó (312). Ja a més distància van, però força igualades, el País Valencià (206). Canàries (201), Galícia (200), Astúries (181) i el País Basc (184). Les Illes Balears i les Pitiüses  hi estan representades amb 68 poetes, amb la qual cosa tenim que la part dels Països Catalans que actualment està dins Espanya sumarien un total de 588 poetes, ja pel damunt d’Itàlia i  Brasil.

Amb tot, la quantitat tampoc  no ens ha d’enganyar, perquè la major part dels poetes i les poetesses actuals estan tallats d’un mateix patró i segueixen els dictats de la moda d’una poesia molt subjectiva, i molt pocs van gaire més enllà, podent entrar dins el cànon dels clàssics.

Entre aquests hi ha els catalans Àlex Susanna, el bisbe Pere Casaldàliga i Lala Noguera i Clofent i el valencià Enric Calvo i Dolz, inclosos en aquesta part de l’antologia de la poesia mundial que estic comentant.

És, per tant ja, una mostra a tenir molt present de la millor poesia de tots els temps, i de la gran feina de recollida i classificació de la mateixa d’aquest pintor i poeta i antòleg andalús de poesia, nascut el 1950, però resident a la població madrilenya d’ Alcalá de Henares, que ha publitat dues antologies més a la xarxa,i el seu equip de col·laboradors i seguidors, els cuals ja ultrapassen els 1.000, i compta amb més de 7 milions 934.000 visites, així com de la presència molt viva i productiva de la poesia a la xarxes socials.

Reitero doncs la meva felicitació a Fernando Sabido Sánchez per la seva feina de divulgació d’un gènere que, a nivell comercial, no té ni molt menys el pes de la novel·la, però que a nivell cultural i fins i tot polític en té molt.

©Joan Fort i Olivella

divendres, 5 d’agost del 2016

Franco o la Coronela


Què us ha fet la Coronela,
que no la voleu al Born?
Sí Franco dalt del cavall
per recordar-nos a tots
que perdura el seu domini
amb els aliats de torn?

©J. B. Fort
Atl., 4 d’agost de 2016

dimarts, 26 de juliol del 2016

Ripoll



El monestir, el palau abacial, el museu.
Guifré el Pilós, l’abat Oliva, l’Honorat Vilamanyà.
La Bíblia al cor de Catalunya impresa.
Les armes, les armes secretes, la pau.
La Guerra dels 100 Anys, les Guerres Carlines, la Guerra Civil.
L’orgue, la música, la poesia.
En Florenci Crivillé, en Miquel  Martí i Pol, l’Anna.
Les esquelles, les sardanes, les veus.
El riu, els ponts, el passeig.
Tantes coses, arbres i persones en un sol nom.
Només vull que no s’oblidin.
Capital de la Cultura Catalana per un any.
De la lluita per la independència i la pau
per moments.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 16 de juliol de 2016

divendres, 15 de juliol del 2016

Brutal atropellament




















Passeig dels anglesos.
Record fugisser.
Terrible per a molts.

Focs d’artifici.
Brutal atropellament.
Nit de dol nacional.

Costa Blava.
Mar sagnant.
Costa creure-ho.

Condol general.
Solidaritat.
Que no passi més!

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 14 de juliol de 2016.

divendres, 10 de juny del 2016

Nascuts al juny



















Era un setembre,                    
quan figues i raïms
estaven al punt.

La seva injecció,
digestió
i maduració

a cops de vent i suor,
de pluja, fred i calor
els donarien això.

Suc dolç com les maduixes,
les síndries i els melons
les cireres i els préssecs.

I, perquè no, les nous,
que, quan s’acosta el solstici,
també estan al punt.

Al punt per a la nogada.
Al punt per a la vesprada
per tots més celebrada.

Al punt per a la segada
dels blats i els cereals
que omplirien la taula.

Uns fruits ben saborosos,
com els del gran Carner,
en continents diversos.

O els d’en Juli Garreta,
en Bou o els Puigferrer,
que encara ens fan saltar.

Uns fruits que, de vegades,
duren tant al govern,
que, ni els seus néts s’ho creuen.


Valga’m Déu el que han de veure
els nascuts fa més d’un segle
quan el planeta era en guerra.

Una dona al capdamunt
del país amb més estels
a la bandera germana

porta el nom del primer home
que pujà al seu cim més alt
arreu on va per cognom.

Vatua l’olla, quins pebrots
s’han de tenir per deixar
tants homes bocabadats!


Per això som regraciats
els nascuts al mes de juny,
en que morí Juan Ramón.

I a molts els treu de polleguera
més d’un discurs fora de lloc
totalment desorbitat.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 9 de juny de 2016

divendres, 20 de maig del 2016

La por d'en Montoro



(foto Empordà.cat)









La llum de tanta estelada
espanta tant en Montoro,
com les banyes d’un toro
que volen prendre volada.

Deixar per sempre l’arada,
promeses d’oro i el moro
i repetir com un lloro
bestieses de corada

per anar al Calderón
i tornar amb la copa
lliure d’aquest malson
que li amarga la sopa.

I li tregui la son,
es quedi sol a Europa
i al mapa del món
perquè ha perdut la gropa.

©J. B. Fort
Atlixco, 20 de maig de 2016

dimecres, 20 d’abril del 2016

Atlixco, poble màgic


























Vaig anar a parar en una ciutat
que s’ha convertit en poble màgic
perquè te la gran discapacitat
de tornar-se tota un immens mercat
que d’escombraries esdevé hemorràgic.

Doncs seria poc si cada vorera
no fos una cursa d’obstacles
per aquells qui tenen massa xerrera,
o no s’adonen que es cosa sobrera
buscar-hi els diumenges grans espectacles.

Si no és el gran espectacle de les flors
que sense falta posen a la plaça
els dels vivers i altres olors
que es desprenen de la tassa
de cafè que veuen els vividors.

Perquè, si senyors, de màgia en tenen
els carrers que pugen cap al cerro
i de tant en tant veure algun enterro
o els casaments que no s’entenen
sinó és perquè amb la calor s’estenen

les ganes de menar neu o gelat,
o assaborir un sorbet cruixent
com Don Goyo, que sempre està present
amb la seva fumarola al terrat
dels volcans que coronen la ciutat.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 20 d’abril de 2016

dimarts, 12 d’abril del 2016

Per on ha de passar la via verda



















Per on ha de passar la via verda

Hi ha molt de verd a la Garrotxa,
però la via verda no té sortida
cap a Sant Pau pels Resclosanys.

Com ho farem?, es pregunten fa anys
per fer-ne via i sense fer fressa.
Que passi pel pont que va fer el meu avi

I així la cosa s’arranja aviat.
Però nois, que us heu pensat.

Que això és bufar i fer ampolles?
Esteu ben arreglats, poseu-vos-hi molles.

Que tots plegats volem tranquil·litat
i no una altra dificultat.

Busqueu alternatives més viables.
Potser haureu de tirar alguns cables.

Si no voleu passar per Collabós,
pel camí de Sant Ponç i el del Pedrós.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 8 d’abril de 2016.

dijous, 24 de març del 2016

El verd més gustós




















Verd sobre verd hi ha a la Garrotxa en abundància,
com en altres llocs de la Catalunya humida,
però aquí el saben vendre amb tanta constància
que no resulta fàcil prendre’n bé la mida.

El verd dels prats, el verd dels horts, el verd dels boscos.
El verd dels pins, de les alzines i del faig.
El verd de les verdures que en el mes de maig
assoleix una intensitat, que els quioscos

no poden reflectir com es mereix. Només
provant els seus sabors, olors i qualitats
es pot comprovar que no hi té accés
tothom qui vol, ni els més assabentats.

Tan sols els més experts en la matèria
poden copsar l’olor dels pèsols estofats,
o aquells qui tenen la pesada dèria
de posar el nas a tot arreu i en tots els plats.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 24 de març de 2016

Poema escrit per al Recital
dels Amics de les Lletres Garrotxines
Els Poetes saluden la primavera
Verd sobre Verd, del 9 d'abril de 2016,
i publicat al llibret del recital.

divendres, 18 de març del 2016

Llaços lliures



















Llengües germanes.
Ponts de diàleg.
Projecció cap al futur.

Pobles que es troben.
Proves que es posen.
Llencen desafiaments.

Trencar cadenes.
Trobar dreceres.
Lligams que no ens esclavitzin.

Sumar esforços.
Sanejar cossos.
Lloar llums i llibertat.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 17 de març de 2016

Poema escrit per i publicat a la versió en paper
en castellà, català i romanès de la revista
Horitzó Literari Contemporani (HLC 2)
de Març-Abril de 2016,
dirigida per  Daniel Dragomirescu.

dimarts, 8 de març del 2016

Felicitats, dones


Felicitats a totes les dones
que han sabut, saben i sabran
treballar, estimar, procrear i educar
per millorar la nostre espècie
en tots els àmbits i espais.

