El famós arc de Cabo San Lucas, per on va passar
fra Martín Ignasi de Loyola tornant de Xina a finals
d'octubre de 1588
Potser alguns us preguntareu què he fet durant aquests dos anys i mig de pandèmia.
No he escrit cap poema, perquè la inspiració ja fa temps que m’ha deixat, i els pocs que he llegit no m’han agradat, llevat d’algun dels Amics de les Lletres Garrotxines i de la Raquel Lanseros.
Però abans de la pandèmia ja havia començat a llegir la Bíblica catalana, i ara he tornat a començar, i a escriure, primer a mà en una llibreta d’espiral i després a l’ordinador, una Cronologia universal, que si bé ja he arribat fins enguany, encara em queden buits d’alguns països, temes i personatges dels segle XVIII fins ara.
Això ho estic fent per ordenar i conservar una mica la memòria, que m’ha minvat molt.
Una prova és que dels llibres i pel•lícules que us esmentaré tot seguit quasi no us en podré dir res més.
Vaig llegir La Divina Comedia, del Dante Alighieri, i el Decamerón, de Giovanni Boccaccio que, tot sigui dit, em va decebre una mica, malgrat que té elements molt interessants i s’ha de valorar en el moment en què va ser escrit.
El que més em va agradar va ser la trilogia sobre Nova Zelanda de l’escriptora alemanya resident a a Espanya Sarah Lark, especialment En el país de la nube blanca, perquè El grito de la tierra i La canción de los maoríes, perden una mica d’interès. De tota manera traça una imatge de la migració a aquella illa tan llunyana però a la vegada tant bella i apassionant molt elaborada.
Una altra novel•la, encara més gruixuda i dura sobre el tema de la migració, és la de la parisenca afincada a Cartagena Marisa Grey Bajo el sol de medianoche, que relata amb una gran profusió de detalls les aventures d’una parella de San Francisco fins al Yukon, al Canadà més proper a Alaska, a la vall de Klondike, a la recerca de l’or, a finals del segle XIX.
I encara un best seller de Ken Follet El infierno del mundo, que retrata amb gran destresa les desgràcies dels fills de cinc famílies alemanyes i austríaques, russes, nord-americanes i galeses durant la Segona Guerra Mundial.
També he llegit amb plaer un clàssic francès del segle XIX, Eugenie Grandet, d’Honoré de Balzac, i vàries antologies editades per la UNAM, i a Internet alguns textos de demografia.
Seguint amb els viatges, vaig llegir Els viatges de Marco Polo i El mar Negro. Del siglo de Pericles a la actualidad, de Neal Ascherson, que serveix per entendre una mica l’actual conflicte d’Ucrània.
També he llegit el de l’escriptor nord-americà Paul Theroux El gran bazar de medianoche, on narra el seu viatge en tren des de Londres fins al Japó tornant per Rússia els anys 70. El més interessant són algunes descripcions de ciutats i països com Teheran, Afganistan, Peshawar, Calcuta, Ceilan o el Japó i les diferències culturals, religioses i polítiques. Ara he començat a llegir el llibre col•lectiu China. Pasado y presente de una gran civilización. Las claves para comprender “el fenómeno chino”, on s’analitzen els aspectes més rellevants de la mateixa.
No he pogut anar a la biblioteca de Puebla com abans solia. Però aquestes darreres setmanes he anat a la pobríssima biblioteca d’Atlixco, on vaig trobar alguns llibres de la interessantíssima col•lecció “Cronistas de América. Viajes, viajeros y hallazgos” , entre ells el de fra Martín Ignasi de Loiola Viaje alrededor del mundo, amb una completa introducció biogràfica de José Ignacio Telledine Idígoras, on es detallen els seus dos viatges entorn del món fins a la Xina per evangelitzar-los, i un tercer fins a l’actual Argentina, on va fundar l’arquebisbat de Buenos Aires, mentre que el seu cosí Martín García Óñez de Loiola(III) era governador del Regne de Xile.
Com que a la meva dona li agraden molt el cinema, hem vist sobretot a través de Youtube força pel•lícules, algunes també sobre la Segona Guerra Mundial, moltes alemanyes actuals, molt recomanables perquè transcorren en paisatges preciosos de Cornualla, Suècia, el Tirol i altres i narren històries familiars entretingudes i sense violència. En canvi, les russes, tot i que presenten drames considerables, ens solen deixar un regust força desagradable.
També, des que la pandèmia ha deixat algun respir, hem pogut assistir a l’estrena d’algunes pel•lícules documentals catòliques molt interessants, com Woigtila, sobre la vida de Sant Joan Pau II, o les sobre les aparicions a Garabandal i Medjugorie.
En català quasi només he pogut llegir el llibre de la parella d’un meu nebot, la Irene Gonzalo De zero a quatre mil seixanta-un metres. Hospital i muntanya, editat a través de micro crèdit i del seu Instagram Córrer per viure. És un dietari molt captivador dels quelcom més de dos anys que aquesta jove de Roda de Ter va passar en aquests dos llocs, lluitant per superar amb èxit un transplantament de fetge i tots els trastorns que això suposa.
Pel que fa a la música, he seguit escoltant moltes sardanes i música clàssica i de tota mena, i al
ciclisme ara només veig petits resums del Dany pro Cicling i faig sortides molt curtes, perquè ja de seguida em canso molt. En resum, que els seixanta ja m’estan pesant molt.
Joan B. Fort Olivella
Atlixco, 3 d’agost de 2022.
