El meu any Jean Sibelius

 Fa pocs dies, el dia de la Puríssima, que es va escaure els 160 anys del naixement del gran músic i compositor finlandès Jean Sibelius (1865-1957), però per a mi tot aquest any ha estat l’any Sibelius, perquè la seva música, junt amb la de  Edvard Grieg (1843-1907), Niels Gade (1817-1890), de qui el dia 21 s’escauran els 135 anys de la seva mort,  i Carl Nielsen m’ha acompanyat moltes estones i m’ha ajudat a comprendre molts paisatges del nord d’Europa.

Si bé va començar tocant el violí, va ser després la música orquestral la que li va donar la fama a partir de 1892, amb les més de 40 obres orquestrals, entre les que destaquen les seves 7 simfonies (1898-1924), i els 13 poemes simfònics (1892-1925), a part d’una desena d’obres escèniques e incidentals i més d’un centenar de cançons per a piano que el van fer molt popular al seu país, provocant que a la seva mort la gent de Hèlsinki es llancés als carrers.

Però la mort de la seva filla menor Kyrsti el febrer del 1900, els problemes amb la beguda i el tabac, i els deutes que això li va provocar a Hèlsinki a partir dl 1903, i sobretot a partir de 1907, van fer que el maig de 1908 li haguessin d’extirpar un tumor a la gola.

Les dues guerres mundials el van afectar durament, ja que el 1914 els seus ingressos per drets d’autor van ser suspesos, el febrer de 1918 van escorcollar la seva casa (Ainola) i van detenir el seu germà, que va morir a principis de 1922 i es va haver de començar a posar ulleres, l’agost del 1922 es va unir als maçons finlandesos, deixant de composar a partir del 1927.

Però va saber transcriure en el pentagrama com pocs el paisatge les llegendes del seu país des de la seva casa de Carèlia, i en les seves dues estades a la ciutat sueca de Goteborg el 1915 i el 1923 li van ser de gran utilitat per completar la seva obra i trobar la pau que li faltava.

Aquests darrers tres mesos també m’ha acompanyat la lectura del magnífic llibre de més de 800 pàgines 80 anys de memòries, del gran pintor nascut al meu poble en Lluís Roura i Juanola, amb qui pocs dies abans vam compartir un agradable esmorzar i la visita a la seva exposició antològica a la col·legiata de Santa Maria de Vilabertran, prop de la qual va viure entre els anys 1978 i 1990 i pintar els 4 grans olis de les 4 estacions a l’Empordà, tres de les quals podeu veure en aquesta foto, i l’altre és de l’estany de Banyoles des de l’ermita de Sant Patllari.

En aquest llibre et porta amb tota mena de detalls i anècdotes pels llocs on va viscut, començant per Sant Miquel de Campmajor, i seguint per Girona, Barcelona, Banyoles, Vilabertran i l’Escala, la infinitat d’exposicions que ha realitzat i gent que ha conegut, els múltiples viatges que ha fet a Rússia, Veneçuela, Estats Units, Mèxic, Grècia i a Paris per al llibre Empúries-Olímpia, la Polinèsia, Cuba, a Florència i a Roma, a Croàcia, a Islàndia, l'Argentina i el Perú, i els 15 viatges a Terra Santa, que s’han traduït, a part d’una munió de dibuixos i olis, alguns de gran format, en una dotzena de llibres de gran qualitat.

Joan Fort i Olivella,

Atlixco, 19 de desembre de 2025.