Bianya s'omple d'artistes

El darrer cap de setmana d’octubre, el petit poble de Sant Salvador de Bianya, el darrer de la Garrotxa, a tocar el Ripollès, es va omplir d’artistes i de gent delerosa de conèixer el seu passat i el seu present, perquè s’hi van donar cita la 15ª· edició de la Caminada de la Via Romana i la 2ª· de la BIANYAL, itinerari d’art i patrimoni a la Vall de Bianya.

Des d’aquí vull felicitar els organitzadors d’ambdues activitats, perquè sé per experiència el que costa dur a terme amb èxit activitats culturals com aquestes,  i és això el que dóna vida a la Catalunya del segle XXI, que lluita en tots els àmbits per ser reconeguda com un país modèlic, on la modernitat i la tradició es donin la mà de manera satisfactòria.

Centrant-me en la segona d’aquestes activitats, la seva església romànica, consagrada el 1170, però que deu bona part de la seva aparença actual a la restauració que Isidor Pujador encomanà a l’arquitecte Rafael Masó, i la masia El Callís, que originàriament remunta al segle XIII, però que va ser ampliada per Miquel Callís fa 250 anys, van presenciar com un grup de persones, vingudes majoritàriament d’Olot i voltants,  i entre les que hi havia el que va ser batlle de la ciutat, Lluís Sacrest, i el periodista Salvador Alsius, escoltava amb atenció les explicacions històriques d’en David Darné, en David Santaeulària i jo mateix sobre els canvis en el paisatge i la vida al seu entorn, així com les artístiques d’en Kim Domene i en Narcís Gironell sobre les obres que només aquells dies s’hi exposaven d’una manera amena i documentada alhora.

Les creus, els arcs, els sants, els sons i les piles baptismal i beneitera ens deien en les seves veus com i perquè les van imaginar i realitzar els seus creadors, i com van arribar fins allà, alguns vinguts de molt lluny. És el cas de la Lúa Coderch, del Perú, que va gravar personalment una sèrie de sons i cants imitant els de diversos ocells i animals i els va penjar a prop del colomar del Callís, de manera que molts ni se’n van adonar.

Així és de vegades efímer l’art, però l’Ajuntament d’Olot segueix en la via de donar ales a la cultura i en el seu vol l’irradia per la comarca, esdevenint així un referent en l’àmbit nacional.

Amb aquesta sortida de sol al Callís i la darrera foto que faig fer-hi aquests dies d’estada en aquest indret màgic de Catalunya us deixo per començar un nou dia en aquesta ciutat, que oficialment ja és poble màgic , però que encara li falta molt, desitjant que avui els diputats elegits democràticament es posin d’acord per elegir el seu president, i que el president de l’Estat al que ja fa 300 anys que està sotmesa,  ho respecti d’una vegada per totes. Amén.

A You Tube trobareu el video de la BIANYAL 2015.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco de las flores, 12 de novembre de 2015