A aquelles que fan aquestes
i moltes altres funcions
de la manera adequada
en cada moment i ambient
que ho requereix el servei.

A les que lluitant nit i dia
contra tota adversitat
aconsegueixen que els homes
facin menys bestieses
i més obres dignes d’ells.

A les que m’han ajudat
a arribar fins a on estic
i a seguir el seu bon exemple
fent tot el millor que pugui
per estimar-les com cal.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 8 de març de 2016

dimarts, 22 de desembre del 2015

Aquest Nadal plantaré una olivera



Aquest Nadal plantaré un xiprer
a la nostra nova casa
perquè tingui perspectiva
devers el cel infinit.

Aquest Nadal plantaré una olivera
a la nostra nova casa
perquè hi regni la pau
des del seu primer moment.

Aquest Nadal plantaré una alzina
a la nostra nova casa
perquè no perdi mai el verd
ni l’escalfor ni l’amor
cap a aquella terra aspra
però plena d’amistat.

Aquest Nadal plantaré una parra
a la nostra nova casa
perquè no hi falti el pa i el vi
de la Fe i de l’Esperança
que tots dos portem a la sang
amb caritat renovada.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 26 de novembre de 2015
Poema llegit al Recital de Nadal dels Amics de les Lletres Garrotxines,

Celebrat al Casal Marià d’Olot el 13 de desembre de 2015

dimarts, 8 de desembre del 2015

La paleta d'en Lluís Roura



La paleta del pintor
s’omple de color
arreu on va.

N’hi ha tants a la natura,
que no cal ser gran figura
per a saber-les captar.

Però una altra cosa
és saber pintar una rosa
que una cara o una mà.

Cadascuna té una vida,
una forma i una mida,
que caldrà representar.


Aquí sí que cal talent,
destresa i enteniment
perquè sigui una obra d’art.

No cal allargar el discurs.
Més val anar de cara al gra,
mostrar un exemple concret.

És el cas d’en Lluís Roura.

Ell va tenir en De Palau
i l’estany per fer del somni
una obra d’art duradora.

L’exemple del gran Van Gogh
li va servir per saber
tot el que ens pot dir el grog.

Els colors de l’Empordà                 

una eina per treballar
sense anar molt lluny de casa.

No es conformà amb això.
Va voler anar molt més lluny,
deixar altres llocs del món
immortalitzats en les teles.

Grècia, Egipte o Terra Santa
li han servit per agenda
de la història i de la vida.



Tot ho ha pintat amb mestratge
i humilitat ben apresa
de la família i entorn.

Així ha trobat amics
que li han permès arribar
molt més lluny del que es pensava.

A través de les antenes
de la Ràdio Nacional
de Catalunya, la nostra.

I de la veu d’en Xavier Solà
va poder plasmar a les ones
tot el que ell sap i sap dir.

Amb la paleta i la veu,
quedant finalment impresa
en un llibre ben imprès

precisament a Olot,
terra de grans paisatgistes,
però potser més tancats.

Molts indrets de Catalunya
han quedat així per sempre
conservats en tres mitjans.

En paper, en tela i en disc.
Perquè tots aquells que vulguin
puguin gaudir d’uns colors,
unes fotos i uns pobles
plens d’història, d’art i vida.

Tan vius, que no podem
sino veure’ls i estimar-los
com molta gent ha estimat.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 21 de novembre de 2015


dilluns, 30 de novembre del 2015

Recordant alguns mestres (2)


Això de la rima, benvolguts lectors,
em pot servir, com en aquest cas,
per recordar els professors que vaig tenir
en el batxillerat, a la classe de dibuix.

I també alguns dels seus deixebles,
companys meus d’agradables xerrades
a l’entorn d’una cervesa.

Altres mestres en el món de la cobla
o en el de la Història.
És el cas d’en Vicens Vives.

D’ell vaig aprendre moltes coses
que després no he pogut aplicar,
però que tenen gran transcendència.

La manera com els països,
i les persones també,
canvien de fronteres.

Fins que arriba un moment
en què tot és relatiu
al poder del més actiu.

©J. B. Fort
Atlixco, 21/26 de novembre de 2015

Recordant alguns mestres


Sé que molesta el teu fum, Brassens,
per arribar a una taula de consens.
Caldrà cercar, doncs, lluny de l’encens,
altres noms de colors més convincents.

