Més de 20.000 poetes de tot el món

Abans d’ahir, el blog de Fernando Sabido Sánchez Poetas Siglo XXI va arribar a les 20.000 entrades amb dos poetes de San Francisco i altres joves poetes nord-americans, xilens, argentins i peruans, i segueix creixent, amb poetes de tot el món i de tots els sexes, les races, les ètnies, les èpoques i els estils, millorant els comentaris, i aparell crític, amb la qual cosa ens va oferint un amplíssim panorama de la poesia de tots els temps, ja que en aquests darrers dos anys ha incorporat molts poetes clàssics, no solament del món greco romà, sino també d’altres cultures antigues com la àrab, la xinesa, la japonesa, la Índia i altres.

Com ja vaig fer quan va arribar als 10.000 i 15.000, Cosa que supera amb molt les meves possibilitats, i sens entrar en una anàlisi qualitativa, faré un breu anàlisi numèric dels poetes per estats i països.

Ens trobem, doncs, que els tres estats amb més poetes representats son: Espanya, amb un total de 3.844 poetes, amb més del doble que el segon, Argentina (1.841 ), que va seguit de Xile (1.311), Mèxic (1.272) i Estats Units (1.034).

Amb més de 500 hi ha Colòmbia (784), Perú (690), i Cuba (604).Amb més de 400, Itàlia (496), Brasil (426), Veneçuela (424) i França (408). Amb més de 300, Equador (330) i Anglaterra (307). Amb més de200, Uruguai (282), Alemanya (251) Portugal (216) i Grècia (208). I amb més de 100 , Bolívia (198), República Dominicana (192), Costa Rica (184), Puerto Rico (172), Nicaragua (178), Canadà (166), Guatemala (144) i Hondures (128) pel que fa a l’ Amèrica llatina, i Rússia (191), Xina (170), Israel (162), Romania (161), Polònia (138),  Japó (136) i Suècia (102) pel que fa a Europa i Àsia.

Amb més de 50 hi ha països europeus com Holanda (80), Bulgària (73) i Àustria (57), àrabs com Iran (67), Marroc (63) i Iraq (55), i pel que fa a la resta del món, (Vietnam (92), Nova Zelanda (59) i Austràlia (54).

Si analitzem Espanya per nacionalitats i comunitats autònomes, ens trobem que les tres primeres són: Andalusia (984), Madrid (475) i Catalunya (337), que va seguida de Castella i Lleó (312). Ja a més distància van, però força igualades, el País Valencià (206). Canàries (201), Galícia (200), Astúries (181) i el País Basc (184). Les Illes Balears i les Pitiüses  hi estan representades amb 68 poetes, amb la qual cosa tenim que la part dels Països Catalans que actualment està dins Espanya sumarien un total de 588 poetes, ja pel damunt d’Itàlia i  Brasil.

Amb tot, la quantitat tampoc  no ens ha d’enganyar, perquè la major part dels poetes i les poetesses actuals estan tallats d’un mateix patró i segueixen els dictats de la moda d’una poesia molt subjectiva, i molt pocs van gaire més enllà, podent entrar dins el cànon dels clàssics.

Entre aquests hi ha els catalans Àlex Susanna, el bisbe Pere Casaldàliga i Lala Noguera i Clofent i el valencià Enric Calvo i Dolz, inclosos en aquesta part de l’antologia de la poesia mundial que estic comentant.

És, per tant ja, una mostra a tenir molt present de la millor poesia de tots els temps, i de la gran feina de recollida i classificació de la mateixa d’aquest pintor i poeta i antòleg andalús de poesia, nascut el 1950, però resident a la població madrilenya d’ Alcalá de Henares, que ha publitat dues antologies més a la xarxa,i el seu equip de col·laboradors i seguidors, els cuals ja ultrapassen els 1.000, i compta amb més de 7 milions 934.000 visites, així com de la presència molt viva i productiva de la poesia a la xarxes socials.

Reitero doncs la meva felicitació a Fernando Sabido Sánchez per la seva feina de divulgació d’un gènere que, a nivell comercial, no té ni molt menys el pes de la novel·la, però que a nivell cultural i fins i tot polític en té molt.

©Joan Fort i Olivella

Llaços lliures

Llengües germanes.

Ponts de diàleg.

Projecció cap al futur.

Pobles que es troben.

Proves que es posen.

Llencen desafiaments.

Trencar cadenes.

Trobar dreceres.

Lligams que no ens esclavitzin.

Sumar esforços.

Sanejar cossos.

Lloar llums i llibertat.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 17 de març de 2016

Poema escrit per i publicat a la versió en paper
en castellà, català i romanès de la revista
Horitzó Literari Contemporani (HLC 2)
de Març-Abril de 2016,
dirigida per  Daniel Dragomirescu.

Recordant alguns mestres (2)

Això de la rima, benvolguts lectors,

em pot servir, com en aquest cas,

per recordar els professors que vaig tenir

en el batxillerat, a la classe de dibuix.

I també alguns dels seus deixebles,

companys meus d’agradables xerrades

a l’entorn d’una cervesa.

Altres mestres en el món de la cobla

o en el de la Història.

És el cas d’en Vicens Vives.

D’ell vaig aprendre moltes coses

que després no he pogut aplicar,

però que tenen gran transcendència.

La manera com els països,

i les persones també,

canvien de fronteres.

Fins que arriba un moment

en què tot és relatiu

al poder del més actiu.

©J. B. Fort

Atlixco, 21/26 de novembre de 2015

Recordant Georges Brassens i Frederic Mistral

Mentre anava escoltant el CD Tramuntana de la Companya Elèctrica Dharma per l’AP 8 prop de Besiers, vaig veure que la propera àrea de servei  portava el nom del gran poeta i cantautor de Seta Georges Brassens (1921-1981).

Vaig pensar que era una bona idea dedicar-li aquest espai i fer-hi una parada, ja que és considerat un dels millors poetes francesos de la postguerra i el primer dels grans cantautors dels darrers 50 anys, i els ha influït a tots, especialment a alguns dels setze jutges i altres de la nova cançó, que n’han fet bones versions en català, com Josep Maria Espinàs, Delfí Abella, Joan Manuel Serrat, Quico Pi de la Serra, Rafael Subirachs, i sobretot el terrassenc Miquel Pujadó, que aquests dies està divulgant les seves cançons des de València fins a Perpinyà, així com la cantant valenciana Eva Dénia.

En efecte, llegint algunes de les lletres de cançons o fragments que s’hi reprodueixen i mirant el monument que li van dedicar, hom pot recordar i admirar la grandesa d’aquest home que, amb el seu gran bigoti i uns ulls grossos de mirada pregona, va saber retratar com pocs l’univers humà que l’envoltava i les seves misèries.

També em plau de recordar que un dels poetes a qui va dedicar dos dels seus discos va ser Paul Fort (Reims, 1872, - Monthleri, 1960), autor dels 17 volums de Les Ballades Françaises, escrites entre 1928-1958, i reconegut pels seus col·legues com a príncep dels poetes el 1912, i la cançó que li va dedicar Jean Ferrat.

Passejant després per la Carrière des Lumières, on es projecten damunt les parets de les antigues mines de bauxita, explotades des del temps dels romans, un magnífic audiovisual sobre Michelangelo Buonarotti, Leonardo da Vinci i Rafael, pel poblat medieval  proper de Les Baus de Provença, la vila d’Arle, on el record del gran pintor belga Vincent Van Gogh hi és tant viu i explotat que fa meditar molt sobre la vida i mort d’alguns artistes, i altres pobles de la Provença, només dos dels quals porten el nom en occità i francès, i on no vaig sentir ningú que parlés provençal, i també per Mònaco, on encara es parla i s’ensenya a les escoles del seu petit principat el  monegasc, no podia ni puc deixar de pensar en Frederic Mistral (Malhana, 1830-1914).

Tot i la popularitat que va obtenir la seva novel·la Mireio (1859), la importància del seu diccionari Lou Tresor dou Felibrige (1878-1886), i haver obtingut el Premi Nobel el 1904,  així com la vigència de bona part del seu pensament polític inicial, avui molts pocs parlen la seva llengua i no té cap àrea de servei dedicada a l’autopista, que porta el nom de la Provençale, però que no recorda a qui més va fer per salvar la llengua de la regió., El que està clar és que no ha tingut com a Catalunya la força de la seva gent i d’alguns partits i moviments polítics per mantenir-la viva, i en canvi s’ha hagut d’enfrontar amb un estat francès encara molt més centralista i fort que l’espanyol, que ell va atacar durament, però que, enfortit encara més per les dues guerres mundials i el governs del mariscal Pétain i del general De Gaulle, els va engollir.

Davant la porta de la Facultat de Medicina de la Universitat de Montpeller i els busts d’alguns dels doctors que van donar vida a les seves aules i a molts pacients, així com de l’arc de triomf que més enllà presideix una de les principals avingudes de la ciutat, ara també afectada per la construcció del modern tramvia, però que permetrà a aquesta ciutat en ple creixement una vida més digna i tranquil·la, recordo el càncer que en una clínica de la mateixa van diagnosticar al cantautor i que li va causar la mort, així com em pregunto pel càncer del terrorisme i les seves causes, que afecten la nostra societat fins a ferir-la greument.

©Joan B. Fort

Atlixco, 17 de novembre de 2015

El procés imparable

El procés d’Independència que viu Catalunya és imparable. Les manifestacions d’aquests darrers 4 anys amb motiu de la Diada de l’11 de Setembre, organitzades per l’ANC i diverses entitats cíviques,  amb rèpliques els caps de setmana anteriors a les principals ciutats del món, així ho han fet palès, així com la consulta del 9-N i les properes eleccions del 27-S.

La manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa” del 2012, va reunir 1.500 000 persones a Barcelona reclamant la Independència de Catalunya.

La Via Catalana del 2013 va ser una cadena humana de més de 400 km que, seguint l’antic traçat de la Via Augusta de N a S de Catalunya, va reunir 1.600.000 participants, 500.000 als carrers de Barcelona.

La Via Catalana 2014 o V, convocada amb l’objectiu de reivindicar el referèndum d’autodeterminació i la independència de Catalunya,  va omplir la Avinguda Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes amb 1.800.000 persones segons la Guàrdia Urbana de Barcelona.

I divendres passat la Via Lliure cap a la República Catalana 2015 va omplir els 5,2 km de la Meridiana de Barcelona fins a la plaça de les Glòries amb 2 milions de persones. Tenia 10 eixos reivindicatius, representats per 10 colors: justícia social, benestar social, democràcia, diversitat, solidaritat, equilibri social, sostenibilat, innovació, cultura i obertura al món, i va ser una mostra claríssima del que ja s’anomena la Revolució dels Somriures.

El caràcter absolutament pacífic d’aquests actes reivindicatius multitudinaris protagonitzats per la societat catalana, amb un augment exponencial de les estelades portades per les persones de totes les edats, sexes i edats i penjades als balcons, fins al punt que en aquesta darrera en duia quasi tothom, fan pensar que la consciència que la Independència de Catalunya és absolutament necessària per a què pugui ser un país del segle XXI i que les eleccions al Parlament de Catalunya, convocades per al proper 27 de setembre (27-S), tindran una majoria absoluta dels partidaris de la Independència (Junts pel Sí i la CUP), i el procés cap a la constitució de la República Catalana serà ràpid i definitiu.

El govern espanyol de Mariano Rajoy, que sistemàticament ha fet cas omís i ha obstaculitzat per mitjà del Tribunal Constitucional totes les lleis, drecrets, mesures i negociacions tendents al reconeixement dels drets bàsics de Catalunya com a país, com acaba de fer amb la hisenda pròpia, fent que el President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas i diversos consellers segueixin encausats per convocar la consulta del 9-N, que, tot i les enormes dificultats per poder dur-se a terme, va obtenir la absoluta majoria (80,76%, més d’1 milió 800 mil vots), i que l’espoli fiscal sigui absolutament insostenible (46 milions d'€ diaris) i totes les propostes de seguir formant part de l’Estat Espanyol absolutament increïbles per als catalans i les catalanes conscients de la situació política, econòmica, social i lingüística, i que el sorgit de les eleccions generals es veuran obligats a obrir un procés de negociacions, que serà molt llarg i difícil, però ineludible donat el grau de deteriorament de les condicions a què ha estat sotmesa la societat catalana per part de governs i institucions suposadament democràtics, i l’absolut enrucament dels mateixos.

©Joan B. Fort

Atlixco, 15 de setembre de 2015

Ja hi ha més de 15.000 poetes

Divendres passat, el blog de Fernando Sabido Sánchez Poetas para el Siglo XXI va arribar a les 15.000 entrades i segueix creixent a grans passes, amb poetes de tot el  món i de tots els sexes, les races, les èpoques i els estils, des de místics i religiosos, fins a ateus, comunistes, anarquistes, i tots els -ismes coneguts, conreadors de la poesia visual, etc. És, per tant, una fita molt important.

Com ja vaig fer quan va arribar als 10.000
 http://poefotoh.blogspot.mx/2013/06/mes-de-10000-poetes-en-un-blog.html,
i sens entrar en una anàlisi qualitativa, faré una breu anàlisi numèrica dels poetes per estats i països, centrant-me en el cas de Catalunya.

Ens trobem, doncs, que els tres estats amb més poetes representats serien: Espanya, amb un total de 2.912 poetes, gairebé doblant al segon, Argentina (1.464), que va seguit de Xile (1.110). A força distància els segueixen Mèxic (874), Estats Units (678), Colòmbia (564), Perú (511), i Cuba (479), i encara més Veneçuela (358), Itàlia (356), Brasil (333) i França (308). Després vindrien Equador (250), Uruguai (240), Anglaterra (223), El Salvador (179) i Bolívia (178), gairebé empatats Portugal (156), República Dominicana (158), Costa Rica (154) i Nicaragua (153), i després Grècia  i Puerto Rico (132), Hondures (128) i Israel (118).

Però si analitzem Espanya per nacionalitats i comunitats autònomes, ens trobem que les tres primeres són: Andalusia (751), Madrid (372) i Catalunya (272), que va seguida de Castella-Lleó (234). Ja a més distància van, però força igualades, Canàries (156), Galícia (153), Astúries (146), El País Basc (145) i el País Valencià (144). Les Illes Balears i Pitiüses  hi estan representades amb 54 poetes, amb la qual cosa tenim que la part dels Països Catalans que actualment està dins Espanya sumarien un total de 470 poetes, ja molt pel damunt del Brasil i segurament pel damunt de Cuba, si tinguéssim en compte els poetes d’Andorra (2), la Catalunya Nord i l’Alguer. Ceuta només té 1 poeta a l’antologia, com molts petits estats, però cap d’ells és gens menyspreable.

Cal fer també esment d'estats com Marroc (53), Iran (53), Iraq (37) i el Líban (25), també amb una tradició mil·lenària i poetes de gran valor religiós i cultural. És per  tant ja una mostra molt important de la millor poesia de tots els temps, i de la gran feina de recollida i classificació de la mateixa d’aquest pintor, poeta i antòlag andalús de poesia, nascut el 1950, però resident a la població madrilenya d’Alcalá de Henares, i el seu equip de traductors i seguidors, que ja ultrapassen els 850, i compta amb més de 4 milions 358.000 visites, entre les quals moltes de meves, així com de la presència molt viva i productiva de la poesia a la xarxa.

Finalment només voldria comentar que els tres darrers poetes catalans antologats són Rafael Argullol (Barcelona, 1949), amb 25 obres publicades d’una gran profunditat i qualitat (14.840), Antoni Turull i Creixell (Barcelona, 1933-Bristol, 1990), gran estudiós de Pere Quart (Sabadell, 1899-Barcelona, 1986) i de Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-Vic, 2003), així com de la poesia cubana en concret i iberoamericana en general (14.996); i Miquel Desclot (El Clot, 1952), amb una important producció destinada als infants (14.99?). Podríem dir, per tant, que hi són tots els grans poetes del país, si bé encara hi manquen molts autors que s’han mogut i es mouen en un àmbit més local i amb obra no traduïda i per tant menys coneguda a fora, com és el cas dels meus companys i companyes dels Amics de les Lletres Garrotxines, especialment Joan Mercader i Sunyer i Concepció Batallé i Mallarach.

Reitero doncs la meva felicitació a Fernando Sabido Sánchez per la seva feina de divulgació d’un gènere que, a nivell comercial, no té ni molt menys el pes de la novel·la, però sí a nivell cultural.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 23 de febrer de 2015, amb modificacions i afegitons al llarg de la setmana.

Postdata: Ja ha ultrapassat els 17.000! (7 de setembre de 2015).
I els 18.000! (22 de gener de 2016).
I els 19.000! (30 de juliol de 2016).
Avui (7 de març) de 2017) ha ultrapassat els 20.000 i n'escriuré un nou comentari.

Més de 10.000 poetes en un blog

Aquesta setmana el blog de Toni Ibañes ENTRELLUM ha arribat a les 200.000 visites, i ahir el blog de Fernando Sabido Sánchez Poetas para el Siglo XXI ja va ultrapassar els 10.000 poetes i en moment d’acabar aquest comentari ja arriba als 10.034. Vull per tant des dels meus blogs felicitar-lo sincerament com li vaig prometre a aquest darrer fa uns mesos i fer-ne un primer balanç de les xifres més rellevants.

El blog, que recull poetes des del segle XVIII, porta més d’1 milió 583.150 visites i té 712 seguidors, que segur que serien més, al menys en el meu cas, si tot i el seu volum anés una mica més ràpid, però de totes maneres és una xifra a tenir en compte en un blog de poesia que tal com presumeix el seu autor, un pintor abstracte i poeta de mirada plàcida, nascut a la província andalusa de Còrdova fa 63 anys però resident a Alcalà de Henares (Madrid), amb 5 poemaris publicats i 3 antologies, conté tants poetes de 177 països, etiquetats per ordre alfabètic de països i d’autors dintre aquests.
http://poetassigloveintiuno.blogspot.mx/.

Si mirem els països o estats representats amb més de 100 poetes Espanya, amb 2.311 poetes ocupa el primer lloc, més del doble d’Argentina (1.060) i prop de 4 vegades més que Xile (528), Estats Units (460) i Mèxic (440). En el 6è. lloc els segueix Cuba (328), en el 7è Colòmbia (306), en el 8è Itàlia (262), en el 9è. Veneçuela (238), en el 10è. Brasil (197) i en l’11è. França (191). Després venen Equador (163), Uruguai (144), Anglaterra (129), Portugal i Costa Rica (121), la República Dominicana (119), Nicaragua (108) i El Salvador (102).

Com que dintre d’Espanya també estan classificats per Comunitats Autònomes, ens trobem que el primer lloc l’ocupa Andalusia (618), el 2on. Madrid (303) i el 3er. Catalunya (214), més per tant que Brasil. Hem de tenir en compte però que hi ha tant els poetes que escriuen en català com en castellà i els que han nascut a dins com els que hi han creat la major part de la seva obra. Després segueixen Castella i Lleó (175), Astúries (120), la Comunitat Valenciana (114), el País Basc (108), Canàries (108) i Galícia (100). Les Balears es queden força enrere, amb 45 poetes. Hi ha doncs més de 373 poetes dels Països Catalans, encara que una bona part escriuen en les dues llengües o només en castellà.

Les extensions de la biografia, la bibliografia i els poemes antologats varien força en funció de la importància dels autors i les autores i de la seva obra, així com de la informació que posseeix de cadascun, sovint i sobretot en els més joves facilitada pel propi poeta o poetessa, o dels que escriuen o han escrit en llengües molt diferents i dels que quasi no hi ha traduccions, però en tot cas dóna les dades claus i els principals títols originals i la selecció està en funció de la seva representativitat i “modernitat”. Per tant crec que és un esforç molt lloable i que tot i l’eclecticisme mereix un reconeixement per la varietat de formes, de ritmes, de veus, de tons, de llengües, de cultures i d’estils representats que ens ofereix una visió molt àmplia de la poesia moderna i contemporània.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 5 de juny de 2013.

Postdata: Ja ha arribat als 12.000 poetes i poetesses. Els darrers són xilens. (25 de juny de 2014).

I als 15.000, amb poetes fins i tot àrabs i andalusins de fa més de mil anys o grecs de fa 2.500! (20 de febrer de 2015). Moltes Felicitats! Veure comentari.

I als 20.000, amb poetes xinesos, japonesos i de la Índia entre altres Estats (7 de març de 2017). Moltes Felicitats! Veure comentari.

L'energia inesgotable

Rebo molts de missatges de tota mena, bons, dolents i regulars. Alguns els comparteixo amb els amics, parents i coneguts de qui tinc el correu, però aquest m’ha semblat que l’havia de compartir amb els blocaires que vulguin llegir-lo. Realment val la pena.

Es tracta d’un invent casual d’un científic mexicà de la ciutat d’Aguascalientes, el metge i especialista en neuro oftalmologia Arturo Solís Herrera, que després de molts entrebancs burocràtics ha estat patentat per a tot el món a Rússia, i que pot revolucionar molts camps de la medicina així com de la vida diària personal i de les ciutats, com la mateixa on ell treballa.

El que ell va descobrir és el que es coneix como fotosíntesi humana, és a dir, que la melanina separa l’oxigen de l’hidrogen i n’extreu energia, però també els pot unir i passa el mateix, de manera que mitjançant un generador Bat-Gen permet mantenir una làmpada per més de 100 anys. De fet ell té un rellotge al seu despatx que ja porta 4 anys funcionant amb una mateixa pila. És clar que això als fabricants de piles no els agradarà gaire!

L’alcalde de la ciutat es va mostrar interessat en aquest gran invent i ja hi ha un projecte per il•luminar els Jardins dedicats al gran músic Manuel M. Ponce al centre de la ciutat, i també pot aplicar-se en malalties com l’artritis, la insuficiència renal, hepàtica i cardíaca, o el mal de Parkinson.

Segons el Dr. Herrera la melanina és la molècula més estable que es coneix (pot durar milions d’anys), i potser fou la substància que permeté l’eclosió de la vida i que solucioni molts dels problemes de l’energia en el futur. Esperem que així sigui.

http://www.slideshare.net/carlitosrangel/fotosntesis-humana-por-carlitosrangel

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 12 d’abril de 2011