A l’abundant literatura sobre la ciutat de Girona, publicada per Narcís Jordi Aragó i més recentment al Atlas lingüístic de les Comarques Gironines, voldria afegir-hi aquest poema de només tres versos, titulat “Gerona”, que reincideix en el tema de la boira, però que per a mi té un interès especial pel fet d’ésser escrit per aquest jove poeta mexicà (1982), que és fill del també poeta Mario Calderón i ara professor del Taller de Poesia d’Atlixco.
Val a dir que tant ell com el director de Cultura Ricardo Pérez Quitt i altra gent d’Atlixco i de Puebla coneixen Barcelona i Girona, i se’n van emportar una forta impressió. D’aquí que escriguin versos com aquests:
Domeña la niebla Cataluña:
el ciclo añil está vedado
a la mañana de Gerona.
(Alí Calderón, Imago prima, Universidad Autónoma de Zacatecas, 2005).
©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 12 de març de 2012
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris boira. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris boira. Mostrar tots els missatges
dilluns, 12 de març del 2012
dijous, 30 d’abril del 2009
Camí del Callís
Quan tot és fosc, en aquest mar de boira,
i el sol despunta per poder esclatar,
hom deixa de dormir o somniar
per agafar el llarg camí del Loira.
Deixa la plana i emprèn la pujada
vers el casal obert a la gran vall,
i l’adecenta per rebre l’entall
de la gent maca que es deleix d’albada.
La pedra sua encrestalls de sutge
de nits passades de fum i desdeny
pel pagès bru de tarannà ferreny
que la deixà sens gaire por del jutge.
I a les parets dels marges del voltant
broten com fongs ortigues i bardisses,
tot fent-les més verdoses i estantisses
quant més les deixis que vagin pujant.
L’esforç amb què unes mans dures crearen
aquest prodigi d’art i de beutat
be prou mereix seguir essent portat
amb tanta cura com els qui l’alçaren.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)