Com em recordo, ara, d’en Vicens,
que ens ensenyà de l’art els rudiments,
igual que en Fita, qui per mancaments,
a renyar-nos no era tan propens.

En Perpinyà o en Julià Cutiller,
que dins un ou es mou i té el cap
intentant de no fer cap nyap.

Potser en Pep Camps, home punter,
en contar de l’Orient el que convé
en aquest moment de gran desori.

També vull completar el repertori
amb l’Avi Xaxu, per a tots els sardanistes,
inspirador de grans ballades, i d’artistes.

©J. B. Fort
Atlixco, 21 de novembre de 2015

dimecres, 11 de novembre del 2015

Miquel Plana i Miquel Martí i Pol



Anar a Olot pels voltants de Sant Lluc o en general a la tardor et permet copsar tots els colors de l’àmplia activitat cultural i artística de la ciutat dels volcans i de la seva gent, així com dels paisatges que l’envolten.

Una d’aquestes són el conjunt d’exposicions que, amb el títol general de Miquel Plana. Arquitecte del llibre, es poden veure en diverses sales de la ciutat, i especialment a la Sala Oberta de l’Hospici.


Com diu el fulletó explicatiu, són diverses exposicions dels llibres de bibliofília de Miquel Plana i Corcó (1943-2012). Es tracta d’una obra excepcional, pionera a la Garrotxa, i una de les més reeixides del panorama cultural i editorial de Catalunya en aquesta especialitat. Més de cent cinquanta volums que recullen textos d’uns dos-cents escriptors catalans il·lustrats per més d’un centenar d’artistes plàstics. Aquesta obra, feta en la seva totalitat a Olot, es distribueix per diferents espais de la ciutat seguint el criteri que es desprèn dels temes que conformen cadascun dels volums de l’obra de Plana. Ha merescut elogis de crítics de Catalunya, Espanya i França, i ha estat exposada a Barcelona, Madrid i París.


Concretament, la que mostra moltes de les seves portades i edicions de llibres es pot veure encara fins al 17 de gener de 2016,  i la que es titula “Miquel Plana. Cartells: bibliofília en 2D” fins al 22 de novembre, contenen entre altres alguns dels poemes i cartells amb poemes del gran poeta de Roda de Ter Miquel Martí i Pol, que mostro en aquesta entrada per la seva permanent actualitat.


El recordo encara en la seva darrera visita a Olot i el recital que li vam dedicar els Amics de les Lletres Garrotxines, i quan llegeixo aquests i altres poemes seus me n’adono de la força que poden tenir les paraules i la poesia, quan són expressades amb senzillesa i honestedat.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 11 de novembre de 2015

dijous, 20 d’agost del 2015

El dífícil art de ser Poeta

Benvolguts poetes i poetesses i demés lectors i lectores a hores intempestives d'aquest blog.

Malgrat el meu llarg silenci, segueixo llegint poesia i escrivint alguns versos, i us convido a escoltar demà a aquest gran poeta i antòleg.


ESTE VIERNES 21 DE AGOSTO A LAS 18:00HS 
ERÍA‬ ESTARÁ DE INVITADO EL POETA ESPAÑOL 
"FERNANDO SABIDO SANCHEZ" UN LUJO PODER 
ENTREVISTARLO"


Però jo no el vaig poder escoltar per una confunsió amb l'horari i el seu blog ja està a punt d'arribar als 19.000 poetes! (3/9/2015) i ja els ha ultrapassat! (7/9/2015)

dilluns, 18 de maig del 2015

Leo Messi i el Barça


Ens dones grans alegries
i també alguns problemes,
sobretot als altres equips,
amb la teva grapa i velocitat
vistes molt poques vegades.

Recordo el teu debut,
molt jove i ple de promeses,
que has complert  amb escreix
omplint els marcadors
de gols que fan història.

Et comparen amb Pelé,
Maradona, Stòitxskov, Ronaldo
i altres que no vull dir,
però realment els únic
i ho acabes de fer palès.

Fas dos grans gols al Bayern
i un altre decisiu a l’Atlético
que ens portaran a Berlín
a guanyar cinquena Champions
i d’una vegada la lliga.

Ets la glòria argentina del Barça
i amb el “Purito” i el Papa
l’ alegria d’aquests temps
de ponts de fe i esperança
en un futur gloriós
per al Barça i Catalunya.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 17 de maig de 2015
Leo Messi i el Barça - CC by 4.0 - Joan Baptista Fort Olivella

dilluns, 23 de febrer del 2015

Ja hi ha més de 15.000 poetes



Divendres passat, el blog de Fernando Sabido Sánchez Poetas para el Siglo XXI va arribar a les 15.000 entrades i segueix creixent a grans passes, amb poetes de tot el  món i de tots els sexes, les races, les èpoques i els estils, des de místics i religiosos, fins a ateus, comunistes, anarquistes, i tots els -ismes coneguts, conreadors de la poesia visual, etc. És, per tant, una fita molt important.

Com ja vaig fer quan va arribar als 10.000
 http://poefotoh.blogspot.mx/2013/06/mes-de-10000-poetes-en-un-blog.html,
i sens entrar en una anàlisi qualitativa, faré una breu anàlisi numèrica dels poetes per estats i països, centrant-me en el cas de Catalunya.

Ens trobem, doncs, que els tres estats amb més poetes representats serien: Espanya, amb un total de 2.912 poetes, gairebé doblant al segon, Argentina (1.464), que va seguit de Xile (1.110). A força distància els segueixen Mèxic (874), Estats Units (678), Colòmbia (564), Perú (511), i Cuba (479), i encara més Veneçuela (358), Itàlia (356), Brasil (333) i França (308). Després vindrien Equador (250), Uruguai (240), Anglaterra (223), El Salvador (179) i Bolívia (178), gairebé empatats Portugal (156), República Dominicana (158), Costa Rica (154) i Nicaragua (153), i després Grècia  i Puerto Rico (132), Hondures (128) i Israel (118).

Però si analitzem Espanya per nacionalitats i comunitats autònomes, ens trobem que les tres primeres són: Andalusia (751), Madrid (372) i Catalunya (272), que va seguida de Castella-Lleó (234). Ja a més distància van, però força igualades, Canàries (156), Galícia (153), Astúries (146), El País Basc (145) i el País Valencià (144). Les Illes Balears i Pitiüses  hi estan representades amb 54 poetes, amb la qual cosa tenim que la part dels Països Catalans que actualment està dins Espanya sumarien un total de 470 poetes, ja molt pel damunt del Brasil i segurament pel damunt de Cuba, si tinguéssim en compte els poetes d’Andorra (2), la Catalunya Nord i l’Alguer. Ceuta només té 1 poeta a l’antologia, com molts petits estats, però cap d’ells és gens menyspreable.

Cal fer també esment d'estats com Marroc (53), Iran (53), Iraq (37) i el Líban (25), també amb una tradició mil·lenària i poetes de gran valor religiós i cultural. És per  tant ja una mostra molt important de la millor poesia de tots els temps, i de la gran feina de recollida i classificació de la mateixa d’aquest pintor, poeta i antòlag andalús de poesia, nascut el 1950, però resident a la població madrilenya d’Alcalá de Henares, i el seu equip de traductors i seguidors, que ja ultrapassen els 850, i compta amb més de 4 milions 358.000 visites, entre les quals moltes de meves, així com de la presència molt viva i productiva de la poesia a la xarxa.

Finalment només voldria comentar que els tres darrers poetes catalans antologats són Rafael Argullol (Barcelona, 1949), amb 25 obres publicades d’una gran profunditat i qualitat (14.840), Antoni Turull i Creixell (Barcelona, 1933-Bristol, 1990), gran estudiós de Pere Quart (Sabadell, 1899-Barcelona, 1986) i de Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-Vic, 2003), així com de la poesia cubana en concret i iberoamericana en general (14.996); i Miquel Desclot (El Clot, 1952), amb una important producció destinada als infants (14.99?). Podríem dir, per tant, que hi són tots els grans poetes del país, si bé encara hi manquen molts autors que s’han mogut i es mouen en un àmbit més local i amb obra no traduïda i per tant menys coneguda a fora, com és el cas dels meus companys i companyes dels Amics de les Lletres Garrotxines, especialment Joan Mercader i Sunyer i Concepció Batallé i Mallarach.

Reitero doncs la meva felicitació a Fernando Sabido Sánchez per la seva feina de divulgació d’un gènere que, a nivell comercial, no té ni molt menys el pes de la novel·la, però sí a nivell cultural.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 23 de febrer de 2015, amb modificacions i afegitons al llarg de la setmana.

Postdata: Ja ha ultrapassat els 17.000! (7 de setembre de 2015).
I els 18.000! (22 de gener de 2016).
I els 19.000! (30 de juliol de 2016).
Avui (7 de març) de 2017) ha ultrapassat els 20.000 i n'escriuré un nou comentari.