“Els bojos sou vosaltres”

Escombreu les petjades en l’altura;

 ja no hi faré més nosa, la pobresa serà lo meu tresor,

serà l’oprobi lo meu orgull; les penes ma delícia.

Me volíeu fer passar per boig i els bojos sou vosaltres:

i quant veritat és allò de que un boig ne fan cent!

Jacint Verdaguer: En defensa pròpia.

Ell que tot es va donar com Jesús
i ens el portà amb la seva poesia,
als pobres es va lliurar
duent-los el gran sopar

de Crist amb l’eucaristia.

Va sofrir el gran dolor
de patir l’excomunió
a la Casa de la Gleva.

Un exili interior

que no apagà la claror

de la seva eterna bleva.

Ans es defensà amb fermesa

contra la gran escomesa
i apel•là al sentit comú.
I ens deixà una altra remesa
del seu verb i agudesa
dient-li al bisbe: !el boig ets tu!

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 3 d’octubre del 2008