.jpg)
L’aigua brolla
i adés s’entolla
aquí als voltants
de la Moixina.
Roures vells
com grans joiells
donen una ombra
molt maca i fina.
Ve olor de peix
que té com un deix
de vine i menja’m
sense pensar-t’ho.
I caragols
al plat amb cols
ara et conviden
prest a menjar-t’ho.
Dolça és la nit
a dins el pit
quan tot és dit
i res no és fit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada