Entrada destacada

Les festes majors mexicanes i les danses tradicionals

Un dels trets característics del poble mexicà és la seva visió festiva de la vida. Tal com ho va explicar molt bé Octavio Paz a El laber...

Translate

dimarts, 20 de desembre de 2016

Els meus haikús, en romanès



Fruit tardà dels tallers de poesia d’Alí Calderón de 2013 i 2014 fou un llibre de 165 haikus i fotografies en català i castellà (2015),on utilitzo aquest tipus de poema d’origen japonès per plasmar en imatges un seguit de llocs i algunes persones al voltant de la Mediterrània oriental que han deixat en mi i en la memòria col·lectiva un pòsit suficient com per a ésser reflectit poèticament.
Al portar tantes fotos ha fet que no s’hagi pogut editar, però el seguiment del blog de Fernando Sabido Sánchez Poetas Siglo XXI, del que també és col·laborador, va propiciar que contactés amb mi l’escriptor i editor romanès Daniel Dragomirescu i m’oferis la possibilitat de publicar algun llibre en la col·lecció “Bibliotheca Universaris” de la revista Orizont literar contemporan.
El resultat és aquesta versió, reduïda a 105 haikus, traduïts al romanès per la seva filla Monica Dragomirescu, que ofereixen la oportunitat de conèixer a la gent dels  nostres resope tius països les llengües de cadascun, tan semblants en molts aspectes, i als d’arreu de Llatinoamèrica la meva visió històrica i poètica d’alguns dels pobles mediterranis, començant per la que fou capital de l’imperi romà i avui de l’Església, i arribant fins a Ginebra i el seu estany.
Per als qui la vulgueu comprar, el preu és de 15 €, despeses d’enviament incloses.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 20 de desembre de 2016.

divendres, 5 d’agost de 2016

Franco o la Coronela


Què us ha fet la Coronela,
que no la voleu al Born?
Sí Franco dalt del cavall
per recordar-nos a tots
que perdura el seu domini
amb els aliats de torn?

©J. B. Fort
Atl., 4 d’agost de 2016

dimarts, 26 de juliol de 2016

Ripoll



El monestir, el palau abacial, el museu.
Guifré el Pilós, l’abat Oliva, l’Honorat Vilamanyà.
La Bíblia al cor de Catalunya impresa.
Les armes, les armes secretes, la pau.
La Guerra dels 100 Anys, les Guerres Carlines, la Guerra Civil.
L’orgue, la música, la poesia.
En Florenci Crivillé, en Miquel  Martí i Pol, l’Anna.
Les esquelles, les sardanes, les veus.
El riu, els ponts, el passeig.
Tantes coses, arbres i persones en un sol nom.
Només vull que no s’oblidin.
Capital de la Cultura Catalana per un any.
De la lluita per la independència i la pau
per moments.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 16 de juliol de 2016

divendres, 15 de juliol de 2016

Brutal atropellament




















Passeig dels anglesos.
Record fugisser.
Terrible per a molts.

Focs d’artifici.
Brutal atropellament.
Nit de dol nacional.

Costa Blava.
Mar sagnant.
Costa creure-ho.

Condol general.
Solidaritat.
Que no passi més!

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 14 de juliol de 2016.

divendres, 10 de juny de 2016

Nascuts al juny



















Era un setembre,                    
quan figues i raïms
estaven al punt.

La seva injecció,
digestió
i maduració

a cops de vent i suor,
de pluja, fred i calor
els donarien això.

Suc dolç com les maduixes,
les síndries i els melons
les cireres i els préssecs.

I, perquè no, les nous,
que, quan s’acosta el solstici,
també estan al punt.

Al punt per a la nogada.
Al punt per a la vesprada
per tots més celebrada.

Al punt per a la segada
dels blats i els cereals
que omplirien la taula.

Uns fruits ben saborosos,
com els del gran Carner,
en continents diversos.

O els d’en Juli Garreta,
en Bou o els Puigferrer,
que encara ens fan saltar.

Uns fruits que, de vegades,
duren tant al govern,
que, ni els seus néts s’ho creuen.


Valga’m Déu el que han de veure
els nascuts fa més d’un segle
quan el planeta era en guerra.

Una dona al capdamunt
del país amb més estels
a la bandera germana

porta el nom del primer home
que pujà al seu cim més alt
arreu on va per cognom.

Vatua l’olla, quins pebrots
s’han de tenir per deixar
tants homes bocabadats!


Per això som regraciats
els nascuts al mes de juny,
en que morí Juan Ramón.

I a molts els treu de polleguera
més d’un discurs fora de lloc
totalment desorbitat.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 9 de juny de 2016

divendres, 20 de maig de 2016

La por d'en Montoro



(foto Empordà.cat)









La llum de tanta estelada
espanta tant en Montoro,
com les banyes d’un toro
que volen prendre volada.

