Del bosc de Tosca a les roques Encantades
tens Vall d’en Bas tantes pedres per vorades
que se’n podria omplir un cabàs.
Els cingles de Roca-roja i del Grau
et tanquen pel migdia, i la nostra vista atrau
i es pregunta de què l’home és capaç.
La tossa de Pujolriu i els de Falgars més altius
vetllen els Hostalets i no són gaire gasius
del verd que presideix la vall arreu.
El verd ja senyoreja a glops
als cingles del Bronçar i a la serra de Llancers,
contrastant tothora amb els Crivillers
Puigsacalm i el puig dels Llops.
.JPG)
La serra del Corb i la Roca Bellera,
la de Marboleny i la serra Gatonera
et clouen per llevant tan dignament
que hom fixa els ulls en pobles que hem deixat:
I belles ermites, com Sant Mateu i Sant Quintí,
i a sota el Corb Sant Miquel i Sant Martí.
I de Sant Joan dels Balbs, que me’n dieu?
Un espai preciós i acollidor,
com a Ridaura el comunidor
que de l’església escampava la veu.
El Serrat i Massegur
em porten records de tu,
gent sincera i matinera,
bé i afaiçonant l’ambient
tant el Rourell i el Bosquet
com la Calm i la Clapera.
De la pedra n’han fet bes,
un monument al pagès
enmig del verd més pregon.
Si el blat de moro enamora,
potser aviat serà l’hora
de fer saber a tot el món
que els seus pobles i masies
tenen tot l’encant que els dies
els han donat amb l’ajut
de la gent més esforçada
que habita la contrada
i la cura amb gest traçut.
-->©Joan Fort i Olivella que se’n podria omplir un cabàs.
Els cingles de Roca-roja i del Grau
et tanquen pel migdia, i la nostra vista atrau
i es pregunta de què l’home és capaç.
La tossa de Pujolriu i els de Falgars més altius vetllen els Hostalets i no són gaire gasius
del verd que presideix la vall arreu.
El verd ja senyoreja a glops
als cingles del Bronçar i a la serra de Llancers,
contrastant tothora amb els Crivillers
Puigsacalm i el puig dels Llops.
La serra del Corb i la Roca Bellera,
la de Marboleny i la serra Gatonera
et clouen per llevant tan dignament
que hom fixa els ulls en pobles que hem deixat:
el Mallol, els Hostalets, Sant Esteve, Sant Privat,
Joanetes, Puigpardines, realment un gran present.
I belles ermites, com Sant Mateu i Sant Quintí,
i a sota el Corb Sant Miquel i Sant Martí.
I de Sant Joan dels Balbs, que me’n dieu?
Un espai preciós i acollidor,
com a Ridaura el comunidor
que de l’església escampava la veu.
El Serrat i Massegur
em porten records de tu,
gent sincera i matinera,
bé i afaiçonant l’ambient
tant el Rourell i el Bosquet
com la Calm i la Clapera.
De la pedra n’han fet bes,
un monument al pagès
enmig del verd més pregon.
Si el blat de moro enamora,
potser aviat serà l’hora
de fer saber a tot el món
que els seus pobles i masies
tenen tot l’encant que els dies
els han donat amb l’ajut
de la gent més esforçada
que habita la contrada
i la cura amb gest traçut.
Sant Salvador de Bianya,
tardor del 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada