Entrada destacada

Les festes majors mexicanes i les danses tradicionals

Un dels trets característics del poble mexicà és la seva visió festiva de la vida. Tal com ho va explicar molt bé Octavio Paz a El laber...

Translate

dilluns, 25 d’abril de 2016

Recordant al meu pare, en el 100 anys del seu naixement



Avui, dia de Sant Marc, fa 99 anys que va néixer el nostre pare. El seu record és viu encara entre tots i totes aquelles i aquelles qui el vam conèixer i estimar, al poble, a la província, i fins i tot més enllà.

L’educació rebuda al Collell i el record en la família i en ell mateix de molts episodis històrics i vicissituds familiars i col·lectives, de la Revolució Soviètica, de les dues guerres mundials, la Guerra Civil Espanyola i la Guerra d’Indoxina, entre moltes altres, amb les consegüents postguerres, enfrontaments i penalitats, de ben segur que va deixar en ell un pòsit molt important, que es va traduir en el seu tarannà i formes d’educar, actuar i estimar.

Tots els qui vam estar al seu costat vam aprendre moltes coses d’ell, i encara que potser no les hem sabut aplicar correctament, ens han guiat per camins de pau, de servei i de conservació d’aquells valors, cases i coses que realment valen la pena.

Aquí només vull deixar aquests versos, escrits fa una mica més de 4 anys, perquè l’havia vist plorar sovint, com a testimoni de record entranyable i senzill, com era ell.


Llàgrimes apàtrides

He vist les llàgrimes del pare, la tristesa
Més amarga que pugui existir al món; he escrit
Versos d’elogi a l’arada, al cereal, al terròs.
He volgut que transcorri el temps de pressa
Que vinguin els fruits de la feina, que s’eixugui
El rostre patern i desaparegui el gep, per rebre
El moment de la joia  i del retorn de la terra.
(Deomisis, “Llàgrimes apòcrifes”, seguint a L. T. Marcel)

Jo també vaig veure les llàgrimes del meu pare
i les de tots quan ens va deixar.
Però el tinc aquí al davant
i són sement que no puc oblidar.

©Joan Fort i Olivella
Atlixco, 4 de febrer de 2012

dimecres, 20 d’abril de 2016

Atlixco, poble màgic


























Vaig anar a parar en una ciutat
que s’ha convertit en poble màgic
perquè te la gran discapacitat
de tornar-se tota un immens mercat
que d’escombraries esdevé hemorràgic.

Doncs seria poc si cada vorera
no fos una cursa d’obstacles
per aquells qui tenen massa xerrera,
o no s’adonen que es cosa sobrera
buscar-hi els diumenges grans espectacles.

Si no és el gran espectacle de les flors
que sense falta posen a la plaça
els dels vivers i altres olors
que es desprenen de la tassa
de cafè que veuen els vividors.

Perquè, si senyors, de màgia en tenen
els carrers que pugen cap al cerro
i de tant en tant veure algun enterro
o els casaments que no s’entenen
sinó és perquè amb la calor s’estenen

les ganes de menar neu o gelat,
o assaborir un sorbet cruixent
com Don Goyo, que sempre està present
amb la seva fumarola al terrat
dels volcans que coronen la ciutat.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 20 d’abril de 2016

divendres, 15 d’abril de 2016

Recordant Leonardo



Tal dia com avui de 1452 va néixer al poble de Vinci, a la Toscana, aquest gran artista florentí d’esperit universal i moltes coses  més. El seu record és viu a Milà, Roma, Bolonya i Florència, ciutats on treballà intensament i deixà la seva obra inoblidable, com he pogut palpar personalment, i ara arreu del món. Aquesta estàtua és un bon retrat del seu geni creador.

A l’Article del Dia de la Viquipèdia en català ho trobareu molt més ben explicat

©Joan Fort i Olivella,
Atlixco, 15 d’abril de 2016

dimarts, 12 d’abril de 2016

Per on ha de passar la via verda



















Per on ha de passar la via verda

Hi ha molt de verd a la Garrotxa,
però la via verda no té sortida
cap a Sant Pau pels Resclosanys.

Com ho farem?, es pregunten fa anys
per fer-ne via i sense fer fressa.
Que passi pel pont que va fer el meu avi

I així la cosa s’arranja aviat.
Però nois, que us heu pensat.

Que això és bufar i fer ampolles?
Esteu ben arreglats, poseu-vos-hi molles.

Que tots plegats volem tranquil·litat
i no una altra dificultat.

Busqueu alternatives més viables.
Potser haureu de tirar alguns cables.

Si no voleu passar per Collabós,
pel camí de Sant Ponç i el del Pedrós.

©Joan Fort i Olivella

Atlixco, 8 d’abril de 2016.