Entrada destacada

Les festes majors mexicanes i les danses tradicionals

Un dels trets característics del poble mexicà és la seva visió festiva de la vida. Tal com ho va explicar molt bé Octavio Paz a El laber...

Translate

dimecres, 17 de setembre de 2014

La campana de la Llibertat

                                                                                   















Fins al cor de Barcelona         
Molts garrotxins han portat
Llur gran desig en persona
La Veu de la Llibertat.

Tant fort el seu nom ressona
I tant lluny ha arribat
Com la més immensa ona
Que Europa ha presenciat.

Té la forma de campana
Porta aquest gran nom gravat
I el de manta persona
Que el vol immortalitzat.

 L’ha tocada ma germana
Milions l’han entonat
La nació catalana
Per aquest any l’ha fixat.

No hi ha ni Rajoy que el pari
Aquest Dret tan corejat
Per més que es creu que l’ampari
Constitucionalitat.

Ni cap altre mandatari
Del Dret Comú allunyat
Ni exèrcit mercenari
De l’Estat més descarat.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 16 de setembre de 2014.

dimarts, 16 de setembre de 2014

Una visita molt agradable


L’altre cap de setmana, aprofitant que la Rosa Congost havia vingut a donar unes conferències a la Ciutat de Mèxic i a Xalapa sobre la propietat de la terra, van venir a Puebla i a Atlixco dues companyes meves de la UdG, i vam fer un recorregut per Cholula i els voltants d’Atlixco i poder veure alguns balls de l’Atlixcayotontli, el festival de danses tradicionals de la regió dels volcans.

El dissabte al matí vam pujar fins a dalt de la piràmide de Cholula, l’origen de la qual es remunta a 3000 anys enrere i que és la que té la base més gran del món, si bé els espanyols la van truncar per fer-hi el santuari de La Virgen de los Remedios, barroc i ple d’exvots. Com que el dia abans havia plogut, des de dalt vam poder contemplar els dos grans volcans nevats i el Paso de Cortés, a més de les ciutats de Cholula, plena de temples, i Puebla i al seu darrere la Malinche, i al baixar la zona arqueològica.

Ens vam passejar pels carrers i el zócalo de San Pedro Cholula, curulls de belles artesanies, visitant el museu de la ciutat, on s'exposen alguns dels objectes, ceràmiques i pintures de la població, i el convent franciscà de San Francisco, que conserva al claustre unes interessants pintures del segle XVI i a la biblioteca una rica col·lecció de manuscrits i llibres, alguns dels quals estan exposats al museu, com un del baró de Humbolt que conté aquesta rúbrica del comerç del port de Veracruz.

També vam visitar dos dels grans exponents del barroc poblà, com són les esglésies de Santa María de Tonantzintla i San Francisco Acatepec, totes cobertes d'àngels.

Elles van poder menjar el dia abans i nosaltres aquell mateix dia els chiles en nogada, el gran plat de la cuina poblana del mes d’agost, i altres delicadeses d’aquesta, i així agafar forces per pujar l’endemà fins a la Plazuela de la Danza del Cerro de San Miguel d’Atlixco, on vam poder veure alguns dels balls que es fan per la festa de la Santa Creu  a la veïna població de Huaquechula, com el Son de la Iguana, o alguns dels balls de moros i cristians, d’un gran colorit  i atractiu, i que mostren la simbiosi de les tradicions paganes i cristianes.

Mentre dinàvem, la Tole, que es va passar quinze anys a Llemotges i ara treballa com a arqueòloga a Perpinyà, m’explicava el grau d’abandó en que es troben l’occità i el català en aquelles terres, però em van deixar com a record un diari Ara que explicava els preparatius d’una Diada de l’11 de setembre de 2014 que ha deixat ben palesos al món els desitjos de llibertat de Catalunya, els mateixos pels que fa dos segles van lluitar els mexicans, i que avui celebren amb la seva Fiesta del Grito de Independencia amb cavalcades, desfilades i cervesa i tequila a dojo.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 16 de setembre de 2014.