.jpg)
Passen les hores, el viatge és molt llarg.
Penso en les vores de l’estany retallat
i en la sardana amb que el vam encerclar,
les notes clares d’en Martirià Font
i l’alegria d’en Fonso i en Parnau.
Grans són els somnis que l’Estany ha inspirat
i les sardanes que l’han interpretat.
Les d’en Manel ens tenen encantats,
són la penyora d’un art acurat,
tot un prodigi de destresa i beutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada