Entrada destacada

Les festes majors mexicanes i les danses tradicionals

Un dels trets característics del poble mexicà és la seva visió festiva de la vida. Tal com ho va explicar molt bé Octavio Paz a El laber...

Translate

dimarts, 31 de juliol de 2012

De Rangun a Roma

Vaig poc al cinema, però aquest mes he batut un rècord. A més de la de Colosio que ja vaig comentar hem vist dues pel•lícules més que també m’agradaria recomanar pels escenaris triats i, una per la rellevància històrica dels fets que s’hi relaten i la qualitat interpretativa dels seus protagonistes fílmics, i l’altra perquè senzillament et fa passar una bona estona i riure a pleret, cosa que ja ens convé en aquests temps tan plens de penes.

Amor, Honor y Libertad, film dirigit pel francès Luc Besson, explica la historia de Aug San Suu Kyi (Michelle Yeoh), la filla d’un destacat lluitador de Birmània, perseguida i tancada a casa seva durant 15 anys pel cap del règim militar que ha governat el país des del 1962, i que tot i que va obtenir el Premi Nobel de la Pau l’any 1991 mercès a les gestions del seu marit, l’escriptor anglès Michael Aris especialitzat en temes tibetans (David Tewlis al film), que morí de càncer, no va poder veure la seva llibertat i la del seu poble fins al 2010, i finalment ha guanyat les eleccions aquest any. http://cineopsis.com/?p=31745

És un testimoni estremidor de la repressió d’un dels règims militars més durs dels darrers temps, però que no ens ha de fer oblidar molts d’altres arreu del món que com aquest han gaudit i alguns encara gaudeixen de la complicitat europea o norteamericana.

De Roma con Amor ens explica un viatge de Woody Allen, ara fent de director d’orquestra retirat, a la capital de la cristiandat on la seva filla s’ha enamorat d’un estudiant d’arquitectura romà. El pare descobreix que el consogre, a més de ser embalsamador de cadàvers, té una gran veu per a la òpera, cosa que posarà a prova tota la família. Un seguit d’aventures esbojarrades dels seus protagonistes pels barris de Trastévere i del centre principalment permeten passar una agradable estona i conèixer o recordar alguns dels llocs o tòpics més famosos de la ciutat amb la música de fons de la cançó “A rivederci Roma”.

Malgrat tot, un fet i un llibre uneixen aquestes dues ciutats, i és que hi va viure i es va enamorar bojament de Jossie Bliss el gran escriptor xilè Pablo Neruda, que per la seva part havia obtingut el Premi Nobel de Literatura 1971, i en va deixar uns apunts en les seves interessants memòries Confieso que he vivido (Seix Barral, 1974; Losada, Buenos Aires, 1976). Va ser cònsol honorari a Rangun l’any 1927 on, igual que a Ceilán, Singapur i la India, va passar moments de tanta solitud que va reflectir magistralment al seu llibre Residencia en la Tierra (Santiago de Xile, 1933; Madrid, 1935), i va viatjar per Itàlia l’any 1951 i viure a Roma el 1952, on va trobar la persecució constant de la policia però l’escalf d’alguns escriptors i la gent, i com a Rafael Alberti entre altres coses el van impressionar els gats.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 31 de juliol de 2012

dimecres, 11 de juliol de 2012

Les males armes del PRI

Just el dia abans de les eleccions que de moment han tornat la presidència de la República Mexicana al PRI en la persona d’Enrique Peña Nieto, vam veure la pel•lícula escrita i dirigida per Carlos Bolado i estrenada el 8 de juny Colosio: El asesinato,
que intenta reconstruir l’assassinat de Luís Donaldo Colosio Murrieta (Magdalena de Kino, Sonora, 1950-Tijuana, 1994), destacat polític i economista, a mans dels rivals del seu propi partit en la lluita per la successió del president Carlos Salinas de Gortari, que finalment guanyaria Ernesto Zedillo.

Thriller de la investigació policíaca basat entre altres en l’expedient de més de 2.000 pàgines, posa de manifest que, tot i que la versió oficial buscà el culpable en un tal Mario Aburto Martínez, realment es va tractar d’un crim d’estat, en què afers d’ambició de poder, de narcotràfic i altres s’ajunten en un dels episodis més foscos de la història recent de Mèxic. Vegeu:

http://es.wikipedia.org/wiki/Luis_Donaldo_Colosio

Aquest 2012 la ciutat de Puebla li dedicà una plaça i un monument, en el qual es reprodueixen paraules del discurs que remogué les aigües ja prou tèrboles del partit i del país, al carrer 7 Poniente a la cantonada amb la 5 Sur, d’on son també els murals que acompanyen aquest text.

Els 12 anys de governs del PAN han suposat un avanç important en molts aspectes, però la corrupció i les lluites internes, el desgast en la lluita contra el terrorisme i el narcotràfic, que el mateix PRI havia fomentat, han portat a un vot de càstig a la candidata panista que, junt a les tècniques habituals de compra de vots i l’ús la mateixa nit electoral dels pirates informàtics per falsejar completament els resultats electorals a favor seu, malgrat el milió d’observadors que s’havien mobilitzat, han tornat a donar la victòria al candidat del PRI!

Però la reacció del candidat del PRD Andrés Manuel López Obrador i la manifestació d’aquest cap de setmana a la ciutat de Mèxic i altres ciutats del país deixen palès que el país ha madurat i ja no es traguen les males armes del PRI.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 11 de juliol de 2012

divendres, 6 de juliol de 2012

El pont de la Joventut

Els grafits d’aquest pont de la ciutat de Puebla, inaugurat el 12 d’agost de 2009 per facilitar el trànsit cap a Cholula i Atlixco, són una bona mostra de la creativitat d’alguns joves poblans i de les seves inquietuds, com podeu observar en aquestes fotos dels seus pilars centrals.


Les dues que falten, mostren per un cantó els àngels i per l’altre la catedral i fundació de la ciutat, símbols de la mateixa, i tenen a la meva manera de veure un interès més local i menor qualitat artística.

És aquesta joventut, millor formada i més crítica, qui a través de les xarxes socials i moviments com el Yo soy 132, tindrà molt a dir en la complexa societat mexicana del segle XXI.


©Joan Fort i Olivella,
Atlixco, 6 de juliol de 2012