Entrada destacada

Les festes majors mexicanes i les danses tradicionals

Un dels trets característics del poble mexicà és la seva visió festiva de la vida. Tal com ho va explicar molt bé Octavio Paz a El laber...

Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris somnis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris somnis. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 de novembre del 2015

Miquel Plana i Miquel Martí i Pol



Anar a Olot pels voltants de Sant Lluc o en general a la tardor et permet copsar tots els colors de l’àmplia activitat cultural i artística de la ciutat dels volcans i de la seva gent, així com dels paisatges que l’envolten.

Una d’aquestes són el conjunt d’exposicions que, amb el títol general de Miquel Plana. Arquitecte del llibre, es poden veure en diverses sales de la ciutat, i especialment a la Sala Oberta de l’Hospici.


Com diu el fulletó explicatiu, són diverses exposicions dels llibres de bibliofília de Miquel Plana i Corcó (1943-2012). Es tracta d’una obra excepcional, pionera a la Garrotxa, i una de les més reeixides del panorama cultural i editorial de Catalunya en aquesta especialitat. Més de cent cinquanta volums que recullen textos d’uns dos-cents escriptors catalans il·lustrats per més d’un centenar d’artistes plàstics. Aquesta obra, feta en la seva totalitat a Olot, es distribueix per diferents espais de la ciutat seguint el criteri que es desprèn dels temes que conformen cadascun dels volums de l’obra de Plana. Ha merescut elogis de crítics de Catalunya, Espanya i França, i ha estat exposada a Barcelona, Madrid i París.


Concretament, la que mostra moltes de les seves portades i edicions de llibres es pot veure encara fins al 17 de gener de 2016,  i la que es titula “Miquel Plana. Cartells: bibliofília en 2D” fins al 22 de novembre, contenen entre altres alguns dels poemes i cartells amb poemes del gran poeta de Roda de Ter Miquel Martí i Pol, que mostro en aquesta entrada per la seva permanent actualitat.


El recordo encara en la seva darrera visita a Olot i el recital que li vam dedicar els Amics de les Lletres Garrotxines, i quan llegeixo aquests i altres poemes seus me n’adono de la força que poden tenir les paraules i la poesia, quan són expressades amb senzillesa i honestedat.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 11 de novembre de 2015

dimecres, 13 de novembre del 2013

Lluna síndria










Tallada de síndria      
En el plat del cel
Ens omples de gana
D’algun caramel.

Tomàquets, pebrots,
Anxoves, torrades,
Un bon rom cremat
I unes arengades.

Asseguts en cercle
Damunt de la platja
Deixant-nos portar
Per un lleu oratge.

A sobre la gespa
Allà als Desmais
O a la Noguera
Tombats en uns rais.

Tallada de síndria
En el plat del cel
Ens omples de gana
D’algun caramel.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 13 d’agost de 2013.

divendres, 25 de gener del 2013

Camí d'Europa (cançó)

Quins camins té el destí
que no ho pot evitar.
Quins camins que té la mar
Que no ho pot impedir.

Si algú m’ho sap dir
Aquí el faré venir
Si algú m’ho sap dar
El faré capità.

Capità d’un vaixell
Sense proa ni popa
Que no va a cops d’estopa
Ni de pal ni gibrell.

Capità d’un Consell
Que digui a la tropa
Que per ser Estat d’Europa
Cal tibar l’endervell.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 10 de desembre de 2012.

dimecres, 29 de febrer del 2012

El blau del mar


El blau del mar
Ens dóna ales
Ens dóna alè
Per desplegar-les
Sobre les ones
Vers l’infinit.

El blau del mar
Ens acompanya
Fins terra endins
On son company
El blau del cel
Cedeix el pas
A negra nit.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 28 de febrer de 2012.
Seguint a Marta el 26 de febrer de 2012
al blog Itineràncies poètiques

dimecres, 27 de juliol del 2011

Núvol d'amor

            I


Flor d’Atlixco
la rosa
s’obre al món.
Dóna color i aroma.
Tot ho omple d’encant.

Lluny arribà el seu olor.
Atragué la meva poesia.
La va omplir de matisos
i noves ganes de viure.

              II

El teu centre s’ha cobert
de pensaments,
roselles, amarants,
núvols d’amor,
petúnies, argentines,
serpents multicolors,
lliris, nards, gladiols,
cors oberts a pleret,
clavellines i clavells,
onejants primaveres.

Faroles sostenen
fins geranis xinesos,
cauen com llàgrimes
sobre l’antiga via.

Càlides neus
alimenten arrels.
Enormes araucàries
cobreixen grans somnis.

©Joan B. Fort Olivella
Atlixco, Juny-juliol 2011.
Traducció 27 de juliol de 2011

dissabte, 12 de febrer del 2011

Deixants

Vaixells i deixants,
veles, somnis i cants,
amors i amants,
als mars n’hi ha tants
com grans espants.

14 de gener de 2010

Deixants dels isards,
dels cors i dels sards,
dels homes bastards,
d’espines i cards.

Deixants d’avions
tots plens d’il•lusions,
de negres vagons,
dofins i taurons.

Deixants en els cors
de pregons amors,
aromes de flors
i tendres olors.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 11 de febrer de 2011
a rel d’un comentari de la Mariàngela Vilallonga al seu blog
http://mariangelavilallonga.blogspot.com/2011/01/el-deixant.html

dijous, 30 d’abril del 2009

Notes altes


Passen les hores, el viatge és molt llarg.
Penso en les vores de l’estany retallat
i en la sardana amb que el vam encerclar,
les notes clares d’en Martirià Font
i l’alegria d’en Fonso i en Parnau.

Grans són els somnis que l’Estany ha inspirat
i les sardanes que l’han interpretat.
Les d’en Manel ens tenen encantats,
són la penyora d’un art acurat,
tot un prodigi de destresa i beutat.

©Joan Fort i Olivella  
Vol Barcelona – Mèxic, abril 2008

Camelltoltes

Camell, ens portaves sal
trepitjant còdols i arenes
des del temps més ancestral,
per adobar nostres cenes
amb pernils curats com cal,
que ens fan allunyar les penes
de l’hivern més fredoral
i de les nits més serenes.

Però avui els camions,
helicòpters i avions
t’han tret la feina més dura
i t’ho mires amb desaire,
fent com aquell qui procura
olorar el que porta l’aire.

I l’aire porta els aromes
d’unes temptadores pomes.
Són les drogues de disseny,
pastilles que fan volar
pel damunt del dur terreny,
i amb deliri pregonar
com qui ha perdut el seny
que ja no cal treballar.

I també porta cançons
que parlen del Carnaval,
de mil i una il•lusions,
somnis blancs i sens igual,
via Internet o hormonal,
perquè s’acaba el mil•leni
i per l’amor tot s’ho val.

  ©Joan Fort i Olivella
Sant Miquel de Campmajor,
13 de febrer de 1999, vigília de Sant Valentí
i abans d’anar a Banyoles a passejar el Carnestoltes amb un dromedari al davant.