Deixar per sempre l’arada,
promeses d’oro i el moro
i repetir com un lloro
bestieses de corada

per anar al Calderón
i tornar amb la copa
lliure d’aquest malson
que li amarga la sopa.

I li tregui la son,
es quedi sol a Europa
i al mapa del món
perquè ha perdut la gropa.

©J. B. Fort

Atlixco, 20 de maig de 2016

dilluns, 25 d’abril de 2016

Recordant al meu pare, en el 100 anys del seu naixement



Avui, dia de Sant Marc, fa 99 anys que va néixer el nostre pare. El seu record és viu encara entre tots i totes aquelles i aquelles qui el vam conèixer i estimar, al poble, a la província, i fins i tot més enllà.

L’educació rebuda al Collell i el record en la família i en ell mateix de molts episodis històrics i vicissituds familiars i col·lectives, de la Revolució Soviètica, de les dues guerres mundials, la Guerra Civil Espanyola i la Guerra d’Indoxina, entre moltes altres, amb les consegüents postguerres, enfrontaments i penalitats, de ben segur que va deixar en ell un pòsit molt important, que es va traduir en el seu tarannà i formes d’educar, actuar i estimar.

Tots els qui vam estar al seu costat vam aprendre moltes coses d’ell, i encara que potser no les hem sabut aplicar correctament, ens han guiat per camins de pau, de servei i de conservació d’aquells valors, cases i coses que realment valen la pena.

Aquí només vull deixar aquests versos, escrits fa una mica més de 4 anys, perquè l’havia vist plorar sovint, com a testimoni de record entranyable i senzill, com era ell.


Llàgrimes apàtrides

He vist les llàgrimes del pare, la tristesa
Més amarga que pugui existir al món; he escrit
Versos d’elogi a l’arada, al cereal, al terròs.
He volgut que transcorri el temps de pressa
Que vinguin els fruits de la feina, que s’eixugui
El rostre patern i desaparegui el gep, per rebre
El moment de la joia  i del retorn de la terra.
(Deomisis, “Llàgrimes apòcrifes”, seguint a L. T. Marcel)

Jo també vaig veure les llàgrimes del meu pare
i les de tots quan ens va deixar.
Però el tinc aquí al davant
i són sement que no puc oblidar.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 4 de febrer de 2012

dimecres, 20 d’abril de 2016

Atlixco, poble màgic


























Vaig anar a parar en una ciutat
que s’ha convertit en poble màgic
perquè te la gran discapacitat
de tornar-se tota un immens mercat
que d’escombraries esdevé hemorràgic.

Doncs seria poc si cada vorera
no fos una cursa d’obstacles
per aquells qui tenen massa xerrera,
o no s’adonen que es cosa sobrera
buscar-hi els diumenges grans espectacles.

Si no és el gran espectacle de les flors
que sense falta posen a la plaça
els dels vivers i altres olors
que es desprenen de la tassa
de cafè que veuen els vividors.

Perquè, si senyors, de màgia en tenen
els carrers que pugen cap al cerro
i de tant en tant veure algun enterro
o els casaments que no s’entenen
sinó és perquè amb la calor s’estenen

les ganes de menar neu o gelat,
o assaborir un sorbet cruixent
com Don Goyo, que sempre està present
amb la seva fumarola al terrat
dels volcans que coronen la ciutat.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 20 d’abril de 2016

divendres, 15 d’abril de 2016

Recordant Leonardo



Tal dia com avui de 1452 va néixer al poble de Vinci, a la Toscana, aquest gran artista florentí d’esperit universal i moltes coses  més. El seu record és viu a Milà, Roma, Bolonya i Florència, ciutats on treballà intensament i deixà la seva obra inoblidable, com he pogut palpar personalment, i ara arreu del món. Aquesta estàtua és un bon retrat del seu geni creador.

A l’Article del Dia de la Viquipèdia en català ho trobareu molt més ben explicat

©Joan Fort i Olivella,
Atlixco, 15 d’abril de 2016

dimarts, 12 d’abril de 2016

Per on ha de passar la via verda



















Per on ha de passar la via verda

Hi ha molt de verd a la Garrotxa,
però la via verda no té sortida
cap a Sant Pau pels Resclosanys.

Com ho farem?, es pregunten fa anys
per fer-ne via i sense fer fressa.
Que passi pel pont que va fer el meu avi

I així la cosa s’arranja aviat.
Però nois, que us heu pensat.

Que això és bufar i fer ampolles?
Esteu ben arreglats, poseu-vos-hi molles.

Que tots plegats volem tranquil·litat
i no una altra dificultat.

Busqueu alternatives més viables.
Potser haureu de tirar alguns cables.

Si no voleu passar per Collabós,
pel camí de Sant Ponç i el del Pedrós.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 8 d’abril de 2016.

dijous, 31 de març de 2016

Homenatge poètic a Johan Cruiff



















Johan Cruiff

Jugaves de meravella,
ordenaves tot el joc,
honraves la samarreta;
ara tothom et recorda,
nervi neerlandès pur.

Composaves amb les cames,
reies i rèiem amb tu,
ubicaves al contrari,
implicaves tot l’equip,
fomentaves el bon rotllo;
finalment eres un crac.




Jordi Cruiff

Jordi et va posar el teu pare,
oh quin nom tant bonic,
record del seu pas pel Barça,
donant senyals de sinèrgia,
implicant-se amb el país.

Crec que és bo recordar-ho,
recordant tantes històries,
unint tantes aficions,
inspirant tantes vetllades,
formant tantes famílies,
ficant fricandós al forn.




Pep Guardiola

Popular com pocs,
especialment propici
per a moments difícils.

Guardem tots al cap
un piló d’ardits
artificis tàctics,
rècords de taquilla,
difícils victòries,
infal·libles gols,
ornant la memòria
local i col·lectiva,
ara que tant ens fa falta.




Missatge en clau d’en Xavi

Xerreu tant com vulgueu,
aneu allà on pugueu,
venent el gran producte, 
inventant complicitats.

Honreu la samarreta
establint mecanismes
ràpids com el seu joc,
normalment volguts,
ara que tant ens cal
nodrir-lo degudament,
donar el cent per u
en tots els terrenys,
zelant que tot funcioni.



  
Parlamentaris

Compliu el manament
de les urnes que un dia,
històric com pocs,
us va donar el poble.

Doneu-nos el goig
de comptar amb vosaltres
per fer realitat
el somni d’un Poble.

Que aquest Sant Jordi
pugueu sortir al carrer
a signar el llibre
de la dignitat.


Sapigueu establir
les regles del joc
que feren possible
el govern legítim
de la Generalitat.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 31 de març de 2016
Dedicats als Cors Clavé,
a la Coral Sant Jordi
i al seu director l’Oriol Martorell,
a totes les corals de Catalunya
a tota l’afició  del Barça

i de la independència de Catalunya.

dijous, 24 de març de 2016

El verd més gustós




















Verd sobre verd hi ha a la Garrotxa en abundància,
com en altres llocs de la Catalunya humida,
però aquí el saben vendre amb tanta constància
que no resulta fàcil prendre’n bé la mida.

El verd dels prats, el verd dels horts, el verd dels boscos.
El verd dels pins, de les alzines i del faig.
El verd de les verdures que en el mes de maig
assoleix una intensitat, que els quioscos

no poden reflectir com es mereix. Només
provant els seus sabors, olors i qualitats
es pot comprovar que no hi té accés
tothom qui vol, ni els més assabentats.

Tan sols els més experts en la matèria
poden copsar l’olor dels pèsols estofats,
o aquells qui tenen la pesada dèria
de posar el nas a tot arreu i en tots els plats.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 24 de març de 2016

Poema escrit per al Recital
dels Amics de les Lletres Garrotxines
Els Poetes saluden la primavera
Verd sobre Verd, del 9 d'abril de 2016,
i publicat al llibret del recital.

divendres, 18 de març de 2016

Llaços lliures



















Llengües germanes.
Ponts de diàleg.
Projecció cap al futur.

Pobles que es troben.
Proves que es posen.
Llencen desafiaments.

Trencar cadenes.
Trobar dreceres.
Lligams que no ens esclavitzin.

Sumar esforços.
Sanejar cossos.
Lloar llums i llibertat.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco17 de març de 2016

Poema escrit per i publicat a la versió en paper
en castellà, català i romanès de la revista
Horitzó Literari Contemporani (HLC 2)
de Març-Abril de 2016,
dirigida per  Daniel Dragomirescu.

dimarts, 8 de març de 2016

Felicitats, dones


Felicitats a totes les dones
que han sabut, saben i sabran
treballar, estimar, procrear i educar
per millorar la nostre espècie
en tots els àmbits i espais.

A aquelles que fan aquestes
i moltes altres funcions
de la manera adequada
en cada moment i ambient
que ho requereix el servei.

A les que lluitant nit i dia
contra tota adversitat
aconsegueixen que els homes
facin menys bestieses
i més obres dignes d’ells.

A les que m’han ajudat
a arribar fins a on estic
i a seguir el seu bon exemple
fent tot el millor que pugui
per estimar-les com cal.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 8 de març de 2016