Entrada destacada

Les festes majors mexicanes i les danses tradicionals

Un dels trets característics del poble mexicà és la seva visió festiva de la vida. Tal com ho va explicar molt bé Octavio Paz a El laber...

Translate

dimarts, 15 de setembre de 2015

El procés imparable




El procés d’Independència que viu Catalunya és imparable. Les manifestacions d’aquests darrers 4 anys amb motiu de la Diada de l’11 de Setembre, organitzades per l’ANC i diverses entitats cíviques,  amb rèpliques els caps de setmana anteriors a les principals ciutats del món, així ho han fet palès, així com la consulta del 9-N i les properes eleccions del 27-S.

La manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa” del 2012, va reunir 1.500 000 persones a Barcelona reclamant la Independència de Catalunya.

La Via Catalana del 2013 va ser una cadena humana de més de 400 km que, seguint l’antic traçat de la Via Augusta de N a S de Catalunya, va reunir 1.600.000 participants, 500.000 als carrers de Barcelona.

La Via Catalana 2014 o V, convocada amb l’objectiu de reivindicar el referèndum d’autodeterminació i la independència de Catalunya,  va omplir la Avinguda Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes amb 1.800.000 persones segons la Guàrdia Urbana de Barcelona.

I divendres passat la Via Lliure cap a la República Catalana 2015 va omplir els 5,2 km de la Meridiana de Barcelona fins a la plaça de les Glòries amb 2 milions de persones. Tenia 10 eixos reivindicatius, representats per 10 colors: justícia social, benestar social, democràcia, diversitat, solidaritat, equilibri social, sostenibilat, innovació, cultura i obertura al món, i va ser una mostra claríssima del que ja s’anomena la Revolució dels Somriures.

El caràcter absolutament pacífic d’aquests actes reivindicatius multitudinaris protagonitzats per la societat catalana, amb un augment exponencial de les estelades portades per les persones de totes les edats, sexes i edats i penjades als balcons, fins al punt que en aquesta darrera en duia quasi tothom, fan pensar que la consciència que la Independència de Catalunya és absolutament necessària per a què pugui ser un país del segle XXI i que les eleccions al Parlament de Catalunya, convocades per al proper 27 de setembre (27-S), tindran una majoria absoluta dels partidaris de la Independència (Junts pel Sí i la CUP), i el procés cap a la constitució de la República Catalana serà ràpid i definitiu.

El govern espanyol de Mariano Rajoy, que sistemàticament ha fet cas omís i ha obstaculitzat per mitjà del Tribunal Constitucional totes les lleis, drecrets, mesures i negociacions tendents al reconeixement dels drets bàsics de Catalunya com a país, com acaba de fer amb la hisenda pròpia, fent que el President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas i diversos consellers segueixin encausats per convocar la consulta del 9-N, que, tot i les enormes dificultats per poder dur-se a terme, va obtenir la absoluta majoria (80,76%, més d’1 milió 800 mil vots), i que l’espoli fiscal sigui absolutament insostenible (46 milions d'€ diaris) i totes les propostes de seguir formant part de l’Estat Espanyol absolutament increïbles per als catalans i les catalanes conscients de la situació política, econòmica, social i lingüística, i que el sorgit de les eleccions generals es veuran obligats a obrir un procés de negociacions, que serà molt llarg i difícil, però ineludible donat el grau de deteriorament de les condicions a què ha estat sotmesa la societat catalana per part de governs i institucions suposadament democràtics, i l’absolut enrucament dels mateixos.

©Joan B. Fort
Atlixco, 15 de setembre de 2015

dimarts, 8 de setembre de 2015

Pantalla


Pantalla: Què és el que amagues
rere tanta faramalla?
La vida de la gent  que calla
perquè té massa per dir.

Ho dius sols amb imatges.
Parlen més que ella mateixa.
Ensenyen sense saber-ho.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 8 de setembre de 2015

Sóc pols




















Sóc pols, sóc poble
perdurant a la ciutat
eternament pertorbada.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 8 de setembre de 2015

Vida




















Sense ulleres, sens agenda,
enfrontat a tants missatges,
només et tinc per companya,
vida, que no m’enganyes.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 8 de setembre de 2015